Nous estudis defensen que l’alimentació saludable té un paper clau per reduir el risc de COVID-19.
La repercussió de la dieta sobre el sistema immune és innegable i, per això, és esperable que algunes dietes provadament saludables tinguin efectes protectors enfront de la infecció per SARS-CoV-2. Dos estudis recents, un sobre la dieta mediterrània i un altre que comparava tres pautes alimentàries diferents, aporten per primera vegada evidència científica sobre aquest tema.
La dieta mediterrània vs. COVID-19
D’acord amb un estudi dirigit per Rafael Pérez Araluce i Silvia Carlos, investigadors de la Universitat de Navarra i del CIBEROBN, i publicat a Clinical Nutrition Journal1, una bona adhesió a la dieta mediterrània pot reduir els riscos de COVID-19 fins al 64 %.
Per dur a terme aquest treball, els investigadors van agafar la base de dades del projecte SUN, que acumulava 10 anys de seguiment sobre hàbits alimentaris, del qual es va extreure una mostra de 9.677 participants: els que tenien diagnòstic mèdic d’infecció juntament amb resultats positius en proves diagnòstiques de COVID-19, registrats des del febrer fins al desembre del 2020. Segons que ha declarat Carlos2: “Es va excloure els professionals de la salut, atesa l’alta exposició a la infecció que, per desgràcia, havien tingut. Si els haguéssim inclòs, els resultats s’haurien distorsionat i no es podrien obtenir recomanacions de salut pública per al total de la població.” Finalment, es van incloure 5.194 participants en les anàlisis estadístiques. Segons les dades obtingudes, com més gran era l’adherència a la dieta mediterrània, més baix era el risc de desenvolupar la COVID-19.
Dietes altes en vegetals o proteïnes vs. COVID-19
D’altra banda, un estudi observacional publicat a la revista BMJ Nutrition Prevention & Health3 va comparar diversos tipus de dietes: les que estan basades principalment en verdures, llegums i fruita seca; les piscivegetarianes, amb un consum elevat d’aliments vegetals, però que inclouen peix i marisc amb una certa freqüència, i una tercera baixa en carbohidrats i alta en proteïnes.
Tal com ha declarat l’autora principal de l’estudi, Sara B. Seidelmann, a l’agència espanyola de notícies SINC4: “Durant la pandèmia ha quedat clar que les persones amb comorbiditats com obesitat, diabetis de tipus 2, malalties cardiovasculars i hipertensió corren més risc de patir una malaltia vírica greu. La causa principal d’aquestes afeccions és la mala nutrició i les eleccions d’estil de vida desfavorables, però cap estudi no ha examinat si els hàbits dietètics tenen un paper en la infecció, la gravetat dels símptomes i la durada de la malaltia.” Per dur a terme l’estudi, Seidelmann i el seu equip van prendre dades de 2.884 sanitaris (metges i infermeres) que van estar treballant durant la pandèmia en hospitals de França, Alemanya, Itàlia, Espanya, el Regne Unit i els Estats Units. 568 participants van donar positiu en COVID-19.
A més de la pauta alimentària dels participants, els investigadors van considerar variables com ara l’edat, l’origen ètnic, l’especialitat mèdica i l’estil de vida (tabaquisme, activitat física).
Referències:
1 Perez-Araluce R. Y col. Mediterranean diet and the risk of COVID-19 in the ‘Seguimiento Universidad de Navarra’ cohort. Clinical Nutrition Journal. Abril 2021.
2 La dieta mediterránea reduce el riesgo de contagio de COVID-19 hasta en un 64%. Universidad de Navarra. Abril 2021.
3 Seidelmann, Sara B. y col. Plant-based diets, pescatarian diets and COVID-19 severity: a population-based case–control study in six countries. Nutrition Prevention & Health. Juny 2021.
4 Una dieta a base de vegetales y pescado se asocia con una menor gravedad de la covid-19. Agència SINC. Juny 2021.
