Què és la preeclàmpsia, quins en són els símptomes, les causes i els factors de risc, i com es tracta, són alguns dels temes que abordarem en aquest post.
La preeclàmpsia, també coneguda com a toxèmia de l’embaràs, és la patologia més freqüent de la gestació i afecta entre el 7 i el 10 % de les dones embarassades. Per evitar complicacions, és important detectar-la a temps i seguir les recomanacions del metge.1
Què és la preeclàmpsia i quins en són els símptomes?
La preeclàmpsia és una malaltia de l’embaràs que es manifesta per un augment sobtat de la pressió arterial, amb valors iguals o superiors a 140 mmHg de pressió sistòlica o 90 mmHg de pressió diastòlica, i proteïnúria, és a dir, presència de proteïnes a l’orina, superior a 300 mg a l’orina de 24 hores. Sol manifestar-se a partir de la setmana 20 de gestació1,2 i, si no es tracta, pot tenir conseqüències greus tant per a la mare com per al nadó.
A més de la hipertensió i la proteïnúria, altres símptomes que poden aparèixer amb la preeclàmpsia són els següents:1-3
- Augment ràpid de pes, de més de 2 kg en una setmana.
- Mal de cap intens i persistent.
- Alteracions visuals com pèrdua de visió temporal, visió borrosa o doble, veure taquetes o estrelletes, o sensibilitat a la llum.
- Inflamació o edema a la cara, les mans o els peus.
- Dolor abdominal intens acompanyat de nàusees i vòmits.
- Trombocitopènia: nivell baix de plaquetes a la sang.
- Augment dels enzims hepàtics, que podria ser indicatiu d’un problema de fetge.
- Dificultat per respirar a causa d’una acumulació de líquid als pulmons.
Causes i factors de risc de la preeclàmpsia
La preeclàmpsia no sembla que es degui a una sola causa, sinó que es creu que hi poden intervenir diversos factors, com ara:1,3
- Edat de la dona gestant (de menys de 18 o de més de 40 anys).
- Embaràs múltiple.
- Antecedents d’hipertensió o de malaltia renal crònica.
- Haver patit preeclàmpsia en un embaràs anterior.
- Fertilització in vitro.
- Antecedents familiars de preeclàmpsia.
- Ascendència africana.
- Haver transcorregut més de deu anys des de l’embaràs anterior.
- Trastorns autoimmunitaris.
- Obesitat i diabetis.
- Problemes de circulació a la placenta: els nous vasos sanguinis que subministren nutrients i oxigen a la placenta no es desenvolupen bé, fet que contribueix a una mala regulació de la pressió arterial de la mare.
La preeclàmpsia acostuma a aparèixer a partir de la setmana 20 d’embaràs, però, com abans aparegui, més gran serà el risc de complicacions per a la mare i per al fetus.
En cas de preeclàmpsia greu, es poden veure afectats òrgans tant de la mare com del fill.
Els riscos per a la mare són:1
- Despreniment de placenta
- Danys orgànics i accident o lesió cerebral
- Edema pulmonar
- Alteracions de la coagulació
- Eclàmpsia: presència de convulsions o coma en la gestant amb preeclàmpsia
En el cas del fetus, els riscos són:1
- Prematuritat
- Endarreriment del creixement intrauterí
- Lesions neurològiques
Com es diagnostica i tracta la preeclàmpsia per prevenir complicacions
Per evitar l’evolució de la preeclàmpsia i disminuir-ne la gravetat, durant les revisions mèdiques, el personal sanitari determina la pressió arterial de la dona i n’analitza l’orina. Amb els resultats d’aquestes proves, especialment durant les últimes setmanes d’embaràs, es determina si la dona presenta:1
Preeclàmpsia lleu:
- Pressió arterial sistòlica superior a 140 mmHg o pressió arterial diastòlica superior a 90 mmHg
- Més de 300 mg de proteïnes a l’orina de 24 hores
Preeclàmpsia greu:
- Pressió arterial sistòlica superior a 160 mmHg o pressió arterial diastòlica superior a 110 mmHg
- Més de 500 mg de proteïnes a l’orina de 24 hores
- Nivells alts d’enzims hepàtics o pocs glòbuls vermells o plaquetes
- Augment de pes important i ràpid
- Dificultat per respirar
- Edemes i retenció de líquids
Eclàmpsia:
Si la preeclàmpsia s’agreuja, pot derivar en una eclàmpsia, una patologia molt greu amb afectació cerebral que causa convulsions i coma en la gestant, fet que pot comprometre la vida de la mare i del fill.
La manera més eficaç d’acabar amb la preeclàmpsia és la finalització de l’embaràs, sigui per part natural o cesària, tot i que no sempre és possible a causa de la prematuritat del fetus. Per millorar-ne els símptomes es recomana:1
- Repòs: cal mantenir una activitat moderada i augmentar el temps de repòs estirada sobre el costat esquerre (per evitar comprimir la vena cava). El repòs permet millorar la circulació i una correcta distribució dels líquids corporals.
- Mantenir una bona alimentació: equilibrada, variada i completa, sense reducció calòrica (tret que hi hagi alguna indicació mèdica) i amb un consum moderat de sal.
- Prendre medicació si cal: es poden prescriure fàrmacs antihipertensius si la pressió arterial és igual o superior a 160/110 mmHg, sempre per recomanació d’un professional sanitari.
Si la preeclàmpsia és lleu, els passos a seguir depenen de l’estat de maduresa del fetus i de l’efecte del tractament:1,2
- Si el fetus està desenvolupat (37 setmanes o més) però el tractament no funciona, s’indueix el part.
- Si el fetus està desenvolupat (37 setmanes o més) i el tractament funciona, se s’espera que les condicions siguin adequades per a la inducció del part.
- Si el fetus és immadur (menys de 37 setmanes), s’espera que estigui més desenvolupat i es controlarà regularment la mare i el fetus.
En ocasions excepcionals, els símptomes no desapareixen fins al cap de sis setmanes després del part, o fins i tot poden començar després del part. Aquesta situació, anomenada preeclàmpsia postpart, s’ha de tractar immediatament.2
A més, si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre Servei d’Orientació Mèdica General, en el qual en pots obtenir més informació.
Referències:
1Preeclampsia. Clínica Universitat de Navarra. Consultat el març del 2023.
2Presión arterial alta en el embarazo. Medline Plus. Gener 2022.
3Preeclampisa. Mayo Clinic. Juny 2022.
