Entre l’1 i el 2 % dels embarassos que es produeixen de manera natural són de gestació gemel·lar, però aquesta xifra ha augmentat els últims anys un 3-4 % a causa de l’augment de l’edat materna i de les tècniques de reproducció assistida1.
Tot i que popularment es parla de bessons i de bessons dizigòtics, la veritat és que els nadons que neixen en un mateix part són sempre bessons tècnicament parlant, i es classifiquen en bessons idèntics i bessons fraterns (els coneguts com a dizigòtics). Aquests últims no tenen per què assemblar-se i poden ser de sexes diferents. Enfrontar-se a un embaràs múltiple moltes vegades és complicat per als futurs pares, però hi ha alguns consells que poden ajudar a fer que el procés es desenvolupi tan bé com sigui possible.
Tipus d’embaràs múltiple i les revisions
Les gestacions gemel·lars es classifiquen, d’una banda, pel nombre de zigots (cèl·lula composta per la unió d’un òvul i un espermatozoide):
- Monozigòtic: un sol òvul fecundat per un espermatozoide que es divideix en dos i a partir d’aquí es desenvolupen dos germans que seran bessons idèntics.
- Bizigòtic: dos òvuls fecundats per dos espermatozoides i a partir d’aquí es desenvolupen dos germans que no són idèntics, i que poden ser del mateix sexe o bé un nen i una nena. La majoria dels embarassos múltiples (al voltant del 70 %) són bizigòtics, és a dir, dos embrions que donen lloc a bessons no idèntics (bessons dizigòtics).
D’altra banda, la gestació gemel·lar es classifica segons el nombre de placentes i bosses amniòtiques: els fetus es poden desenvolupar a la mateixa bossa amniòtica o en diferents (monoamniòtica o biamniòtica) i poden tenir una placenta o dues (monocorial o bicorial)1.
En els embarassos de bessons, les revisions s’incrementen respecte a les gestacions d’un sol fetus, augmenta el nombre de proves i es recomana fer les classes de preparació al part entre el quart i el sisè mes de gestació3.
Respecte al seguiment de l’embaràs, en les gestacions gemel·lars es fan controls amb més freqüència, en especial en les monocorials (els fetus comparteixen placenta). També s’avancen proves com l’exsudat rectovaginal per descartar la presència d’estreptococ Beta-agalactiae i les monitoritzacions fetals2.
Recomanacions
- Quan està embarassada de bessons, la gestant necessita menjar més (unes 2.700 quilocalories diàries), seguir una dieta saludable i controlar el pes. El guany de pes és superior que si es tracta d’un sol nadó i ha d’estar entre els 12 i els 15 quilos3.
- Per reduir les nàusees i els vòmits, al matí es pot prendre unes galetes o cereals sòlids; evitar els líquids en els àpats; menjar poca quantitat i freqüentment; evitar aliments molt condimentats, picants o molt amanits, i no passar més de tres hores sense menjar. A més, consumir fruita seca i gingebre en millora els símptomes2.
- Cal prendre suplementació d'àcid fòlic i iode en les dosis recomanades per a gestacions gemel·lars2.
- S’ha de fer exercici físic moderat (excepte per contraindicació mèdica), però evitant la fatiga intensa i els esports d’impacte2.
- Evitar estar molt de temps de peu i aixecar pes3.
- Mantenir una bona hidratació, preferiblement bevent aigua2.
- No es pot fumar ni beure alcohol2.
- Cal usar protecció solar2.
- És fonamental tenir una bona higiene bucodental2.
- És preferible utilitzar roba còmoda i evitar els tacons alts2.
Final de l’embaràs i possibles complicacions
En la gestació gemel·lar augmenta el risc de prematuritat i, a més, la mare té més possibilitats de patir diabetis gestacional, hipertensió en l’embaràs, preclàmpsia o colèstasi intrahepàtica2, per la qual cosa el control mèdic encara és més important.
Respecte al final de la gestació, en el cas dels embarassos gemel·lars, es poden avançar, tot i que cada cas i cada embaràs són diferents i els professionals sanitaris implicats faran un seguiment personalitzat de la gestació en funció de les necessitats de la mare i dels fetus3.
Signes d’alarma de part preterme3
Aproximadament la meitat dels bessons neixen abans de temps. Alguns signes poden indicar que el part està a punt de produir-se i, en conseqüència, cal acudir a l’hospital immediatament. Aquests signes són:
- Pressió a la part baixa de l’abdomen.
- Més fluix vaginal o sortida de líquid o sange.
- Rampes abdominals semblants a les ocasionades per la regla.
- Trencament de la bossa.
- Sensació de “panxa dura” o contraccions regulars.
De vegades, gràcies a l’atenció hospitalària, s’aconsegueix endarrerir el part.
En qualsevol cas, davant d’un embaràs, el fonamental és gaudir d’aquesta etapa i seguir les recomanacions dels professionals sanitaris per cuidar de nosaltres mateixes i dels futurs nadons, a més de plantejar tots els dubtes que tinguem a la consulta.
Referències:
1 Embarazo gemelar bicorial. Revista de la Sociedad Española de Ginecología y Obstetricia. 2006.
2 Recomendaciones en el embarazo gemelar. Unidad de Embarazo de Alto Riesgo del Hospital Universitario La Paz. Consultada l'agost del 2021.
3 Guía embarazo gemelar. Hospital General Universitario Gregorio Marañón. Consultada l'agost del 2021.
