En aquest post parlarem dels roncs, perquè es produeixen i quins factors contribueixen a la seva aparició, i donarem algunes recomanacions per tractar-los.

El problema dels roncs afecta un alt percentatge de la població, però és més freqüent en homes de més de 40 anys que en els joves i les dones, i la seva prevalença augmenta a mesura que s’envelleix. Més enllà del molest soroll que causen, els roncs constitueixen un doble problema, per les implicacions que suposa per a la parella o la persona que dorm a la mateixa habitació i perquè s’associa a diverses malalties, com ara hipertensió, les malalties coronàries, és a dir, l’estrenyiment de les artèries que subministren la sang al cor, els accidents cerebrovasculars, la hipersòmnia diürna o facilitat excessiva per quedar-se adormit durant el dia, a més de minvar la qualitat de vida de la persona afectada.^1,2

Què són els roncs i com es produeixen?

El ronc és un so ronc, fort i repetitiu que es produeix al nas i la gola mentre es dorm, sobretot durant les fases de son profund.

Es deu a la relaxació dels músculs del paladar tou (posterior), la llengua i la gola, que, en cedir, bloquegen parcialment les vies respiratòries, i això causa una vibració en respirar. Aquests sons apareixen principalment durant la inspiració, però també poden acompanyar l’espiració.^1-3

Com més s’estrenyen les vies respiratòries altes, més força genera el fluid d’aire en passar per un conducte més estret, fet que augmenta la tendència a l’aleteig i dona lloc a un ronc més sorollós.^1-3

Segons la freqüència, la posició del cos o les molèsties que causen a altres persones, els roncs es qualifiquen de lleus a moderats o greus.

Podem distingir dos tipus de roncs. Poden ser:²

• Simples o primaris: són continus i d’una amplitud semblant, i no causen símptomes diürns, com somnolència, perquè no afecten el flux d’aire que entra als pulmons ni la quantitat d’oxigen en sang.
• Intermitents o cíclics: són roncs d’intensitat variable amb intervals de silenci, i poden estar relacionats amb l’apnea del son; donen pas a un son que no és reparador i fins i tot es pot arribar a l’insomni i a la somnolència diürna.

Causes comunes dels roncs

Diversos factors poden afectar les vies respiratòries i ser desencadenants dels roncs:^2,3

• L’anatomia de la boca: la forma del paladar i els teixits addicionals que es formen a la part posterior de la gola en persones amb sobrepès o una campaneta (úvula) massa allargada poden provocar una obstrucció del flux d’aire i un augment de la vibració.
• L’alcohol: el consum d’alcohol relaxa els músculs de la gola i contribueix a l’obstrucció de les vies aèries.
• Alteracions anatòmiques o funcionals del nas: el septe desviat, la congestió nasal crònica o altres problemes nasals poden contribuir a l’aparició de roncs.
• Falta de son: no dormir prou pot causar més relaxació de la gola.
• Posició a l’hora de dormir: dormir de panxa enlaire provoca un estrenyiment de les vies aèries altes, a causa de l’efecte de la gravetat sobre la gola, i per això els roncs són més forts i freqüents en aquesta posició.
• L’obesitat: les persones amb un índex de massa corporal alt o amb més diàmetre del coll tendeixen a roncar amb més freqüència.

Altres vegades, els roncs estan relacionats amb una patologia que cal diagnosticar i tractar adequadament, l’apnea obstructiva del son (AOS). Aquesta afecció es caracteritza per forts roncs seguits de períodes de silenci en què la respiració s’atura o gairebé s’atura. En les persones amb apnea obstructiva del son, els roncs acostumen a anar acompanyats d’alguns dels símptomes següents:³

• Pauses de respiració mentre dormen
• Somnolència durant el dia
• Falta de concentració
• Mal de cap als matins
• Mal de gola en despertar-se
• Son inquiet i no reparador
• Panteix o ofec nocturn
• Hipertensió arterial
• Mal al pit a la nit
• Roncs molt forts
• En els infants: dificultats de concentració, problemes de comportament o baix rendiment escolar

Tractaments i solucions per als roncs^1,4

L’objectiu del tractament dels roncs és reduir-ne els factors de risc, millorar l’obertura de les vies aèries i enfortir els teixits de la gola, però el tractament difereix segons el tipus de roncs que experimenti la persona afectada:

• Per als roncs primaris: tot i que no sempre són eficaces, les mesures següents poden ajudar a reduir els roncs:
  • Dormir amb el cap elevat.
  • Estirar-se de costat.
  • Aprimar-se, si es té sobrepès o obesitat.
  • No consumir alcohol ni fàrmacs somnífers abans d’anar a dormir.
  • Utilitzar descongestius nasals.
• Per als roncs intermitents o cíclics: en cas de sospita d’apnea obstructiva del son, s’ha d’anar al metge per determinar si hi ha aquest problema mitjançant algunes proves, com una exploració otorrinolaringològica o un estudi del son (polisomnografia). Si l’afecció es confirma, pot ser que calgui: 
  • Dormir amb una màscara d’oxigen (dispositiu de pressió contínua positiva a la via aèria superior, CPAP).
  • Una intervenció quirúrgica, si es detecta que es deu a un problema obstructiu de nas o de gola susceptible de ser corregit.

A més, si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre Servei d’Orientació Mèdica General, en el qual en pots obtenir més informació.  

Referències: 

¹Ronquidos. Manual MSD. Maig 2022.

²El ronquido: prevalencia, fisiopatología y tratamiento. Neumomadrid. Consultat el maig del 2023. 

³Ronquido. Síntomas y causas. Mayo Clinic. Febrer 2018.

⁴¿Alguien le ha dicho que ronca? SEMFYC. Consultat el maig del 2023.