S’estima que una de cada deu persones infectades per Sars-CoV2 encara se sent malament al cap de 12 setmanes. És el que es coneix com a “COVID prolongada”
Les investigacions fetes sobre el coronavirus sorgit a Wuhan al final del 2019 coincideixen a afirmar que la COVID-19 pot causar problemes de salut persistents. D’acord amb l’OMS,1 aproximadament una quarta part de les persones que han tingut el virus experimenten símptomes que continuen durant almenys un mes, però una de cada 10 encara se sent malament al cap de 12 setmanes. Grups de pacients ho han descrit com a “COVID prolongada”.
Segons un estudi2 et a tres grans hospitals de Londres i en el qual van participar 384 persones ingressades amb la COVID-19, el 53 % tenia dificultats per respirar un o dos mesos després, el 34 % tenia tos i el 69 %, cansament.
Com és la COVID prolongada?
Tot i que encara no hi ha dades concloents que permetin diagnosticar i manejar la COVID prolongada, sí que es coneixen alguns símptomes d’aquesta afecció, que, en alguns casos, pot ser molt debilitant. Entre els símptomes detectats hi ha:
- Dolor toràcic i muscular generalitzat.
- Cansament.
- Dificultats per respirar.
- Disfunció cognitiva.
A més, la COVID prolongada pot afectar diferents parts de l’organisme i produir inflamació persistent, trombosi i autoimmunitat, condició patològica en què el sistema immunitari es converteix en agressor i ataca i destrueix els òrgans i els teixits corporals sans.
Aquesta nova malaltia pot afectar qualsevol persona, però sembla que són les dones i els treballadors de la salut els que en tenen més risc.
Viure amb COVID prolongada
Aquest problema de salut derivat de la infecció per Sars-CoV2 té un impacte greu en la capacitat de les persones per tornar a treballar o tenir una vida social normal. Afecta la salut mental i pot tenir conseqüències econòmiques importants per als qui el pateixen, les famílies i la societat.
Tal com indica l’OMS a l’informe In the wake of the pandemic. Preparing for Long COVID (‘Després de la pandèmia. Preparant-se per a una COVID prolongada’), les polítiques mundials han de tenir en compte l’existència de la COVID prolongada, la seva complexitat i tot el que se n’està aprenent. Des del punt de vista d’aquesta institució, cal que les polítiques tinguin en compte:
- La necessitat d’enfocaments multidisciplinaris i de múltiples especialitats per avaluar i manejar aquesta nova malaltia.
- esenvolupar, en associació amb els pacients i les famílies, noves vies d’atenció i pautes adequades al context per als professionals de la salut, especialment en l’atenció primària, per permetre que el maneig de casos s’adapti a les manifestacions de la malaltia.
- Crear serveis adequats, incloent-hi la rehabilitació i les eines de suport en línia.
- Les conseqüències més àmplies de la COVID prolongada, incloent-hi l’atenció als drets laborals, les polítiques de pagament per malaltia i l’accés als paquets de beneficis i beneficis per discapacitat.
- Involucrar els pacients tant per fomentar l’autocura i l’autoajuda com per donar forma a la consciència de la COVID prolongada i les necessitats de servei (i investigació) que genera.
- Implementar registres de pacients i altres sistemes de vigilància que funcionin bé, crear cohorts de pacients i fer un seguiment dels afectats com a mitjà per donar suport a la investigació, fonamental per comprendre i tractar la COVID prolongada.
Referències:
1 In the wake of the pandemic. Preparing for Long COVID. OMS. Febrer de 2021.
2 Mandal Swapna y col. ‘Long-COVID’: a cross-sectional study of persisting symptoms, biomarker and imaging abnormalities following hospitalisation for COVID-19. British Medical Journal. Novembre de 2020.
