En aquest article explicarem les característiques bàsiques dels fotoprotectors, la seva composició i els tipus, com també la importància del seu ús i les recomanacions per protegir la pell de la radiació solar.

Els beneficis del sol per a la salut són múltiples, incloent-hi la millora de l’estat d’ànim, la regulació dels bioritmes i del son, la participació en la síntesi de vitamina D i la millora de la circulació sanguínia, entre d’altres.¹

Però l’exposició excessiva als rajos solars pot provocar un envelliment precoç i augmentar el risc de patir càncer de pell. Per això, cal protegir-se de la radiació solar per mitjà de l’ús de protectors solars o fotoprotectors.^1-3

Fotoprotectors i radiació ultraviolada^{2, 3}

La història documentada dels protectors solars es remunta a l’antic Egipte, la cultura del qual atorgava un elevat valor estètic a la pell clara.

Així i tot, en l’actualitat, els arguments relacionats amb l’ús de fotoprotectors estan més lligats a la protecció de la salut.

En primer lloc, cal distingir entre dos tipus principals de rajos ultraviolats (UV):

• Els rajos UV-A (longitud d’ona: 320-400 nm): tenen la capacitat de penetrar a la dermis i danyar l’ADN en produir espècies reactives d’oxigen. Són el contribuent principal al fotoenvelliment.
• Els rajos UV-B (longitud d’ona: 290-320 nm): són responsables de les cremades solars i danyen directament l’ADN mitjançant la formació de diferents substàncies.

D’aquesta manera, a més de l’envelliment de la pell, els efectes de l’exposició a la radiació UV inclouen la immunosupressió, l’agreujament d’algunes patologies cutànies i l’augment de risc de diferents tipus de càncer, com ara carcinoma de cèl·lules basals, carcinoma de cèl·lules escamoses i, el més perillós de tots, el melanoma.

En aquest context, la fotoprotecció és una de les estratègies més importants de prevenció de la salut.

Tipus de protectors solars^3-5

Els protectors solars es poden classificar en funció de la seva naturalesa i forma d’aplicació (locions, aerosols, gels, barres, etc.), i també pels components. Els ingredients del protector solar en permeten diferenciar dos grans grups:

• Protectors solars químics: contenen ingredients com avobenzona, octinoxat i oxibenzona. Aquestes substàncies són capaces d’absorbir la radiació UV. Són ben absorbits per la pell, tot i que causen més reactivitat al·lèrgica. Són els més utilitzats en l’actualitat.
• Protectors solars físics (blocadors o pantalles solars): reflecteixen la radiació ultraviolada a la pell, impedint que penetri a la dermis. Contenen partícules d’òxid de zinc, diòxid de titani o diferents barreges d’ingredients actius. Són més tolerables des del punt de vista al·lergogen.

Factor de protecció solar (FPS)^{3, 5, 6}

El factor de protecció solar (FPS) indica la capacitat d’un protector solar per evitar l’aparició d’eritema o irritació a la pell per la radiació UV-B. S’indica amb un número, que informa del nombre de vegades que el fotoprotector augmenta la capacitat de defensa de la pell enfront del dany cutani previ a una cremada. Així, com més alt és l’FPS, més llarg és el temps que permet d’exposició al sol sense conseqüències negatives.

Protectors solars d’ampli espectre^{3, 5, 6}

Atès que l’FPS només mesura la protecció contra els rajos UV-B, es recomana l’ús de protectors solars d’ampli espectre, ja que també protegeixen dels rajos UV-A.

No obstant això, aquest nivell de protecció pot no ser suficient, ja que la llum solar inclou altres fraccions lumíniques com la infraroja i la visible d’alta energia o “llum blava”, que també presenten un potencial perjudicial per a la pell. Així, la llum infraroja es relaciona amb l’envelliment de la pell, mentre que la llum blava pot causar hiperpigmentació, envelliment de la pell i producció de radicals lliures prooxidants. Per tot això, alguns protectors solars també incorporen protecció contra la llum infraroja i la blava.

Altres formes de fotoprotecció^{2, 7}

A més dels protectors solars d’aplicació tòpica (directa a la pell), en l’actualitat estan proliferant els agents fotoprotectors d’actuació sistèmica.

