En aquest post explicarem què és el somnambulisme, en quins moments del son afecta, quines en són les causes principals i com es pot prevenir.

Amb motiu del Dia Mundial de la Infància, parlarem del somnambulisme, un trastorn que el 18 % de la població té propensió a patir, generalment infants de menys de deu anys. La possibilitat de desenvolupar-la ve determinada principalment pels antecedents familiars (que un familiar n’hagi patit prèviament), però hi pot haver altres desencadenants, com ara medicaments, sedants o tenir febre^1-2.

¿Què és el somnambulisme?

El somnambulisme és un trastorn que fa que les persones s’aixequin i caminin o s’incorporin al llit mentre estan adormides amb els ulls oberts, però realment no estan despertes. Generalment ocorre en les dues hores posteriors a haver agafat el son, durant la fase de son profund no MOR (dessincronitzat), i tenen una durada variable, que pot anar d’uns pocs segons o minuts fins a la mitja hora, tot i que de mitjana no superen els 10 minuts^2,3,4.

Passat l’episodi, les persones somnàmbules acostumen a tornar al seu llit, però de vegades es desorienten i s’estiren en altres llocs^3,4. Alguns dels signes més comuns per identificar que l’infant està somnàmbul són²:

• Surt del llit bruscament.
• Camina amb més dificultat.
• Està assegut al llit amb els ulls oberts.
• Té la mirada perduda.
• No parla ni respon.
• Està desorientat quan es desperta.
• L’endemà no recorda haver-se aixecat.

El somnambulisme pot aparèixer alhora que altres trastorns del son, com els malsons. A més, algunes de les persones que viuen episodis de somnambulisme²:

• Mengen, parlen o es vesteixen.
• Surten de casa.
• Fan activitats infreqüents: orinar en llocs no apropiats.
• Es lesionen perquè ensopeguen.
• Actuen de manera violenta durant l’episodi o quan es desperten.

Causes per les quals el teu fill és somnàmbul

Tot i que el somnambulisme no és un problema greu ni requereix tractament, les persones que en pateixen amb freqüència poden tenir altres trastorns del son². Les causes més freqüents per les quals es produeixen són^2,3:

• Antecedents familiars: els pares solen haver estat somnàmbuls de joves. Aquest és el factor desencadenant principal.
• Falta de son.
• Estrès o ansietat.
• Febre.
• Fatiga.
• Interrupcions en el son (bufeta plena, malalties febrils, etc).

També es pot produir per afeccions no diagnosticades que interfereixen en el son²:

• Patrons anormals de respiració durant el son
• Alguns medicaments: hipnòtics, sedants o per tractar trastorns psiquiàtrics.
• Síndrome de cames inquietes.
• Patir reflux gastroesofàgic.

Què has de fer si el teu fill és somnàmbul

El problema principal que poden tenir les persones amb somnambulisme és que es lesionin a causa d’una caiguda o perquè ensopeguen. Per això, es recomana³:

• Tancar les portes i les finestres.
• Instal·lar tanques de seguretat.
• Protegir les àrees perilloses.
• Tancar la porta principal amb clau.
• Evitar que dormi en lliteres.

També es recomana acompanyar la persona al llit o despertar-la amb suavitat per evitar que pugui patir una lesió. Malgrat els mites, despertar-los no suposa un problema, però l’infant es pot despertar confós, desorientat o amb por, si es trobava en una fase profunda del son¹.

Prevenció

Els pares dels infants que tenen episodis de somnambulisme freqüents poden prendre mesures per intentar prevenir que es produeixin^3,4:

• Fer activitats relaxants abans de dormir (música relaxant, soroll blanc, banyar-se, etc.).
• Establir una rutina de son: mantenir un horari regular i amb una durada apropiada en funció de l’edat de l’infant. Durant els primers 5 anys de vida, el nen sol necessitar dormir durant el dia, fent becaines petites.
• Reduir els sorolls i apagar els llums a l’hora de dormir i durant el son.
• Anar al lavabo abans de ficar-se al llit.
• Minimitzar l’estrès o l’ansietat: llegir-li un conte abans de dormir, banyar-se, etc.
• Despertar-lo de manera programada: si el metge ho recomana, es pot despertar l’infant una mica abans de la seva hora habitual d’aixecar-se adormit, en cas que tingui una regularitat, per evitar-ho.

El somnambulisme normalment disminueix a mesura que la canalla creix i, tot i que no és un trastorn greu, pot ser el desencadenant d’altres problemes, com lesions o fer activitats perilloses durant el període en què estan somnàmbuls. Per això, si consideres que té altres símptomes, el somnambulisme és molt freqüent o fa activitats perilloses, ho pots consultar amb el metge.

Si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre Pla del lactant i primera infància, en el qual en podràs obtenir més informació.

Referències:

¹ Verdadero o Falso: Nunca Despierte a un Sonámbulo. WNYUrology. Consultado en julio, 2022.

² Sonambulismo. Mayo Clinic. Julio, 2021.

³ Sonambulismo. KidsHealth. Agosto, 2018.

⁴ Sonambulismo. Medline Plus. Abril, 2021.