Quan pensem en calvície (alopècia) la solem associar principalment als homes. Però més del 20 % de les dones en pateix1.
L’alopècia androgenètica és el tipus més comú de pèrdua de cabells en la dona. Les causes principals en són l’herència i la predisposició genètica i els canvis hormonals en els nivells d’andrògens i estrògens.
L’herència genètica és tan rellevant en aquest tipus d’alopècia, que fins al 50 % de dones amb alopècia androgenètica té familiars amb aquesta patologia, especialment en casos d’inici precoç.2
Pel que fa a les causes hormonals, els moments principals de la vida de la dona en què es produeix són la pubertat, l’embaràs (la caiguda del cabell pot arribar a afectar el 64 % de les dones en el postpart1) 1 i les dècades dels 40 i 50, quan el nivell de les hormones femenines (estrògens i progesterona) va disminuint progressivament fins a arribar a la menopausa, en què els nivells són molt baixos.
Altres causes de la caiguda dels cabells en dones
La falta de ferro n’és una. Aquest mineral és fonamental per crear hemoglobina, component de la sang que té com a missió transportar l’oxigen a l’organisme. Sense una aportació adequada d’oxigen als fol·licles pilosos, aquests no funcionen correctament i es perden cabells.
També cal parlar dels problemes de tiroides, concretament de l’hipertiroïdisme. Aquesta malaltia fa que el metabolisme sigui més ràpid, per la qual cosa la fase de creixement (anàgena) és més baixa i també provoca alopècia.
L’estrès també pot causar pèrdua de cabell. Per exemple, pot provocar que grans quantitats es quedin en la fase telògena (de repòs o caiguda), i per això, al cap d’uns mesos, es pot produir una pèrdua de cabells important. També pot fer que aparegui alopècia areata (caiguda en plaques rodones), cosa que desencadena un quadre pel qual el sistema immune ataca el fol·licle pilós. Per últim, es pot desenvolupar una tricolomania, quan de manera inconscient s’arrenquen cabells del cap, les celles o altres parts del cos3.
Les infeccions víriques (incloent-hi la COVID-19) o bacterianes severes, que poden necessitar ingressos hospitalaris o estades a l’UCI, també provoquen pèrdua del cabell al cap de 3 o 4 mesos de la infecció.
A més, cal parlar dels problemes d’alimentació a causa del seguiment de dietes molt estrictes, ja que no aporten prou nutrients perquè el cabell creixi adequadament.
Per últim, cal esmentar les caigudes de cabell estacionals (efluvis) que es produeixen a la primavera i, especialment, la tardor. Formen part del desenvolupament natural del cabell, però que, si s’allarguen en el temps, poden posar de manifest altres problemes capil·lars, com ara l’inici d’una alopècia androgenètica.
La caiguda de cabell en les dones es produeix en diferents zones que en els homes
Les zones on la calvície es posa de manifest en les dones són diferents de les dels homes. Es produeix de manera difusa, principalment, a la zona superior del cuir cabellut, i la zona frontal es manté intacta en les primeres fases. Però s’ha de tenir en compte que, si l’alopècia no es tracta a temps, també pot arribar a afectar els laterals del cap, moment en què s’assembla més a l’alopècia masculina.
Escala de Ludwig
Problemes psicològics en dones amb alopècia
El cabell, igual que la forma de vestir, és una manera per la qual les persones mostrem la nostra identitat, especialment si som dones. Mentre que al llarg de les últimes dècades patir calvície ha anat deixant de ser “un problema d’imatge” per als homes, que recorren a rapar-se o afaitar-se el cap sense sentir-se’n “acomplexats”, per a les dones és un gran problema d’identitat i causa de problemes psicològics.
De fet, hi ha estudis que apunten que fins al 80 % de les dones amb problemes d’alopècia pateixen ansietat en algun grau i el 66 % mostra signes de depressió. La pressió psicològica de la dona per una alopècia és tal que fins i tot s’estan estudiant possibles tractaments que permetin endarrerir, pal·liar o evitar la caiguda dels cabells que es produeix després dels tractaments amb quimioteràpia4.
El consell per a totes les dones que notin que perden cabells, tant de manera lenta com exagerada (flocs de cabell), és comentar-ho amb el metge per estudiar la causa que hi ha rere l’alopècia. Un diagnòstic precoç pot ser capaç d’aturar-ne la caiguda i, fins i tot, fer que es recuperi el cabell perdut.
Referències:
1 Miguel Aizpún Ponzán. Atención a la alopecia femenina. Fundació Piel Sana. Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia. Novembre 2019.
2 Aurora Guerra, Elena González-Guerra y José María Borrás. Alopecia androgenética: nuevos factores fisiopatológicos y futuras tendencias para un abordaje clínico más integral. Masdermatología. Setembre-desembre 2016.
3 Daniel K. Hall Flavin. ¿El estrés puede provocar la caída del cabello? Clínica Mayo. Abril, 2019.
4 Agustín Moreno Sánchez. La alopecia y sus consecuencias psicológicas. El papel del psicólogo. Más dermatología. Gener-maig 2016.
