Des del 2015, l’11 de febrer se celebra el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència.
L’Assemblea General de l’ONU va decidir celebrar aquest dia amb l’objectiu de mostrar al món l’enorme desigualtat que hi ha en el camp científic entre dones i homes.
Les carreres de ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques són cursades només en el 35 % per dones, que, a més, reben una remuneració més baixa i tenen més dificultats per accedir a llocs de responsabilitat que els seus companys homes. 1
Per què el percentatge de dones que decideix estudiar carreres relacionades amb les ciències és substancialment més baix que el dels homes? Estudis recents poden aclarir una mica el tema.
La investigació titulada “Gender stereotypes about intellectual ability emerge early and influence children’s interests” 2, posa de manifest que els estereotips culturals de gènere queden establerts en edats molt precoces, i això pot condicionar que siguin els nens els que triïn estudiar carreres de ciències en gran manera. Aquesta investigació consta de diversos estudis fets en menors d’entre 5 i 7 anys.
El primer intenta identificar a quina edat s’estableix el concepte de “brillant”. Als 5 anys, tant nenes com nens es consideren igual de brillants, mentre que a partir dels 6 anys les nenes ja comencen a considerar que són els nens. En un segon estudi, però, les nenes de 5, 6 i 7 anys consideren que el seu rendiment escolar i les notes són millors que les dels seus companys nois. L’últim estudi, que es va fer entre nenes i nens de 6 i 7 anys, posa de manifest que les nenes es van interessar menys que els seus companys en jocs definits com per a nens “realment, realment intel·ligents”. A més, les que sí que s’hi van interessar seguien pensant que els nens eren més brillants que elles.
Els investigadors consideren que calen més estudis per demostrar com poden influir els contextos culturals i els entorns socials i familiars en la percepció que els infants amb edats precoces tenen sobre la seva pròpia intel·ligència.
Dones científiques que no hem d’oblidar3
Ada Lovelace, la primera programadora informàtica de la història. En honor seu el Departament de Defensa dels Estats Units va anomenar “Ada” un llenguatge de programació.
Marie Curie, una de les poques dones científiques a obtenir el reconeixement de la societat de la seva època. Va ser la primera i única dona que ha rebut dos Nobel, el de Física (1903), per la troballa del poloni i el radi, i el de Química (1911), per descobrir l’ús de la radioteràpia com a tractament contra el càncer.
Lise Meitner, que va aconseguir calcular l’energia de la fissió nuclear, juntament amb un company que sí que va rebre el Nobel per aquest descobriment, mentre que el Comitè del Nobel no va prendre en consideració Lise.
Rosalind Franklin, que va fotografiar la doble hèlix de l’ADN i el 1962 va ser guardonada amb el Nobel juntament amb dos companys, però ella ja havia mort quatre anys abans.
També va rebre aquest prestigiós reconeixement (Nobel de Medicina el 2009) Elisabeth Blackburn, la investigació de la qual ha suposat un avenç enorme en les teràpies contra el càncer.
Durant les últimes dècades i en l’àmbit popular, s’ha reivindicat la figura de l’espanyola Margarita Salas (morta el 2019), que va dedicar la seva carrera a la biologia molecular i és un referent científic a escala nacional i internacional.
L’arribada de la COVID-19 ha aconseguit que altres dones brillants hagin pogut ser “conegudes i reconegudes” a través dels mitjans de comunicació. Per exemple, Margarita del Val, viròloga del CSIC, una de les científiques amb més coneixements sobre el virus.
La celebració del Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, la presència en els llibres d’ensenyament de dones que van canviar el rumb de la ciència i la seva presència en els mitjans de comunicació com a referents científics són fonamentals per desmuntar estereotips culturals fortament arrelats a la societat entre la tasca científica i el gènere.
Referències:
1 En la mira: Día Internacional de las Mujeres y las Niñas en la Ciencia. ONU Dones. Pàgina visitada el 25 de gener de 2021.
2 Lin Bian, Sarah-Jane Leslie y Andrei Cimpian. “Gender stereotypes about intellectual ability emerge early and influence children’s interests”. Revista Science. Juny 2017
3 Mujeres científicas: 8 mujeres importantes en la historia de la ciencia. Agència de l’ONU per als Refugiats. Comitè espanyol de l’ACNUR. Juliol 2019.
4 Mas diversidad, mejor ciencia. Nacions Unides. Pàgina visitada el 26 de gener de 2021.
