06/09/2022

Entre l’1 i el 10 % de la població pateix trastorn afectiu estacional¹ (TAE), però… en què consisteix exactament? Què l’ocasiona? Com es pot superar? Continua llegint perquè t’ho expliquem.

---

Què és el TAE

El TAE consisteix en canvis emocionals que coincideixen amb el començament o el final d’una estació. En general, les persones es poden sentir més tristes segons que es van escurçant els dies, a la tardor i l’hivern, i més animades quan passa el contrari: a la primavera i l’estiu². A més, perquè es consideri trastorn afectiu estacional, ha de remetre completament quan acaba l’estació de la qual es tracti¹.

Aquest trastorn no es considera una patologia independent, sinó que es tracta d’un tipus de depressió que té una característica peculiar: un patró estacional recurrent. Els símptomes duren entre 4 i 5 mesos l’any².

El TAE sol aparèixer al voltant dels 20 anys, tot i que també hi ha casos en infants i adolescents. És més freqüent en dones joves, però quan es presenta en homes, els símptomes acostumen a ser més greus. A mesura que augmenta l’edat, disminueix el risc de patir aquesta depressió estacional³. A més, és una patologia més freqüent a les latituds nord altes: els països nòrdics (Finlàndia, Dinamarca, Suècia i Noruega) són els que en presenten un nombre més alt de casos¹.

Per què es produeix

El desencadenant del TAE està relacionat amb la resposta del cervell a la disminució de l’exposició a la llum natural, però encara no hi ha una causa clara del motiu pel qual succeeix⁴. Es creu que els pacients que presenten aquest trastorn podrien tenir reduïda l’activitat de la serotonina, que és una substància química que hi ha al cervell i que ajuda a regular l’estat d’ànim. Precisament la llum solar ajudaria a regular els nivells normals de serotonina, però no funcionaria correctament en les persones amb trastorn afectiu estacional, per la qual cosa això ocasionaria nivells més baixos de serotonina a la tardor i l’hiven².

Símptomes del TAE

Els símptomes de la depressió estacional són múltiples i molts coincideixen amb els de la depressió major o amb els d’altres patologies. Cada persona en pot tenir un nombre variable (no necessàriament tots):

• El pacient perd l’interès per les activitats de què solia gaudir².
• Percep que no pot completar les tasques igual que abans, i això li provoca sentiments de culpa⁴.
• Té dificultats per concentrar-se, fet que pot repercutir en problemes laborals o escolars⁴.
• Se sent deprimit la major part dels dies², també pot notar irritabilitat o desesperança i la sensació es manté almenys durant dues setmanes⁴.
• Té problemes relacionats amb el son²: pot patir insomni o dormir molt més de l’habitual⁴.
• Nota poca energia, un cansament inusual o fatiga sense motiu aparent⁴.
• Se sent nerviós o agitat².
• Li disminueix el desig sexual¹.
• Redueix les activitats socials i de lleure⁴.
• Sent la necessitat de consumir aliments amb carbohidrats com ara pa, sucre o patata. Pren un excés de calories no saludables al dia, i això ocasiona que s’incrementi la fatiga i que la persona augmenti de pes³.
• Pensa freqüentment en la mort o en el suïcidi².

No totes les persones han de presentar tots els símptomes i, si es tracta de trastorn afectiu estacional, haurien de desaparèixer amb l’arribada de la primavera. En qualsevol cas, si es detecten aquests signes d’alarma és fonamental consultar-ho amb un professional². El diagnòstic d’aquesta patologia és fonamentalment clínic i es basa en un patró recurrent de depressions hivernals, tot i que també es poden fer proves complementàries per descartar altres tipus de malalties orgàniques que en poden ocasionar els símptomes¹, especialment si tenim en compte la relació entre la depressió i la salut del cor⁵.

Tractament: fototeràpia, farmacoteràpia i psicoteràpia

Pel que fa al tractament, en els casos lleus es recomana³:

• Passar temps a l’aire lliure cada dia.
• Apujar les persianes i descórrer les cortines.
• Fer exercici físic amb freqüència i seguir una dieta saludable.
• A les vacances, viatjar a un clima càlid i assolellat.
• Utilitzar un “simulador de l’albada” que vagi encenent el llum de l’habitació de manera gradual perquè el cos del pacient senti que es fa de dia d’hora.

Per als casos més severs, i sempre després d’un diagnòstic previ, el metge hi pot afegir altres teràpies⁴:

• Fototeràpia o teràpia de llum: la persona es col·loca davant d’una caixa o panell de llum especial cada dia durant un període de temps uns 45 minuts al dia. Durant el procés ha de mantenir els ulls oberts i mirar la llum de reüll, no de front. És fonamental que la caixa filtri els rajos ultraviolats. Aquesta tècnica no s’ha de fer servir en els infants.
• Farmacoteràpia: en els casos més greus, el psiquiatre pot afegir al tractament algun medicament antidepressiu que ajudi a regular l’equilibri de serotonina i altres neurotransmissors del cervell que també influeixen en l’estat d’ànim.
• Psicoteràpia: en aquests casos també es recomana comptar amb la col·laboració d’un psicòleg que ajudi a alleujar la sensació d’aïllament i soledat que pugui sentir i a analitzar-ne els sentiments i pensaments negatius que puguin estar associats a la depressió. També pot ajudar a fer que la persona entengui el que li passa i aprengui a prevenir o minimitzar els brots de trastorn afectiu estacional.

En definitiva, si detectes alguns d’aquests símptomes o creus que pots tenir TAE, no dubtis a consultar-ho amb el metge perquè et pugui diagnosticar i t’indiqui els passos que has de seguir.

Si vols saber més sobre "Com gestionar la tornada a la feina i a l'escola" descarrega't la infografia realitzada per l'equip mèdic d'Adeslas Salud y Bienestar.

 

 

Referències:

¹ Trastornos afectivos estacionales, "winter blues". Revista de la Asociación Española de Neuropsiquiatría. Abril, 2015

² Trastorno afectivo estacional. National Institute of Mental Health. Consultado en agosto, 2021.

³ Tristeza de invierno y el trastorno afectivo estacional. Healthy children.org. Consultado en agosto, 2021.

⁴ Trastorno afectivo estacional. Hospital de San Diego. Consultado en agosto, 2021.

⁵ El vínculo entre la depresión y las enfermedades del corazón tiene un doble sentido. American Heart Association News. Mayo, 2021.