En aquest post repassarem les característiques principals de la malaltia celíaca i insistirem en les recomanacions per a les persones que n’han estat diagnosticades fa poc.
La celiaquia o malaltia celíaca és un trastorn en el qual el gluten, una proteïna vegetal present en alguns cereals i els seus derivats, causa una resposta immune perjudicial per a la mucosa intestinal, amb diferents conseqüències per a la salut.
La recomanació principal per a les persones amb malaltia celíaca és l’eliminació del gluten de la dieta, qüestió que pot ser complicada, especialment quan s’acaba de produir el diagnòstic.1,2
Què és la malaltia celíaca?1,2
La malaltia celíaca es defineix com una malaltia autoimmune crònica i multiorgànica que afecta l’intestí prim en persones genèticament predisposades i que es desencadena per la ingesta de gluten.
La manifestació més evident en una persona celíaca es produeix des del punt de vista digestiu. L’estructura de la paret intestinal es deteriora i els enzims que fan possible la digestió disminueixen. Tot això contribueix a una absorció defectuosa de nutrients i a l’aparició de trastorns digestius i altres símptomes fora de l’aparell gastrointestinal.
A qui afecta la celiaquia?1-4
La prevalença de la celiaquia ha augmentat significativament els últims 50 anys. Aquest increment substancial en el nombre de casos nous es deu, en part, a les millors eines de diagnòstic i a l’examen més generalitzat de les persones candidates a patir aquest trastorn. Als països occidentals, la prevalença ronda l’1 %, i afecta el doble de dones que d’homes.
Si bé en el passat la malaltia celíaca s’atribuïa principalment a infants i joves, en l’actualitat molts dels diagnòstics es produeixen en adults i gent gran.
D’aquesta manera, la pèrdua de la tolerància al gluten pot ocórrer en qualsevol moment de la vida a conseqüència de diferents factors desencadenants, com infeccions gastrointestinals, la presa d’alguns medicaments o algun tipus de cirurgia.
Diagnòstic de la malaltia celíaca1,2,4
Per dur a terme el diagnòstic de la malaltia celíaca en adults cal una combinació de proves serològiques i mostres de biòpsia duodenal.
Així doncs, es recomana fer proves de serologia celíaca en adults d’alt risc, amb el mesurament de la concentració d’anticossos IgA-TTG en sang com a prova de detecció de primera línia.
El diagnòstic de malaltia celíaca es confirma amb mostres de biòpsia duodenal en les quals aparegui lesió mucosa (amb troballes com ara augment de limfòcits intraepitelials, hiperplàsia de criptes i atròfia de les vellositats).
La confirmació definitiva de la malaltia és evolutiva, amb la desaparició dels símptomes i la normalització de les alteracions analítiques després de retirar el gluten de la dieta.
Signes i símptomes de la malaltia celíaca1-4
Els símptomes clàssics de la celiaquia estan relacionats amb la malabsorció de nutrients durant la infància i inclouen diarrea crònica, pèrdua de pes i endarreriment del creixement. Així i tot, són cada vegada menys comuns i són més habituals altres tipus de signes i símptomes que poden estar presents en la infància o l’edat adulta i que inclouen, entre d’altres, deficiència de ferro, inflor i dolor abdominal, restrenyiment, fatiga crònica, mal de cap, alteració de l’estat d’ànim o osteoporosi.
La inespecificitat dels símptomes i la variabilitat en la manera en què es presenten determinen que hi hagi un endarreriment en el diagnòstic que pot superar els deu anys des de l’aparició dels símptomes.
Finalment, la malaltia celíaca es pot confondre amb altres quadres patològics relacionats, com l’al·lèrgia al blat o la sensibilitat al gluten no celíaca.
Tractament de la malaltia celíaca1-4
La malaltia celíaca no es cura i, per tant, l’única manera de controlar-ne els símptomes és fer-ho mitjançant una dieta lliure de gluten, eliminant qualsevol aliment que contingui blat, ordi, sègol o els seus derivats.
Recomanacions per a persones acabades de diagnosticar de celiaquia1,3,5
Assimilar un diagnòstic de celiaquia amb tantes implicacions relacionades amb els hàbits de vida no és fàcil. Per això, aquest seguit de recomanacions hi pot ajudar:
- Contacta amb una associació de persones amb celiaquia. Es tracta de la manera més senzilla de conèixer la malaltia i pacients que es troben en la mateixa situació. Pot facilitar l’accés a informació sobre pautes i ajudes per fer una dieta sense gluten de forma segura, afers legals i altres temes d’interès.
- Fomenta la comunicació familiar i amb l’entorn. Quan es diagnostica de celiaquia un membre de la família, especialment si és un infant, és important que tots coneguin la malaltia. La informació ha de permetre a tota la família conviure amb la celiaquia per normalitzar la situació. A més, també és important explicar a l’entorn (resta de la família, amics, escola, feina, activitats, etc.) les característiques bàsiques de la malaltia, incloent-hi els aliments que es poden consumir i els que no, i recordar la importància d’evitar la contaminació encreuada del gluten.
- Consulta un nutricionista. Aconseguir una dieta lliure de gluten pot ser complex, especialment al principi. A més, les dietes lliures de gluten presenten limitacions en el seu valor nutricional i requereixen el consell d’un especialista per assegurar una ingesta dietètica adequada i no patir mancances nutricionals.
- Consulta un psicòleg. Alguns pacients presenten símptomes depressius, de manera que, si cal, és recomanable demanar suport psicològic.
