En aquest post explicarem per què a alguns infants no els cauen mai les dents de llet. Com afecta el seu correcte desenvolupament? Quan es recomana anar al dentista?
Les dents de llet solen aparèixer durant el primer any de vida del nadó i es mantenen a l’arcada dentària fins als sis anys, quan comencen a ser reemplaçades per les peces dentals definitives, un procés que s’estén normalment fins als dotze anys1,2. Però aquesta xifra és aproximada. Algunes persones arriben a adultes amb alguna dent de llet. Per què al meu fill no li cauen les dents? Ens hem d’amoïnar?1
A partir de quina edat ja han d’haver caigut totes les dents de llet?
Els experts acostumen a coincidir que la cronologia de l’erupció de les dents és un procés individual que depèn de la maduració de cada infant, amb grans variacions dins de la normalitat. Així, en general, el procés de canvi de dentadura es considera que comença als sis anys d’edat i acaba la primera fase entre els nou i els dotze anys, quan totes les incisives i les primeres molars permanents han erupcionat. La segona fase, amb l’erupció de la resta de les dents dels sectors laterals, es produeix quan s’acosta la pubertat3.
En total, quan estan presents les terceres molars, que també s’anomenen queixals del seny, en són 32: 8 incisives, 4 canines, 8 premolars i 12 molars1.
Malgrat això, pot passar que algunes persones arribin a adultes conservant alguna dent de llet a la dentadura. El més probable és que aquesta dent primària sigui una incisiva lateral, una canina o la segona molar. Una de les causes que una dent de llet no caigui mai és que no hi ha dent definitiva. També pot ocórrer que la dent definitiva no surti perquè la dent de llet està “fixada” a l’os que l’envolta. Però no són les úniques. Altres causes que poden provocar que una dent no faci erupció és que falti espai perquè pugui sortir, un traumatisme sobre la dent de llet que “descol·loqui” la dent definitiva o la presència d’un obstacle3.
Agenèsia i anquilosi, dues causes que poden retenir les dents de llet
L’agenèsia dental és una de les anomalies craniofacials més comunes en el desenvolupament humà. És un desordre que es manifesta amb l’absència congènita d’una o més dents. És a dir, no hi ha una dent definitiva que estimuli la reabsorció de l’arrel de la dent primària, i per això no cau. Els queixals del seny o terceres molars solen ser les dents en què se sol experimentar aquest desordre. Però també pot passar al segon premolar inferior, a l’incisiu lateral superior i a la segona premolar superior4. Segons un estudi, la prevalença d’aquesta anomalia se situa en el 20%5.
L’anquilosi també és un dels trastorns responsables que els adults mantinguin dents de llet. En aquest cas, es caracteritza per la fusió de la dent de llet amb l’os, una causa que evita l’erupció i el moviment ortodòntic. La ciència encara no ha determinat la causa que origina aquesta situació. El que sí que té evidència és que aquesta malformació afecta especialment les segones molars temporals inferiors. En molts casos, la molar de llet anquilosada apareix enfonsada respecte de la resta de les peces. L’anquilosi dental pot afectar tant les dents primàries com les permanents, i pot ocórrer en qualsevol moment durant l’erupció4.
Quan cal acudir a un odontòleg?
Els professionals sanitaris recomanen que, aprofitant l’inici de l’etapa educativa de l’infant, ja des del bressol, comencin uns bons hàbits higiènics i dietètics a la família. Aquí s’inclou la neteja de les dents. El raspallat de les dents de canalla de menys de tres anys l’han de fer els pares amb una pasta que contingui 1.000 ppm de fluor i amb una quantitat equivalent a un gra d’arròs. En infants de tres a sis anys, la pasta de dents ha de contenir de 1.000 a 1.450 ppm en funció del risc de càries del nen (ho ha de valorar l’odontòleg); la quantitat es manté en l’equivalent a un gra d’arròs. En nens de més de sis anys cal utilitzar pastes dentífriques amb una concentració de fluor de 1.450 ppm i una quantitat semblant a un gra d’arròs.
Però també és bàsic que la canalla vagi a controls odontològics periòdics. No tan sols s’hi diagnostica la presència de càries, també s’hi valora que el recanvi dentari sigui el correcte. Així, es pot detectar si hi ha alguna malformació per fer-hi el tractament més adequat.
Recorda seguir aquests consells i, si tens qualsevol dubte, consulta’l amb l’odontòleg o el metge.
Si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre servei Plans de Segona infància en el qual pots obtenir més informació.
Referències:
1 Dientes en los niños. AEPED. Consultat el maig del 2022.
2 Dientes de Leche, Guía Completa del crecimiento dental en niños. Enfermera.io. Consultat el maig del 2022.
3 La erupción dental normal y patológica. FAPAP. Consultat el maig del 2022.
4 Agenesia. Isciii.es. Consultat el maig del 2022.
5 Agenesia dental. Revisión bibliográfica y reporte de dos casos clínicos. Consultat el maig del 2022.
