12/05/2021

La pandèmia de la COVID-19 no tan sols s’ha deixat notar en la salut física dels espanyols, també ha passat factura en el pla psicològic i mental.

---

L’última enquesta del CIS sobre la salut mental dels espanyols demostra que més del 23 % de la població ha patit força o molta por de morir des que va començar la pandèmia. El percentatge puja a gairebé el 70 % davant la preocupació que un familiar o ésser estimat pugui morir a causa del coronavirus.¹.

D’altra banda, el 35 % de la població ha reconegut haver plorat en algun moment durant aquest període, que fa que dura més d’un any. Els problemes de son és un altre dels símptomes psicològics associats a la COVID-19 que han augmentat més i que afecta més de la meitat dels espanyols.

L’enquesta del CIS també posa de manifest que la salut mental dels infants i adolescents també s’ha vist afectada. El 52 % dels pares han notat que, des que va començar la pandèmia, la manera de ser dels fills ha canviat. Més del 72 % ha patit canvis d’humor, el 78 % ha canviat els hàbits de vida i fins al 30 % ha tingut canvis en el son.

Bonifacio Sandín, catedràtic de la UNED especialitzat en personalitat, avaluació i tractaments psicològics, responsable d’aquesta enquesta, també ha destacat el fet que la prescripció de psicofàrmacs (ansiolítics, antidepressius i medicaments per al son) s’ha doblat des de l’arribada de la COVID-19.

Podem fer alguna cosa per millorar la salut mental?²

Afortunadament, la resposta és que sí. Hi ha mesures determinades que poden fer que s’estigui més calmat, menys estressat i, per tant, que la salut mental es vegi menys afectada, malgrat que la incertesa és protagonista.

• Dur a terme una rutina diària: l’ideal és fer un pla en què quedin especificades les hores que es dedicaran a cada activitat. També cal incloure el temps que es dedica a activitats de lleure (veure les sèries preferides, jugar amb els fills, treure a passejar les mascotes o parlar per telèfon amb la família i els amics). Proporcionarà una sensació de control i calma dins de la situació incontrolable que ha suposat l’arribada del virus.

• Exercici: l’activitat física és fonamental, tant per a la salut física com per a la mental. L’OMS recomana fer 150 minuts d’exercici moderat o 75 minuts d’exercici intens a la setmana. Això dependrà de l’estat físic i l’edat de cada persona. L’exercici produeix endorfines, les anomenades hormones de la felicitat, que ajudaran a minimitzar els nivells d’estrès.

• Evitar el “consum” de notícies sobre la COVID-19: en una situació tan canviant com l’actual, reduir la informació sobre la pandèmia ens ajudarà a reduir l’estrès. Quan ens hàgim d’informar, cal acudir a fonts fiables, màxim una vegada al dia i, si pot ser, amb una altra persona que pugui proporcionar un altre punt de vista.

• Contacte amb la natura: està demostrat que estar únicament 20 minuts diaris en un espai natural ajuda a reduir l’hormona de l’estrès, el cortisol. Un simple passeig de 20 minuts diaris per un parc proper a casa pot ajudar a relaxar-se.

• Fer exercicis de respiració controlada: si es pateixen nivells alts d’estrès o ansietat pot semblar difícil, però la pràctica aconseguirà que aquests nivells els redueixin. Mantenir una respiració lenta i controlada i, per tant, controlar la ingesta d’oxigen, redueix els nivells d’estrès. Fer-ho de 3 a 5 minuts al dia, al matí o després de la jornada laboral de manera regular, permet reduir l’estrès diari acumulat.

• Practicar l’empatia en l’àmbit laboral:  conèixer les necessitats de companys o equip ajudarà a fer que els nivells col·lectius d’estrès es redueixin. Si ets el cap d’equip, pots establir per endavant els horaris dels companys, marcar des de l’inici els objectius, mantenir una comunicació bidireccional i reconèixer la feina dels companys. Aquestes mesures no només reduiran l’estrès de tots, sinó que aconseguiran que el rendiment de l’equip sigui més alt.

• Compte amb les xarxes socials són la forma principal de comunicació amb els altres en l’actualitat, però també d’informació. Per evitar que es converteixi en estressant, cal limitar-ne el consum i desactivar les notificacions de xarxes com ara WhatsApp o Facebook, que poden generar estrès.

• Comunicar-se personalment amb els altres: la interacció social en persona disminueix l’estrès i l’ansietat. Permet compartir els sentiments amb altres, que ens poden ajudar a veure la situació per la qual passem d’una manera més positiva i a reduir els nivells de cortisol. Si no es pot mantenir la comunicació presencial, seria beneficiós programar trucades o videotrucades amb la família o els amics cada dia per compartir experiències i sentiments.

• Diferenciar la vida laboral de la personal: en aquests moments en què el teletreball és cada vegada més comú i, en alguns casos, ha arribat per quedar-se, cal diferenciar clarament aquests dos àmbits. Per exemple, es pot habilitar una zona de la casa com a despatx i no utilitzar-la la resta del dia. Si no és possible, guardar el material laboral un cop acabada la jornada ajudarà a “oblidar” que a causa de la pandèmia s’ha de treballar des de casa. Això pot ser estressant per a algunes persones, perquè es redueix el contacte personal amb companys, que era la manera de treballar fins fa poc més d’un any.

• Buscar suport professional: si per un mateix s’és incapaç de controlar els sentiments negatius provocats per la pandèmia, buscar ajuda professional pot ser-ne la solució.

Cal deixar d’estigmatitzar els problemes relacionats amb la salut mental, com també les persones que els pateixen, i acudir a professionals com els psiquiatres i els psicòlegs. Segons l’enquesta nacional de salut del 2017, 1 de cada 10 adults i 1 de cada 100 infants (menors de 15 anys) tenen problemes relacionats amb la salut mental³.

Referències:

¹ Bonifacio Sandín y José Luis Pedreira. Salud Mental durante la pandemia. El 23,4% de los españoles reconoce haber sentido miedo a morir debido a la COVID19. Centre d’Investigacions Sociològiques. Març 2021. 

² Recomendaciones para afrontar el estrés durante la pandemia de la COVID19. Infocop Online. Consell General de la Psicologia d’Espanya. Gener 2021.  

³ Encuesta Nacional de Salud Mental. Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social. 2017.