La pneumònia associada a la COVID-19 és avui objecte d’estudi arreu del món. Es pot prevenir?, com es combat?, com evoluciona? T’expliquem el que se sap fins ara d’aquesta malaltia.

La pneumònia és una infecció del pulmó que pot ser causada per múltiples microorganismes; els més comuns són els bacteris i els virus que hi ha a l’aire que respirem.

La diferència fonamental entre pneumònia bacteriana o vírica és l’organisme causant. Abans de l’aparició del Sars-CoV2, el desembre del 2019, les pneumònies més comunes eren les bacterianes: de cada deu pneumònies, vuit eren bacterianes.

Les pneumònies bacterianes es tracten amb antibiòtics, un medicament que resulta eficaç en la gran majoria dels casos. Però per combatre les pneumònies víriques l’únic que s’hi pot fer és administrar un tractament simptomàtic i de cobertura profilàctica. Això vol dir que es va disposant el tractament a mesura que n’apareixen els símptomes: si hi ha febre, s’administren antipirètics, si hi ha dificultat respiratòria, s’administra oxigen, etc.

Es poden prevenir les pneumònies?

Les pneumònies no es poden prevenir de manera absoluta, ni les bacterianes ni les víriques, tot i que és cert que hi ha una prevenció relativa que es basa en el sentit comú. Portar un estil de vida saludable (seguir una dieta rica en fruita i verdura, fer exercici, no fumar), evitar canvis bruscos de temperatures (no anar gaire abrigat quan fa calor ni desabrigat quan fa fred) i, per descomptat, seguir les mesures bàsiques d’higiene (evitar el contacte amb persones que tenen alguna infecció, rentar-se les mans habitualment, fer servir mascareta, mantenir la distància social…) pot ajudar a prevenir aquesta malaltia.

Com és la pneumònia que produeix el Sars-CoV2?

Es tracta d’una pneumònia vírica, però totalment diferent de les pneumònies víriques habituals prèvies a la situació de pandèmia en què ens trobem ara mateix. Fins que va arribar el Sars-CoV2, els virus més habituals que provocaven pneumònia eren influença virus (A i B), parainfluença virus, adenovirus i virus respiratori sincític. La pneumònia que produïen manifestava la seva presència entre les 48 i les 72 hores. Però la pneumònia produïda pel Sars-CoV2 es presenta molt més tard, ja que la malignitat comença a debutar a partir del sisè o setè dia, o fins i tot més tard, el desè o dotzè dia. Això pot fer la sensació que el pacient està millorant quan, en realitat, està empitjorant sense simptomatologia. A més, tal com expliquen en un estudi publicat per la revista Nature (“Circuits between infected macrophages and T cells in SARS-CoV-2 pneumonia”¹) l’afectació vírica en pneumònia per la COVID-19 presenta molta més agressivitat respecte d’altres quadres de pneumònia virals.

La pneumònia en la segona o tercera onada d’aquesta pandèmia és diferent de la de la primera onada?

La pneumònia en si és la mateixa, el que ha variat una mica és l’organisme causant de la pneumònia, el que es coneix com a “soca”. Les soques actuals provoquen més contagiositat i, tot i que encara s’estan investigant, sembla que també més agressivitat.

Les noves soques de coronavirus són més perilloses per als pulmons?

Encara no hi ha estudis que puguin determinar la perillositat de l’afectació respiratòria de cadascuna de les soques. Sí que se sap que hi ha algunes soques de Sars-CoV2 que són més agressives i molt més contagioses (com la soca britànica), però, pel que fa als pulmons, encara no s’ha demostrat res.

Després d’una pneumònia per COVID-19, quina probabilitat hi ha que quedin seqüeles als pulmons, i de quin tipus?

Quant a la pneumònia que provoca el Sars-CoV2, podem dir que la resolució sol ser gairebé completa en la majoria dels casos. Sembla que el ventall terapèutic que s’està utilitzant (corticoides, monoclonals, ventilació mecànica…) està aconseguint que les seqüeles no siguin significatives i que gairebé tota l’afectació respiratòria es resolgui.

Però cal no oblidar que hi ha un petit percentatge de persones que, per desgràcia, pateixen el que és una pneumònia greu, amb síndrome respiratòria aguda severa, que, en alguns casos, comporta un pronòstic nefast. S’ha d’assenyalar que l’ús prolongat de suport respiratori pot produir cert enduriment de l’arquitectura pulmonar, que desemboca en falta d’aire que es presenta, sobretot, quan es fan esforços.
 

Referències:

¹ Grant, Rogan A. y col. Circuits between infected macrophages and T cells in SARS-CoV-2 pneumonia. Nature. Febrer 2021.