En aquest post explicarem què són els trastorns de la conducta alimentària, quins són els més comuns i els símptomes que tenen.

Cada 30 de novembre se celebra el Dia Mundial dels TCA o trastorns de la conducta alimentària, un conjunt de malalties mentals greus relacionades amb la ingesta de menjar.1,2 Es calcula que entre el 4,1 i el 4,5 % dels adolescents d’entre 12 i 21 anys pateix un TCA³.

Què són els trastorns de la conducta alimentària?

Els trastorns de la conducta alimentària són alteracions mentals relacionades amb els hàbits alimentaris, sigui per un consum excessiu de menjar o per una restricció forta d’aliments, que estan relacionats amb factors biològics, psicològics i socioculturals. Aquestes malalties afecten principalment dones adolescents o joves adultes^1,2.

Quins tipus de TCA hi ha?

Els TCA són trastorns relacionats amb l’autopercepció i la distorsió de la imatge corporal. Segons les característiques es poden classificar en^1,2,4:

• Anorèxia nerviosa: afecció caracteritzada per una reducció o restricció dels aliments ingerits per aconseguir una gran pèrdua de pes. Cursa amb una distorsió de la imatge corporal, en què les persones refereixen veure’s “gordes” i, per això, tenen una por intensa d’augmentar de pes. Per aconseguir el seu objectiu, les persones amb aquesta malaltia fan dejú, fan molt d’exercici, recorren a l’autoprovocació del vòmit o consumeixen laxants, diürètics o ènemes.
• Bulímia nerviosa: es caracteritza per afartades recurrents en temps limitat en què hi ha una sensació de pèrdua de control. Per compensar aquest excés de menjar es vomita, es fa exercici en excés, es fa dejú o s’utilitzen medicaments (pastilles per baixar de pes, laxants, diürètics) per intentar evitar l’augment de pes. Les persones amb bulímia nerviosa oculten les afartades i, moltes vegades, és més complicada de percebre, ja que poden tenir un pes normal o fins i tot sobrepès.
• Trastorn per afartada: igual que en la bulímia nerviosa, es caracteritza per afartades recurrents en què es menja a gran velocitat, malgrat sentir-se tip i no tenir sensació de gana. Aquestes afartades creen sensació de malestar i culpabilitat amb un mateix després de produir-se.
• Trastorn per evitació/restricció: rastorn caracteritzat per una falta d’interès en el menjar, per les olors o els sabors del menjar, pel fet de no agradar-li l’acció de menjar o per por d’ennuegar-se. Aquesta malaltia provoca problemes de creixement a causa de la manca de vitamines i nutrients, i això fa que calgui que s’alimentin per sonda. Aquest problema sol aparèixer en persones que tenen ansietat, trastorn obsessivocompulsiu (TOC), autisme, trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) o altres problemes de conducta alimentària.
• Dismòrfia muscular o vigorèxia: no és un TCA com a tal, però té aspectes que hi són comuns. Es produeix quan la persona compara en excés el seu cos amb el d’altres persones perquè és massa petit o prim. Per aconseguir augmentar la massa muscular porten una dieta molt restrictiva i una activitat física extrema. A més, de vegades, també utilitzen anabolitzants per aconseguir l’augment de múscul. A diferència dels altres, és més comú en homes.
• Ortorèxia: trastorn provocat per una obsessió per l’alimentació sana que produeix situacions com l’aïllament social, sentiments de culpa per menjar aliments no sans i, fins i tot, no menjar si no hi ha aliments saludables.

Què causa els TCA?

En aquests trastorns estan implicats factors genètics, psicològics i culturals, i això fa que persones en determinades circumstàncies siguin més propenses a patir un TCA^1,4:

• Pateixen una distorsió o tenen una imatge corporal negativa de si mateixos.
• Tenen una preocupació excessiva pel pes o l’aparença física.
• Han fet dietes a edats precoces o prioritzen les dietes miracle.
• Fan esports amb límits de pes (karate, ballet, gimnàstica rítmica, etc).
• Tenen problemes de salut mental com ansietat, depressió o TOC.

Les persones que es troben en aquestes situacions poden desenvolupar una conducta més restrictiva al llarg del temps i provocar aquest tipus de trastorns. Aquests comportaments acostumen a estar acompanyats de^1,2:

• Una pèrdua excessiva de pes i de greix corporal.
• Consum de laxants, ènemes o diürètics per facilitar la pèrdua de pes.
• Restricció excessiva i de manera oculta dels aliments.
• Endarreriment o pèrdua de la menstruació.
• Tensió baixa.
• Càries produïdes pel vòmit induït.
• Pell groguenca o amb taques.
• Autoestima baixa.

Consells

Per afrontar aquest tipus de malalties cal^2,3,4,5:

• Reconèixer que es té un trastorn de la conducta alimentària.
• Acudir a professionals de la salut mental perquè puguin diagnosticar el problema basant-se en les conductes, la història mèdica i la simptomatologia.
• Explicar a la gent de l’entorn de confiança el que passa i demanar-los ajuda.
• Aconseguir un pes adequat i, a continuació, aconseguir resoldre els problemes psicològics que han provocat el trastorn.
• Tenir paciència. És un procés llarg d’acceptació i els canvis passen a poc a poc.
• Acceptar les diferències entre les persones i no comparar-se.
• Portar un estil de vida saludable: alimentació i exercici físic adequats.
• Evitar la pressió social: l’èxit social, familiar o professional pot provocar necessitat d’acceptació per aconseguir un ideal estètic.
• Suport familiar: la família és un agent clau de suport emocional en la recuperació d’un trastorn de la conducta.

Aquest tipus de malalties mentals poden posar en perill la vida de qui les pateix, i per això cal suport i tractament per superar-les.². Si creus que tu o algú del teu entorn té aquests símptomes, consulta-ho amb el metge.

Si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre Pla de TCA en el qual en pots obtenir més informació.

Referències:

¹ Trastornos de la Conducta Alimentaria. Hospital Clinic de Barcelona. Consultat a l'agost, 2022.

² Trastornos de la conducta alimentaria. Comunidad de Madrid. Consultat al setembre, 2022.

³ ¿Qué son los TCA?. ACAB. Consultado al setembre, 2022.

⁴ Trastornos de la conducta alimentaria. TeensHealth. Març, 2022.

⁵ Decálogo para la prevención de los TCA. ¿Qué podemos hacer los padres? Hospital San Joan de Dèu. Setembre, 2021.