En aquest post explicarem què és l’endometriosi, quins en són els símptomes principals, per què es produeix i com afecta la fertilitat.
L’endometriosi és un trastorn que afecta entre el 6 i el 10 % de les dones en edat reproductiva. Aquesta malaltia sol diagnosticar-se entre els 20 i els 30 anys, amb una mitjana d’edat de 27 anys en el moment del diagnòstic, tot i que pot aparèixer des de l’adolescència. Rep aquest nom perquè afecta l’endometri, el teixit que recobreix l’interior de l’úter.1,2
Què és l’endometriosi?
L’endometriosi és una malaltia inflamatòria en què el teixit endometrial creix fora de l’úter i forma uns pegats anomenats implants si són de mida petita, nòduls si són més grans o endometriomes si formen quists als ovaris o la vulva. Aquestes formacions de teixit s’engrosseixen, es descomponen i sagnen durant els cicles menstruals, però queden atrapats a l’organisme. Normalment es desenvolupen a:1-5
- Els ovaris
- Els lligaments que sostenen l’úter
- L’espai entre el recte i la vagina o el coll uterí
- L’espai entre la bufeta i l’úter
Tot i que és infreqüent, també poden aparèixer a:
- Les trompes de Fal·lopi
- Al voltant dels intestins prim i gruixut
- Els urèters
- La bufeta
- La vagina
- Altres llocs de la pelvis i l’abdomen
- I, poques vegades, a les membranes que cobreixen el cor i els pulmons
L’evolució d’aquest trastorn és imprevisible. En algunes dones els petits implants no es modifiquen, mentre que en altres es poden continuar desenvolupant a l’interior de la pelvis o crear adherències als òrgans abdominals.3
L’endometriosi es classifica en quatre graus: mínima, lleu, moderada i greu (estadis I-IV) en funció de:1
- La quantitat de teixit ectòpic, és a dir, fora de l’úter
- La localització
- La profunditat, a la superfície o a l’interior d’un òrgan
- L’existència i la quantitat d’endometriomes i adherències
Per què ocorre l’endometriosi?
La causa de l’endometriosi no és clara, tot i que hi ha diverses teories:1,3,4
- Les cèl·lules endometrials es desplacen per la sang o els vasos limfàtics fins a altres localitzacions i hi nien.
- Fragments petits de l’endometri es desprenen durant la menstruació i viatgen en sentit contrari cap a les trompes de Fal·lopi, penetren a la cavitat abdominal i hi queden atrapats, en lloc de ser expulsats amb la menstruació.
- Les cèl·lules localitzades fora de l’úter es poden transformar en cèl·lules endometrials.
- Les hormones femenines, com els estrògens, transformen les cèl·lules embrionàries en implants cel·lulars semblants als de l’endometri durant la pubertat.
- El sistema immunitari no reconeix com a estranyes les cèl·lules de l’endometri que es desenvolupen fora de l’úter i permet que es desplacin a altres òrgans.
- Hi ha un possible component hereditari en famílies en què la mare i diverses germanes presenten endometriosi.
Símptomes i diagnòstic
Els símptomes més habituals de l’endometriosi són el dolor pelvià, especialment durant el període menstrual, i la infertilitat. Altres símptomes comuns són:2,3,4,6
- Rampes menstruals: dolor menstrual més fort de l’habitual els dies previs i posteriors a l’inici del període menstrual. També hi pot haver dolor lumbar i abdominal.
- Dolor durant o després de mantenir relacions sexuals.
- Dolor en orinar o defecar: aquest dolor pot aparèixer durant els períodes menstruals.
- Sagnat excessiu: sagnat menstrual abundant o sagnat intermenstrual, és a dir, entre dos períodes menstruals.
- Fatiga, diarrea, estrenyiment, inflor o nàusees: aquests símptomes poden aparèixer durant els períodes menstruals.
De vegades, els símptomes es poden confondre amb els de la malaltia inflamatòria pelviana (MIP), quists ovàrics o la síndrome del còlon irritable.4 Per això, si pateixes algun d’aquests símptomes, és important anar al metge perquè et faci una valoració i una exploració física. Si sospita d’endometriosi, el diagnòstic es fa mitjançant:1
- Ecografia o ressonància magnètica nuclear (RMN): són proves no invasives perquè no requereixen incisió, però la capacitat diagnòstica és limitada. Poden ajudar a detectar la presència d’un endometrioma.
- Laparoscòpia: és un procediment en què s’introdueix un tub prim de visualització a la cavitat abdominal, l’espai que envolta els òrgans abdominals, a través d’una petita incisió per dalt o per sota del melic. Posteriorment s’infla la cavitat abdominal per facilitar la visió i s’explora la zona per veure si hi ha teixit endometrial.
- Biòpsia: és la recollida d’una mostra de cèl·lules o teixit. De vegades es fa durant la laparoscòpia. Depenent de la localització del teixit endometrial, la biòpsia també es pot fer en explorar la vagina durant una exploració ginecològica, o pot requerir una laparoscòpia de l’intestí gruixut, el recte i l’anus, o de la bufeta urinària.
Tractament
Per tractar el dolor de l’endometriosi, el metge et pot receptar:1,2
- Medicaments antiinflamatoris no esteroidals: com ara ibuprofèn per controlar el dolor.
- Teràpia hormonal: medicaments per reduir l’activitat dels ovaris, com píndoles anticonceptives, progestàgens o agonistes de l’hormona alliberadora de gonadotropina.
- Tractament quirúrgic: en cas d’endometriosi moderada o greu, si la medicació no aconsegueix alleujar el dolor intens, en presència d’endometriomes o d’adherències que causen símptomes importants, o en cas d’infertilitat, la cirurgia per extirpar o destruir el teixit ectòpic és el tractament més eficaç de l’endometriosi. En alguns casos, pot ser necessari tallar alguns nervis a la pelvis o extirpar l’úter o l’úter i els ovaris.
Es poden tenir fills amb endometriosi?
Gairebé el 50 % de les dones que pateixen endometriosi tenen dificultats per quedar-se embarassades. Això pot ser pels motius següents:1,3
- La inflamació abdominal causada per l’endometriosi pot impedir el pas de l’espermatozoide per la trompa de Fal·lopi i la seva unió amb l’òvul.
- L’obstrucció i la falta de moviment de les trompes de Fal·lopi com a conseqüència de les adherències.
- L’endometriosi ovàrica pot impedir el desenvolupament normal de l’òvul i afectar la fertilitat.
- La secreció anormal de substàncies a l’abdomen pot entorpir la fecundació.
- Les dones que pateixen endometriosi tenen més risc d’avortament.
Per estimar les possibilitats que una dona amb endometriosi es quedi embarassada, cal tenir en compte diferents factors:
- La gravetat de l’endometriosi
- L’edat de la dona
- La durada de la infertilitat
- Si ha tingut embarassos anteriorment
- Si els òrgans reproductors funcionen adequadament
Les dones amb endometriosi lleu o moderada es poden quedar embarassades, i és aconsellable que no endarrereixin gaire la maternitat, ja que la malaltia pot empitjorar amb el pas del temps.1
A més, si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre Servei d’Orientació Mèdica General, en el qual en pots obtenir més informació.
Referències:
1Endometriosis. Manual MSD. Consultat el març del 2023.
2Endometriosis. Medline Plus. Març 2022.
3Endometriosis. Clínica Universitat de Navarra. Consultat el març del 2023.
4Endometriosis. Mayo Clinic. Juliol 2018.
5Endometriomas vulvares. Manual MSD. Febrer 2023.
6¿Cuáles son los síntomas de la endometriosis? NIH. Abril 2020.