Aquests fotoprotectors incorporen, a través de la ingesta oral, diferents ingredients com antioxidants i substàncies que reparen l’ADN cel·lular danyat per la radiació solar, com també components capaços d’eliminar les cèl·lules danyades. Aquests suplements poden incloure extracte vegetal de Polypodium leucotomus, nicotinamida, carotenoides, polifenols vegetals i coenzim Q10, entre d’altres.

La importància del fototipus^{3, 8}

Hi ha una capacitat diferent per assimilar la radiació solar en funció de cada tipus de pell o fototipus. La pell més fosca té més contingut de melanina, fet que proporciona certa protecció contra la radiació ultraviolada.

Així i tot, es recomana que tothom, independentment del tipus de pell, utilitzi mètodes de protecció solar, incloent-hi l’aplicació de fotoprotectors d’ampli espectre amb FPS 30 o superior.

Recomanacions per protegir la pell de la radiació solar^{2, 3, 5, 6, 9}

Amb l’objectiu de promoure una exposició solar segura es recomana seguir una sèrie de pautes, com per exemple:

• Pel que fa a l’ús i aplicació del protector solar, cal:
  • Optar-ne per un amb un FPS de 30 o superior i d’ampli espectre (efectiu per als rajos UV-A i UV-B).
  • És recomanable que també protegeixi de la radiació infraroja i de la radiació visible (llum blava), i que inclogui reparadors de l’ADN, com enzims i antioxidants.
  • Aplicar-lo de 15 a 30 minuts abans de l’exposició solar.
  • Repartir-lo de manera uniforme per tot el cos i en quantitat generosa.
    • No ens hem d’oblidar de zones que poden passar més desapercebudes, com les orelles o les empenyes.
    • Es recomana la quantitat de 2 mg de protector per cada cm² de pell, cosa que equival a unes 6 cullerades de cafè o 30 ml per al cos d’una persona de talla mitjana.
  • Repetir l’aplicació com a mínim cada 2 hores o després de banyar-se, d’haver-se eixugat o suat.
  • Utilitzar-lo també en dies ennuvolats. Les radiacions UV travessen els núvols i es reflecteixen en tot tipus de superfícies.
• Els fotoprotectors tenen data de caducitat. Als envasos acostuma a indicar-se el temps de durada després de l’obertura a través d’una il·lustració d’un pot obert amb un dígit i una M de mes/mesos (per exemple: 6 M). Per això, és important renovar-los cada estiu, ja que la capacitat de protecció pot haver estat afectada.
• No és recomanable aplicar fotoprotectors en els menors de 6 mesos d’edat, ja que no s’han d’exposar al sol.
• Evitar l’exposició durant les hores centrals del dia (entre les 12 i 16 hores).
• Utilitzar roba lleugera que cobreixi la pell, barret d’ala ampla i ulleres de sol.
• Tenir present que els dispositius de cabines de bronzejat són més perillosos que la llum solar natural, ja que solen emetre radiació UV a nivells més elevats.
• Hi ha un risc teòric que el protector solar disminueixi els nivells de vitamina D, a causa del bloqueig dels rajos UV-B que participen en la formació de vitamina D3 a la pell, però les dades disponibles actualment no mostren aquesta correlació.
• És preferible l’ús d’un protector solar ben aplicat amb un FPS elevat que un para-sol, ja que aquest no protegeix de la radiació reflectida a terra.
• Motivar la ingesta d’aigua, sempre que es pugui, per prevenir la deshidratació.
• Reposar la hidratació de la pell després de l’exposició solar.

A més, si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre Servei d’Orientació Mèdica General, en el qual en pots obtenir més informació.

Referències:

¹ El sol y la salud. Clínica Universitat de Navarra. Consultat el maig del 2024.

² What’s New in Photoprotection: A Review of New Concepts and Controversies. Dermatologic Clinics. Abril 2019.

³ Dispelling myths about sunscreen. Journal of Dermatological Treatment. Juliol 2020.

⁴ Manual SEOM de prevención y diagnóstico precoz del cáncer. Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM). 2017.

⁵ Fotoprotectores. ¿Cuál utilizar? En Familia. Associació Espanyola de Pediatria. Maig 2024.

⁶ Uso correcto de la crema solar. Societat Espanyola de Medicina d’Urgències i Emergències (SEMES). Juliol 2016.

⁷ Protección solar. Nuevos activos. Offarm. Maig 2011.

⁸ ¿Qué es el fototipo y cuántos hay? Associació Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV). Setembre 2016.

⁹ Consejos para una adecuada protección solar. Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS). Consultat el maig del 2024.