Si un nadó baveja constantment i s’ho endú tot a la boca, és probable que li estigui sortint la primera dent.

Si bé és important concentrar-se a alleujar el dolor de la geniva i mantenir el bebè tan còmode com sigui possible mentre li surten les dents, també és important començar a pensar a com tenir-ne cura de manera correcta.

Aquestes primeres dents, també conegudes com a dents temporals o dents de llet, són importants per moltes raons. Permeten que l’infant pugui mastegar de manera correcta i, en conseqüència, tenir una dieta saludable. A més, aquestes dents col·laboren en el desenvolupament de la parla i la fonació. És important mantenir-les en bon estat i que no es perdin de manera prematura, ja que són les que guarden l’espai necessari perquè les dents permanents puguin sortir correctament quan toqui. Per tot això, tenir-ne cura és molt important.

El procés d’erupció de les dents segueix un patró i una evolució diferents en cada criatura. Aquest primer conjunt de dents o dentició primària es compon de 20 dents, quatre incisives centrals, quatre incisives laterals, quatre ullals i vuit molars.

Les dents frontals són les que surten primer. La primera dent de llet a sortir acostuma a ser la incisiva central inferior als 6-8 mesos d’edat, seguida de la incisiva central superior als 10 mesos.

Als 16 mesos, les primeres molars o dents posterior són visibles a la cavitat bucal, seguides pels ullals superiors i inferiors als 19 i 20 mesos, aproximadament. Les dues últimes dents de la dentició temporal, les segones molars superiors i inferiors, surten als 27 i 29 mesos.

L’erupció de les dents de llet varia molt entre cada nen, igual que és variable el moment en què aquestes dents comencen a caure. El més habitual és que comenci a passar a partir dels 6 anys.

La dentició decídua es completa a l’edat de 3 anys i està present només per un curt període de temps: es perd completament i es reemplaça per la dentició permanent a l’edat d’11 anys.

Les dents de llet, igual que les dents permanents, es poden danyar i cariar des del moment en què apareixen a la cavitat oral. De fet, quan surten és quan es poden descompondre més fàcilment. Es tornaran més dures i resistents a mesura que van madurant a la boca, de manera que resisteixen millor l’atac dels àcids i, en conseqüència, l’aparició de càries dental.

A continuació, s’exposen un seguit de consells que ajudaran a fer que les dents dels nadons es mantinguin sanes:

• Encara que les dents no hagin fet erupció, les genives del bebè s’han de netejar, idealment amb una tovalloleta humida o una gasa, almenys una vegada al dia o després de les preses.
• És important evitar la succió prolongada o freqüent per calmar l’infant, més enllà de les necessitats nutricionals.
• És recomanable no posar al llit el nadó amb un biberó amb un contingut que no sigui aigua. La llet es pot acumular a la boca i provocar l’aparició de càries.
• El xumet només s’ha de fer servir quan el necessiti de debò. És recomanable que es deixi d’utilitzar prop dels 2 anys, ja que un ús prolongat pot causar problemes amb l’alineació de les dents. A més, és important no mullar o impregnar el xumet en aliments o begudes com la mel.
• Les begudes ensucrades, com el suc de fruita o els refrescos, s’han d’evitar tant com sigui possible. La millor beguda que es pot donar a la canalla és aigua.
• La higiene de les dents ha de començar tan bon punt apareixen a la boca.
• Cal controlar i revisar les dents dels nens per buscar-hi possibles signes precoços de càries.
• Cap als 2 anys d’edat és recomanable visitar el dentista per a una revisió bucodental.

Tot i que les dents de llet es queden només uns pocs anys, també cal tenir-ne cura. Ensenyar-los des de petits a mantenir una bona higiene oral pot tenir un impacte de per vida en els infants. Introduir hàbits dentals saludables des del principi pot solidificar la importància de la cura dental preventiva i fer que sigui més fàcil mantenir aquests hàbits durant l’edat adulta. Exercir una bona higiene bucodental i acostumar-se a les visites periòdiques al dentista són unes bones mesures per crear rutines que donin lloc a la seva futura salut bucodental saludable.