La relació afectiva entre grans i petits no tan sols reforça la família, sinó que també afavoreix el desenvolupament d’habilitats emocionals i de la solidaritat.
Tot i que sempre s’ha donat molta importància a les relacions que s’estableixen entre pares i fills o entre germans, el vincle afectiu amb els avis també pot suposar un sòlid ancoratge en la formació dels nens, com també un punt de reforç de l’autoestima en els grans.
Durant les últimes dècades hem assistit a importants canvis que han transformat l’estructura familiar occidental: cada vegada hi ha més llars unipersonals, han disminuït les famílies nombroses i han sorgit nous models monoparentals, augmenten els pares i les mares que troben noves parelles que, alhora, tenen altres fills... Són canvis que han contribuït a fer que les relacions entre les diverses generacions i, en concret, les que s’estableixen entre avis i nets, hagin adquirit una rellevància especial1.
El paper dels avis en les famílies modernes
Aquesta transformació social ha canviat els rols familiars tradicionals i, entre d’altres, el paper que tenen els avis en les famílies modernes. Sovint es parla de la relació entre avis i nets en termes d’utilitat social. Per exemple, l’ajuda que poden prestar cuidant els menuts quan els pares van a treballar, el paper com a cangurs experts en l’època de vacances escolars, de companys en les sortides al carrer o d’infermers de guàrdia quan els petits es posen malalts.
Però aquesta relació va més enllà del paper que tenen com a suport, ja que el vincle entre avis i nets és un vincle basat en els contrastos: la innocència respecte de l’experiència, la curiositat i la sorpresa respecte de la saviesa associada a l’edat. Els uns són a l’inici de la vida, quan tot s’experimenta com a novetat i energia abassegadora; els altres, en el moment de l’assossec i del balanç. Per això és tan interessant aquest vincle, que pot contribuir a transformar la seva visió del món.
Benestar infantil i efectes positius
Una de les claus, asseguren diversos experts, és la transmissió de valors d’una generació a una altra. A més, un membre gran a la família pot comunicar valors, instruir i donar suport als nets atenent les qüestions relacionades, entre d’altres, amb la feina i l’educació, tal com ho explica un article publicat a la Revista Española de Geriatría y Gerontología2. Aquest mateix article també conclou que els nets que tenen relacions més properes als avis:
- Tenen un profund sentit de pertinença a la família i a la comunitat.
- No comparteixen estereotips negatius associats a l’envelliment.
- No temen la vellesa perquè els avis els serveixen com a models positius de rol.
L’amor entre avis i nets i l’empremta que deixa en els petits aquesta relació tan positiva és un ancoratge per al futur. A més, també pot ser una influència positiva per als grans.
Beneficis per als avis
Sempre que la relació no sigui imposada i no generi una càrrega excessiva de responsabilitat i feina per als avis, el contacte amb els nets pot ajudar-los a sentir-se més joves mentalment.
- En les persones més grans de 70 anys s’ha demostrat una clara associació entre sentir-se jove i cuidar els nets, assegura un estudi de la Universitat Pompeu Fabra3. Aquest efecte encara és més gran en les àvies.
- Identificar-se amb el paper d’avi fa desenvolupar un sentit creixent del benestar i de la moral, sobretot en els moments de pèrdua personal, social i material1.
- Tenen menys probabilitat de caure malalts mentalment, físicament i socialment3.
Més autoestima, menys depressió
El vincle, asseguren els experts, reforça el benestar emocional en les dues generacions. En aquest sentit, un treball2 que estudia la relació entre avis i nets i la seva associació amb símptomes depressius, indica que “entre els adults grans, sentir-se competent i capaç com a avi d’un net de qualsevol edat s’associa amb menys símptomes de depressió”.
Aquest benefici es dona també en l’altre sentit, ja que s’ha vist que els adolescents que tenen afinitat amb algun avi presenten menys signes de depressió, especialment quan el net prové d’una llar monoparental o d’una família reconstituïda.
A més, segons els estudis de Neugarten i Weinstein, els nets poden ajudar els avis a assolir més plenitud emocional, com també a:
- Desenvolupar sentiments que potser no van ser capaços de mostrar.
- Possibilitar de ser font de recursos.
- Sentir-se orgullosos dels èxits dels nets.
- Sentir-se útils i valorats.
Així mateix, s’ha vist que, quan aquesta relació avi-net ha estat positiva, quan el net es fa adult entén que s’ha de responsabilitzar en la cura de l’avi que va perdent aptituds.
Recorda que:
- Les relacions intergeneracionals poden beneficiar la salut emocional dels avis i dels infants.
- Estar en contacte amb els nets afavoreix l’autoestima i els sentiments positius dels grans.
- Aquest vincle facilita la transmissió de valors, l’empatia i la solidaritat.
- Facilitar un espai per a la trobada pot ser molt positiu per als lligams familiars.
Referències:
1 Relevancia psico-socio-educativa de las relaciones generacionales abuelo-nieto. Gener, 2008. Revista de Pedagogía.
2 Influencia de los abuelos en la socialización familiar de los nietos. Revisión de la literatura científica. Juliol, 1999. Revista Española de Geriatría y Gerontología.
3 Do grandchildren influence how old you feel? Journal of Aging and Health. Desembre, 2015.
