03/10/2022

En aquest post explicarem què és la depressió infantil, quins en són els símptomes principals i alguns consells per ajudar-los

---

La depressió infantil és una malaltia psiquiàtrica que provoca sentiments de tristesa, pensaments negatius i por de manera extrema i persistent. Això fa que el comportament de la canalla se centri en els seus problemes i errors i que es converteixin en persones molt crítiques amb els seus actes i que provoquin queixes contínues. Aquest trastorn de l’estat d’ànim es pot allargar durant setmanes, mesos o fins i tot anys^1,2,3.

Prop del 2 % dels infants i entre el 4 % i el 8 % dels adolescents presenten depressió. Generalment és el resultat de factors genètics o problemes causats en l’ambient, com ara abusos, violència domèstica, desastres naturals o defuncions de familiars, entre d’altres^4,5.

Símptomes que presenta la depressió infantil

Com que la depressió es pot manifestar de maneres diferents (mandra, manca d’interès, irritabilitat, desesperança, etc.) i pot ser difícil de detectar^1,2, és recomanable anar al metge si els símptomes següents perduren durant diverses setmanes^3,4:

• Estat d’ànim irritable, hostil o de molta tristesa.
• Desinterès en les activitats o dificultat per divertir-se.
• Avorriment continu.
• Sentiment de desesperança.
• Problemes de son o dormir de manera excessiva.
• Cansament persistent.
• Dificultat per concentrar-se i pitjor rendiment escolar.
• Aïllament social o falta de comunicació.
• Baixa autoestima.
• Canvis en els hàbits alimentaris (pèrdua o excés de gana).
• Sentiments d’inutilitat o culpa.
• Malestar físic (mal de cap o panxa, marejos, etc.) que no té causa mèdica.
• Pensaments de mort o intents de suïcidi.

Tipus de trastorns principals

La depressió i altres trastorns de l’estat d’ànim es poden classificar en diferents categories^2,5:

• Depressió major: episodi depressiu de desenvolupament recent i intens que dura almenys dues setmanes i que, tot i que pot aparèixer a qualsevol edat, és més freqüent després de la pubertat. El risc de recurrència és més gran en els pacients que en tenen episodis greus, que són més joves o que n’han tingut múltiples episodis.
• Depressió crònica (distímia): depressió més lleu que es desenvolupa de manera contínua i durant un mínim de dos anys. Alguns dels símptomes més freqüents són els canvis en la forma d’alimentació (falta o excés de gana), insomni o dormir molt, cansament, autoestima baixa, poca concentració, desesperança…
• Trastorn d’adaptació amb ànim depressiu: estat d’ànim que es produeix a conseqüència d’un esdeveniment angoixant, sigui una catàstrofe natural o la mort d’un familiar.
• Trastorno bipolar: (depresión maníaca o depresión bipolar): afección caracterizada por episodios de depresión mayor que se alteran con episodios de excesiva energía y alegría.
• Trastorn de desregulació de l’estat d’ànim disruptiu (o pertorbador):tipus de depressió que provoca enrabiades contínues i intenses i freqüents, i també esclats d’agressivitat i enuig. És comú en infants d’entre 6 i 10 anys i durant almenys un any. És comú en petits que pateixen trastorn desafiador oposicionista, trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) o trastorn d’ansietat.

Diagnòstic: com es detecta un quadre de depressió en un infant

La canalla pot presentar un o més símptomes de depressió de manera general, tot i que no es considera un trastorn depressiu si no apareixen almenys cinc símptomes o més dels descrits abans. S’han de mantenir com a mínim durant dues setmanes, al llarg de la major part del dia i que provoquin problemes significatius en el transcurs de la jornada⁴.

Per determinar si el teu fill pateix algun tipus de depressió, cal acudir a professionals de la salut mental (psiquiatres infantils en casos greus i pediatres en casos lleus), que, per mitjà d’una entrevista amb el nen o l’adolescent i informació de pares i mestres, qüestionaris breus..., hi identificaran símptomes depressius^4,5. En aquestes entrevistes s’interroga sobre ⁴:

• Factors causals: violència domèstica, abús i explotació sexual i efectes adversos de fàrmacs.
• Comportaments suïcides: ideació, gestos, intents.
• Antecedents: permeten descartar altres tipus de trastorns.
• Avaluació del context familiar i social.

Quan cal anar al metge

Es recomana que la canalla que presenta els primers símptomes de depressió vagi al pediatre o el psiquiatre infantil perquè la diagnostiquin i, conjuntament amb el psicòleg, la puguin avaluar, detectar si hi ha altres problemes de salut mental i de comportament i tractar-la al més aviat possible¹.

En aquestes consultes es recomana que els terapeutes especialitzats avaluïn els infants de manera individual, familiar o una combinació de totes dues, i fins i tot que l’escola formi part del tractament. La inclusió de l’entorn a la teràpia ajuda a fer que el tractament sigui més eficaç, especialment en els nens grans¹.

Diagnosticar a temps una depressió pot salvar moltes vides, perquè el suïcidi és la causa de mort principal dels joves entre 10 i 24 anys¹.

Si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre Pla de l’infant sa a l’adolescència, en el qual en pots obtenir més informació.

 

 

Referències:

¹ Depresión y ansiedad. CDC. Abril, 2022.

² Depresión. KidsHealth. Agost, 2016.

³ Depresión en el niño y adolescente. Clínica Universidad de Navarra. Consultat al juliol, 2021.

⁴ Depresión en niños: información para padres y familiares. Hospital Sant Joan de Dèu. Maig, 2021.

⁵ Trastornos depresivos en niños y adolescentes. Manual MSD. Abril, 2021.