En aquest post explicarem la importància del paper que tenen els pares en l’educació dels fills i la conveniència que s’involucrin en la seva vida escolar.

Cada 24 de novembre es commemora el Dia Mundial de l’Educació, una de les tasques més difícils, tot i que satisfactòria, de la criança dels fills. L’educació és un procés llarg en el qual intervenen molts factors. En aquest procés és fonamental la col·laboració entre pares, docents i centres educatius per aconseguir que la canalla arribi a ser autònoma, visqui les seves emocions de manera equilibrada i sigui capaç d’establir vincles afectius positius^1,2,3.

La funció educadora dels pares

El paper dels pares i, per extensió, de la família en l’educació dels fills és fonamental, no tan sols en l’àmbit familiar, sinó també per la feina que fan conjuntament amb els educadors². Per això, és important que, a casa, els pares s’involucrin en les activitats escolars i col·laborin amb l’escola³:

• Comprovant que els fills fan els deures de l’escola i ajudant-los si els cal.
• Inculcant-los el respecte cap als companys, els professors i el personal no docent.
• Assegurant-se que compleixin els horaris i les normes de l’escola.
• Dedicant-los temps i atenent les seves necessitats de vestimenta, alimentació o material escolar.
• Brindant-los estima i suport.
• Acudint a les reunions de l’escola i preocupant-se pels seus problemes.

Valors i normes en família²

La família té una funció socialitzadora, és a l’entorn familiar on es transmeten els valors col·lectius necessaris per al desenvolupament dels fills. Per això, l’educació dels infants no es pot sostenir únicament amb la feina dels professors; la funció dels pares hi és fonamental.

Els pares han de marcar les regles que regulen la convivència, entre d’altres:

• Regles d’organització o instrumentals: són les més importants i les que regulen les rutines, les tasques de la llar i els horaris.
• Regles per regular les interaccions: la forma d’expressar l’afecte i la intimitat entre els membres de la família nuclear i les interaccions amb la família extensa, els amics i els veïns.
• Regles de suport: a qui i com cal demanar ajuda.
• Regles davant de conflictes: són les que regulen com s’afronten i es resolen els conflictes.

El paper educatiu de l’escola

La feina dels professors contribueix al desenvolupament motriu i psicològic, i facilita la detecció d’alguns problemes. És positiu que els infants vagin a l’escola a partir dels quatre anys perquè aprenguin a conviure i a conèixer les normes de conducta i d’interacció social en un entorn més ampli que la família. Però per aconseguir un rendiment escolar adequat i establir relacions positives, cal la implicació dels pares². Gràcies a la col·laboració entre docents i progenitors, s’aconseguirà^2,3:

• Respondre millor a les necessitats de la canalla.
• Motivar-los més.
• Acceptar millor les normes i els objectius.
• Reduir els conflictes.
• Desenvolupar la seva creativitat i talent.
• Augmentar la seva productivitat.

Consells

Els pares són els agents més actius del procés educatiu dels fills. Una estimulació afectiva i cognitiva a l’entorn familiar permet que el nen descobreixi les seves pròpies capacitats. Per això és recomanable^1,4:

• Fomentar que el teu fill desenvolupi la seva autoestima: les paraules i els actes dels pares afecten el desenvolupament de la personalitat i l’autoestima dels fills. És important que descobreixin les seves capacitats i siguin reconeguts pels seus bons actes. Prioritza una educació positiva.
• Establir normes: marcar una disciplina farà que els nens siguin conscients de quins comportaments són adequats i que aprenguin a autocontrolar-se. Perquè els teus fills aprenguin dels seus actes, cal que, després d’haver-los advertit, els seus actes tinguin conseqüències, i que aquestes es compleixin.
• Dedicar-los temps: reservar-te temps per passar-lo amb els fills és gratificant, tant per a ells com per a tu. Busca moments per compartir plans en família que facin que els infants se sentin atesos.
• Servir d’exemple: la mainada aprèn per imitació, i per això cal ser un bon model a seguir perquè adquireixin els valors que volem. No hem d’oblidar que les nostres accions tenen més força que les paraules.
• Mantenir una bona comunicació: els infants qüestionen moltes coses, però això s’hi ha d’establir una bona comunicació per aconseguir una bona comprensió dels nostres actes.
• Ser flexible: adapta’t a les circumstàncies dels teus fills i mantingues unes expectatives realistes. A mesura que el teu fill evolucioni, la seva educació també s’haurà d’anar modificant gradualment.
• Mostrar-los afecte: mostrar estima i acceptació farà que la canalla tingui seguretat i estabilitat en el seu desenvolupament.
• No sobreprotegir-los: els infants han d’entendre que les seves accions i decisions tenen conseqüències, per la qual cosa, tot i que sempre poden comptar amb tu quan ho necessitin, cal que siguin capaços d’actuar ells mateixos.

Família i escola són els pilars fonamentals del desenvolupament dels nens. És important que totes dues formin part del seu procés educatiu de manera col·laborativa, i per aconseguir-ho és fonamental la comunicació.

Si ets assegurat d’Adeslas i en vols obtenir més informació, recorda que tens disponible el nostre Pla de l’infant sa.

Referències:

¹ Nueve pasos para una crianza más eficaz. Kids Health. Gener 2015.

² El rol de la familia en la educación. Federación de enseñanza de Andalucía. Setembre 2010.

³ La Educación, cosa de dos: La escuela y la familia. Federación de enseñanza de Andalucía. Maig 2010.

⁴ 10 consejos para ser un mejor papá. National Responsible Fatherhood Clearinghouse. Consultat l'octubre del 2022.