Com cada any, el 15 de setembre els països europeus ens unim per commemorar el Dia Europeu de la Salut Prostàtica i reivindicar la importància de les revisions: el diagnòstic precoç permet que el 90 % dels pacients superi el càncer de pròstata1.
El càncer de pròstata, en etapes inicials de la malaltia, no produeix símptomes; apareixen en moments més avançats, quan ja s’ha desenvolupat metàstasi (pot ocasionar símptomes miccionals o dolor). Per això, és fonamental que a partir dels 45 no et perdis la cita amb l’uròleg2.
La pròstata és una glàndula de la mida aproximada d’una nou que forma part del sistema reproductor masculí. Està situada sota de la bufeta i davant del recte. La glàndula prostàtica produeix un fluid que forma part del semen3.
Hi ha alguns símptomes relacionats amb la pròstata que, en cas de notar-los, has de comentar amb el metge4:
- Has d’orinar més vegades de l’habitual al llarg del dia.
- Durant la nit, t’has d’aixecar moltes vegades per anar a orinar.
- Sents la necessitat urgent d’orinar.
- Tens un flux més petit d’orina del que acostumaves a tenir.
- Notes cremor quan orines.
Problemes més comuns associats amb la pròstata
La prostatitis, la pròstata engrandida i el càncer de pròstata són els problemes més comuns associats a aquesta glàndula i, majoritàriament, són més freqüents segons que avancen els anys.
La prostatitis pot estar relacionada amb una infecció de la pròstata a causa d’una infecció bacteriana i, al llarg de la vida, afecta al voltant del 50 % dels homes. No està associada a cap altra malaltia de pròstata4.
La pròstata engrandida o hiperplàsia prostàtica benigna és un creixement anormal de les cèl·lules de la pròstata que, en conseqüència, l’engrandeix, però aquest creixement no està associat amb les cèl·lules canceroses ni incrementa les possibilitats de patir càncer.
Càncer de pròstata
S’estima que a Espanya es diagnosticaran 35.764 casos nous de càncer de pròstata el 20215. No es coneix cap causa desencadenant de la malaltia, però sí que se sap que l’edat és el factor de risc principal, ja que la majoria dels casos es presenten en homes a partir dels 50 anys1 i el 90 % es diagnostiquen en majors de 65 anys. La mitjana d’edat de diagnòstic es troba en els 75 anys3.
La detecció precoç és fonamental, ja que pràcticament garanteix que el pacient superarà la malaltia. A més, segons la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica, el càncer de pròstata és un dels que té una supervivència més elevada: gairebé el 82 % dels afectats6. I és que té dos factors importants a favor en relació amb altres tipus de càncer: d’una banda, evoluciona a poc a poc, ja que al voltant del 40 % dels homes de més de 60 anys presenta focus de tumor a la pròstata i fins al 95 % no morirà per aquest tumor7; de l’altra, és molt fàcil de detectar, només cal sotmetre’s a les proves recomanades, que són exploració rectal i el test PSA o anàlisi de l’antigen prostàtic específic6.
Proves diagnòstiques: el tacte rectal i el test PSA
El tacte rectal és una prova simple i breu que no necessita cap tipus de preparació. Consisteix en la introducció d’un dit de l’especialista (lubricat i protegit per un guant) a través de l’anus del pacient. Permet que l’uròleg palpi la superfície de la pròstata, que està situada a la part anterior del recte.
A través del tacte rectal, el metge pot detectar nòduls o irregularitats, un augment en la consistència en una porció de la pròstata o una alteració a les vores de la glàndula, possibles signes de càncer de pròstata7.
El PSA és una proteïna que produeix gairebé exclusivament la pròstata i que se segrega juntament amb el semen en altes concentracions, tot i que una petita quantitat de PSA passa a la sang. Actualment, amb una mostra de sang es poden determinar els nivells de PSA d’un pacient mitjançant un senzill test de laboratori. Aquesta prova és de gran ajuda per sospitar que es pot haver desenvolupat un càncer, tot i que nivells alts de PSA també poden estar relacionats amb altres causes, per la qual cosa, en cas d’obtenir-se aquest resultat, el metge prescriurà altres proves complementàries7.
Quan ens hauríem de fer les proves
Si bé fins fa poc es recomanava fer les proves de diagnòstic precoç a partir dels 50 anys6, actualment la pauta és començar amb les visites a l’uròleg a partir dels 45 anys de manera general o a partir dels 40 en les persones que tenen antecedents familiars de càncer de pròstata2. Una vegada feta per primer cop, és el metge l’encarregat de pautar la freqüència amb què s’ha de repetir la prova en funció dels resultats per a la detecció del càncer.
Si tens 45 anys o més o sents alguns dels símptomes que t’hem comentat, ja ho saps, demana hora amb el metge i vigila la salut prostàtica; el diagnòstic precoç és l’aliat principal enfront d’una possible malaltia.
Referències:
1 Día Europeo de la Salud Prostática: el diagnóstico precoz ayuda a superar el 90% de los cánceres de próstata. Médicos y Pacientes, Organización Médica Colegial. Setembre, 2011.
2 Cáncer de próstata. Sacyl, Junta de Castilla y León. Juliol, 2021.
3 Dra. Aránzazu González del Alba y Dra. Carmen Garcías de España. Cáncer de próstata. Sociedad Española de Oncología Médica (SEOM). Juliol, 2021.
4 Significado de los cambios en la próstata: Guía de salud para los hombres. National Institutes of Health (NIH). Juliol, 2021
5 Las cifras del cáncer en España. SEOM, 2021.
6 A partir de los 50, revisiones anuales de próstata. Sociedad Española de Geriatría y Gerontología (SEGG). Setembre, 2013.
7 Diagnóstico precoz del cáncer de próstata. Asociación Española Contra el Cáncer (AECC) Juliol, 2021