Dieta sense gluten1,2,6
Gràcies a la dieta sense gluten, el dany produït a l’intestí que afectava l’absorció de nutrients, com les vitamines liposolubles i algunes del grup B, i minerals com el calci, el ferro, el magnesi i el zinc, es recupera. Així, l’intestí es restableix, en desapareixen els símptomes i es normalitza l’absorció de nutrients.
Els aliments que s’han d’excloure de la dieta per a la celiaquia són els següents:
- Blat (incloent-hi el kamut i l’espelta), ordi, sègol, triticale (encreuament de blat i ordi) i els seus derivats: midons, farines, pans o pastes alimentàries.
- Brioixeria, pastisseria i rebosteria convencional.
- Begudes destil·lades o fermentades a partir de cereals (com la cervesa o el whisky) i les begudes maltades.
Altres aliments que poden contenir gluten de manera menys evident són:
- Certs embotits que inclouen farines en la composició o el recobriment (com ara fuet, xoriç o mortadel·la, entre d’altres)
- Formatges fosos o d’untar
- Patés
- Preparats de carn i peix
- Gelats
- Salses
- Caramels i llaminadures
Per contra, els cereals que estan lliures de gluten inclouen l’arròs i el blat de moro. La civada no conté gluten, però la contaminació encreuada a partir d’altres cereals ha portat a eliminar-la de la dieta de les persones amb malaltia celíaca. Altres llavors que no contenen gluten són la quinoa, la xia, el mill, l’amarant, la melca, la rosella, el fajol i el lli.
De la mateixa manera, la carn, el peix, els ous, la verdura, la fruita, la llet, els llegums, la fruita seca natural, el sucre, la mel, els olis, les mantegues, el cafè i el vi formen part dels aliments lliures de gluten.
Fer la compra7,8
A l’hora de fer la compra cal tenir en compte els aliments que poden contenir gluten.
Quan es tracta d’aliments envasats, no resulta gaire complicat evitar els que contenen gluten, ja que per llei és obligatori esmentar-ho a l’etiqueta. Els 14 al·lèrgens que més intoleràncies provoquen incloent-hi el gluten han d’aparèixer destacats a la llista d’ingredients.
Quan es tracta d’aliments sense envasar, la llei obliga els establiments que els comercialitzen a informar-ne adequadament.
Menjar fora de casa5,6,9,10
El fet de ser celíac no hauria d’impedir portar una vida social normal, però, de vegades, pot resultar complex participar en certes activitats socials.
A l’hora de menjar fora és imprescindible que les persones celíaques s’identifiquin i recalquin la necessitat de fer una dieta sense gluten.
Als menjadors dels centres educatius s’han de programar i estar disponibles de manera detallada i mensual els menús per a persones celíaques. Per als casos en què la família lliuri el menjar, cal proporcionar un espai exclusiu amb els mitjans adequats de refrigeració i escalfament, i disposar d’utensilis exclusius per manipular-lo.
Precaucions per a les persones amb celiaquia1,3,6,9
A més de tot això, també és important que les persones amb celiaquia tinguin en compte un seguit de precaucions, com ara:
- No es pot iniciar una dieta sense gluten fins a tenir un diagnòstic confirmat de celiaquia, ja que es podria contribuir a l’endarreriment del diagnòstic.
- El consum de petites quantitats de gluten de manera continuada pot provocar alteracions i trastorns, fins i tot quan no n’han aparegut símptomes.
- Cal comprovar sempre l’etiqueta dels productes envasats i no envasats. En cas de dubte, és millor no consumir l’aliment.
- No és sobrer ser previnguts en bars, restaurants i menjadors col·lectius. S’ha de consultar el procés d’elaboració i els ingredients dels plats.
- Si a casa no tots els membres de la família tenen una dieta sense gluten, cal parar atenció a la contaminació encreuada.
- S’ha d’estar atent a la presència de gluten en els fàrmacs, com també recordar la condició de malaltia celíaca si es prescriuen medicaments.
A més, si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre Pla d’alimentació, en el qual en pots obtenir més informació.
Referències:
1European Society for the Study of Coeliac Disease (ESsCD) guideline for coeliac disease and other gluten-related disorders. United European Gastroenterology Journal. Juny 2019.
2Enfermedad celiaca. Societat Espanyola de Gastroenterologia, Hepatologia i Nutrició Pediàtrica (SEGHNP). Gener 2020.
3Enfermedad Celíaca desde la Farmacia Comunitaria. Societat Espanyola de Farmàcia Clínica, Familiar i Comunitària (SEFAC). Maig 2023.
4Coeliac disease. The Lancet. Juliol 2017.
5Recién diagnosticados. En tu entorno. Federació d’Associacions de Celíacs d’Espanya (FACE). Consultat el febrer del 2024.
6Dieta sin gluten. Societat Espanyola de Gastroenterologia, Hepatologia i Nutrició Pediàtrica (SEGHNP). Gener 2020.
7Recién diagnosticados. En la compra. Federació d’Associacions de Celíacs d’Espanya (FACE). Consultat el febrer del 2024.
8Reglamento (UE) N 1169/2011 del Parlamento Europeo y del Consejo de 25 de octubre de 2011 sobre la información alimentaria facilitada al consumidor. Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). Consultat el febrer del 2024.
9Recién diagnosticados. En los restaurantes. Federació d’Associacions de Celíacs d’Espanya (FACE). Consultat el febrer del 2024.
10Ley 17/2011, de 5 de julio, de seguridad alimentaria y nutrición. Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). Consultat el febrer del 2024.
