En aquest post parlarem de la fragilitat en la gent gran, quines són les característiques principals de les persones que la pateixen i com es pot detectar i prevenir.
Espanya és un dels països amb l’esperança de vida més alta del món: se situa en 83,1 anys.1 Aquest augment de l’edat mitjana de la població també comporta un augment del nombre de casos de fragilitat. De fet, en l’actualitat, arreu del món, el 7 % de la població de més de 65 anys i més del 20 % dels sèniors de més de 80 anys són fràgils, i això fa que també augmentin les necessitats d’atenció a llarg termini. Per aconseguir que el sistema sanitari continuï sent sostenible i complir l’objectiu 3, salut i benestar, de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de l’ONU, cal que l’augment de l’esperança de vida estigui alineat amb el manteniment d’un bon estat de salut al llarg de la vida.2,3,4
Què és la fragilitat?
La fragilitat és un deteriorament progressiu caracteritzat per una disminució de la força i la resistència, un augment de la vulnerabilitat als factors d’estrès i del risc de dependència, deteriorament funcional, hospitalització o mortalitat de la gent gran. Aquesta síndrome pot ser conseqüència de determinades malalties o afeccions mèdiques, però la disminució de la capacitat funcional es pot endarrerir o evitar si es detecta a temps i es tracta.2-5
La salut de la gent gran s’ha de mesurar més per les funcions fisiològiques que per graus de malaltia en si. Hi ha diferents característiques que s’associen amb la possibilitat de patir fragilitat:2,3,4
- El sexe femení
- L’edat
- La multimorbiditat (patir dues malalties cròniques o més)
- El risc de depressió
- La diabetis
- Les malalties cardiovasculars
- Els desequilibris hormonals
- L’obesitat
- La salut bucodental
- La mala qualitat de vida
Com es pot detectar i prevenir la fragilitat en la gent gran
La detecció precoç i el diagnòstic de la fragilitat són fonamentals per abordar-la, tant des de l’atenció primària com des d’altres serveis assistencials.2 Per detectar si una persona pateix fragilitat, ha de complir tres dels criteris següents o més:4
- Pèrdua de pes no intencionada de més de 4,5 kg respecte de l’any anterior.
- Nivell baix d’energia i resistència per dur a terme les activitats quotidianes, que suposen un gran esforç per a la persona fràgil.
- Baix nivell d’activitat física amb una despesa calòrica de menys de 270-380 Kcal setmanals en dones i homes, respectivament.
- Lentitud a l’hora de caminar.
- Força prensora molt baixa.
També s’utilitzen altres escales per determinar la presència de fragilitat, com ara:2,3
- Prova curta d’acompliment físic (SPPB): és una prova que avalua tres components: l’equilibri, la velocitat de la marxa i aixecar-se i asseure’s en una cadira. La puntuació total va de 0 a 12 i una puntuació inferior a 10 indica fragilitat.
- Índex de Barthel: avalua l’estat funcional de la persona a partir de deu activitats bàsiques de la vida diària, com ara menjar, netejar-se, vestir-se, la micció i les deposicions, els trasllats, deambular i pujar escales. Es fa servir sovint per avaluar el grau de dependència.
- Índex de Katz: també avalua l’estat funcional i la dependència a partir de sis activitats de la vida diària: bany, vestir-se, ús del servei, mobilitat, continència i alimentació.
- Escala d’incapacitat de la Creu Roja: mesura les activitats bàsiques en una escala de 0 a 5, en què 5 és la màxima dependència. Se centra principalment en la mobilitat i la continència.
Prevenir la fragilitat contribueix a mantenir l’autonomia i la independència a mesura que s’envelleix, cosa que permet una bona qualitat de vida en la vellesa. Per fer-ho, es recomana:2,3,4
- Exercici físic regular: per mantenir la massa muscular. Preferiblement, l’entrenament ha de ser multicomponent, és a dir, que combini exercicis aeròbics amb altres de força, mobilitat i equilibri, sempre adaptats a les característiques de cada persona.
- Alimentació saludable: hi ha una estreta relació entre la salut i l’alimentació. Per això, cal mantenir una dieta saludable i variada, com la dieta mediterrània, rica en fruita, verdura, hidrats de carboni complexos, proteïnes, lactis i llegums. La gent gran ha de fer una revisió anual del pes per evitar el risc de malnutrició.
- Revisió de la medicació: per optimitzar la medicació o suprimir-la quan sigui possible.
- Vitamina D: en gent gran fràgil, en risc de malnutrició o amb risc de caigudes, cal valorar la necessitat de suplementació d’aquesta vitamina, sota prescripció mèdica.
- Prevenció del deteriorament cognitiu: mantenint un bon nivell de l’activitat física i mental, i les relacions socials, cuidant la vista i l’oïda i mantenint activa la memòria.5
La promoció de la salut i la prevenció de malalties coordinades amb la gent gran i les seves famílies aconsegueix millorar les condicions assistencials, fet que permet mantenir un creixement de l’edat poblacional.2
A més, si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre Pla d’Orientació Mèdica General, en el qual en pots obtenir més informació.
Referències:
1 Esperanza de vida. INE. Consultat el març del 2023.
2 Actualización del documento de consenso sobre prevención de la fragilidad en la persona mayor. Ministeri de Sanitat. Maig 2022.
3 El libro blanco de la fragilidad. SEMEG. Consultat el febrer del 2023.
4 Fragilidad y nutrición en el anciano. SEGG. Consultat el febrer del 2023.
5 El anciano frágil. Comunitat de Madrid. Consultat el febrer del 2023.
6 Recomendaciones para evitar el Deterioro Cognitivo. Comunitat de Madrid. Consultat el març del 2023.
