La malaltia d’Alzheimer és una patologia neurodegenerativa d’origen progressiu. Els símptomes consisteixen en la degeneració lenta i progressiva de les neurones cerebrals. A Espanya s’ha diagnosticat Alzheimer a més d’1.200.000 persones1.
Com cada any, el 21 de setembre es commemora el Dia Mundial de l’Alzheimer. Tot i que es tracta d’una patologia que no té cura, sí que hi ha tractaments que alenteixen l’avenç de la malaltia i, a més, hi ha tècniques no farmacològiques que també hi poden ajudar, com ara l’estimulació cognitiva.
Alguns dels senyals de l’Alzheimer són2:
- Canvis de memòria que dificulten la vida quotidiana.
- Dificultat per planificar o resoldre problemes.
- Dificultat per dur a terme tasques habituals a casa, a la feina o durant el temps lliure.
- Desorientació de temps o lloc.
- Dificultat per comprendre imatges visuals.
- Problemes per parlar o escriure.
- Col·locar objectes fora del lloc habitual i problemes a l’hora de recordar els últims passos fets.
- Perdre la iniciativa per participar a la feina o en activitats de lleure.
- Canvis d’humor o de personalitat.
Gràcies a les capacitats cognitives podem pensar, parlar, aprendre o recordar, entre altres moltes habilitats que ens permeten mantenir una vida autònoma a la societat. En aquest sentit, formen l’estimulació cognitiva el conjunt d’estratègies i tècniques que ajuden a millorar el funcionament de les capacitats cognitives3.
En el cas de les persones amb Alzheimer o amb demència senil, tot i que cal tenir clar que la patologia no es guarirà, sí que és convenient aprofitar els avantatges que ofereix la rehabilitació cognitiva per mirar d’alentir-ne l’avenç, sempre en col·laboració amb els professionals sanitaris.
La malaltia es divideix en tres fases, en funció de l’evolució dels símptomes, i la rehabilitació cognitiva s’adapta a cadascuna d’aquestes fases1.
Exercicis d’estimulació cognitiva: fase 1
En aquesta primera fase es produeixen una pèrdua de memòria i desorientació espacial o temporal1. En aquesta etapa, els exercicis de rehabilitació cognitiva s’han de centrar en els aspectes següents3:
- Tasques senzilles que ajudin a l’activació mental.
- Enfocar-se en l’orientació temporal, espacial i personal perquè la persona sàpiga on és i amb qui.
- Fer exercicis que estimulin la memòria. Per exemple, el pacient pot llegir un grup de paraules durant uns minuts i, després, mirar de recordar-les, o intentar respondre preguntes sobre la seva biografia personal4. En la primera activitat, s’estimula la memòria a curt termini i, en la segona, la remota.
- Exercicis de càlcul, que són molt positius per reforçar la memòria. Com a exemple, el pacient pot classificar els nombres en parells o imparells, fer càlculs aritmètics (com sumes o restes) o jugar amb nombres, com ara el bingo4, els mots encreuats de xifres o els sudokus.
- Llegir, escriure, fer dictats o portar un diari.
Exercicis d’estimulació cognitiva: fase 2
En aquesta segona fase de l’Alzheimer, el malalt perd fluïdesa en el llenguatge, té dificultats per vestir-se i li cal ajuda per fer les activitats bàsiques de la vida diària.1 En aquesta etapa, caldria treballar3:
- Intentar que mantingui l’atenció.
- Orientació bàsica.
- La memòria, tant a curt termini com la remota, mirant que recordi aspectes de la vida de la persona.
- Reconeixement amb objectes reals o fotografies de coses que siguin importants per a la persona.
- Preguntar per les característiques (forma, material i color) d’objectes quotidians.
- Manipular objectes quotidians, com ara coberts o una pinta.
- Mirar de mantenir l’orientació espacial, distingint entre dins i fora o amunt i avall.
- Entrenament d’activitats de la vida diària5.
- Parlar amb la persona sobre un tema concret, per exemple, la infància o el menjar5.
Exercicis d’estimulació cognitiva: fase 3
En la fase avançada de la malaltia, la incapacitat és profunda i les persones no es poden valer per si mateixes. El pacient deixa de parlar, no reconeix les persones de l’entorn i presenta incontinència urinària i fecal. També augmenta la rigidesa muscular, que pot originar una falta de mobilitat de moderada a greu. També apareixen altres complicacions associades, com ara ansietat, angoixa, agressivitat o depressió1. En aquesta etapa, la persona ja no pot fer exercicis d’estimulació cognitiva, però sí que hi ha pautes que es poden seguir per millorar-li la vida3:
- Evitar l’aïllament del pacient.
- Potenciar les capacitats mentals que encara conservi.
- Minimitzar l’estrès que experimenta.
- Millorar-li la qualitat de vida.
L’Alzheimer és una malaltia que dura tant per al pacient com per a l’entorn. La persona va perdent capacitats de manera progressiva, per la qual cosa alentir aquest procés en la mesura del possible i intentar que el visqui de la millor manera ha de ser sempre l’objectiu final.
Referències:
1 Alzheimer. Confederació Espanyola d’Alzheimer (CEAFA). Pàgina consultada el juliol del 2021.1
2 Las 10 señales. Alzheimer’s Association. Pàgina consultada el juliol del 2021.
3 Estimulación cognitiva en pacientes con Alzheimer. Institut Superior d’Estudis Socials i Sociosanitaris. Pàgina consultada el juliol del 2021.
4 Volver a empezar, ejercicios prácticos de estimulación cognitiva. Fundació ACE. Octubre, 1999.
5 Ejercicios de estimulación cognitiva para demencias avanzadas. Espais Col·laboratius de l’IMSERSO, blog de CRE Alzheimer. Maig del 2021.
6 Crucigramas y sudokus: ¿armas efectivas contra la pérdida de la memoria? Alzheimer Universal. Desembre del 2011.
