En aquest post t’expliquem què és la malaltia boca-mà-peu, les seves causes, com es contagia i la manera de prevenir-la.
La malaltia boca-mà-peu és una infecció viral i contagiosa, normalment benigna i freqüent a la infància, en nens d’entre un i tres anys (tot i que també pot aparèixer en adolescents i en adults). Es tracta d’una patologia que es presenta en forma de brots1,2,3. Aquesta malaltia la poden ocasionar diverses espècies d’uns virus anomenats enterovirus i, malgrat que n’hi ha casos tot l’any, és més freqüent a la primavera i a l’estiu1.
Símptomes de la infecció vírica
Els signes i símptomes que pot causar la infecció boca-mà-peu són múltiples. Poden ser tots o alguns dels següents2,3,4:
- Mal de coll.
- Febre.
- Sensació de malestar general.
- Dolor abdominal.
- Símptomes respiratoris.
- Irritabilitat.
- Pèrdua de gana.
- Lesions vermelles, semblants a les butllofes, i que produeixen dolor, situades a les genives, la llengua i la zona interna de les galtes.
- Erupció cutània amb envermelliment però que no pica i petites butllofes o vesícules a les plantes dels peus, els palmells de la mà o els glutis. Aquestes vesícules solen tenir una vora vermellosa amb una part blanca o de color més clar al centre.
Com comença el virus boca-mà-peu?
El període d’incubació, és a dir, el que passa des que es contrau la infecció fins que apareixen els primers signes i símptomes, és d’entre tres i sis dies. Les primeres manifestacions de la malaltia boca-mà-peu acostumen a ser generals i molt poc específiques, preval l’aparició de febre, mal de coll, malestar general i falta de gana2.
Un o dos dies després del començament de la febre, poden aparèixer nafres doloroses a la part davantera de la boca o a la gola. Pot seguir amb una erupció cutània a les mans i als peus i, possiblement, als glutis, al cap d’un o dos dies2.
Focus de contagi i factors de risc
La forma de transmissió és de persona a persona a través del contacte directe amb femtes, secrecions nasals i de la gola, la saliva (per exemple, les gotetes que es deixen anar en tossir o esternudar) o el líquid de les butllofes1,2. A més, aquest virus es queda durant diverses setmanes després de patir la malaltia a les femtes i a les vies respiratòries, i també pot sobreviure en objectes, per la qual cosa és més fàcil de transmetre1.
D’altra banda, els infants poden ser asimptomàtics i, per tant, eliminar el virus del cos i també disseminar-lo sense haver-ne notat cap símptoma1.
Pel que fa als factors de risc, els nens que van a escoles infantils són més propensos a contraure aquesta patologia, especialment els més petits. En general, durant la infància les persones s’exposen als virus que ocasionen aquesta patologia i hi són immunes la resta de la vida, però no sempre és així i la malaltia boca-mà-peu també es pot donar en adults2.
Prevenció de la malaltia
Tot i que no hi ha una fórmula perfecta, hi ha algunes pautes que es poden seguir per reduir el risc d’infecció2:
- Rentar-se les mans amb freqüència i de manera minuciosa, especialment després d’anar al lavabo, canviar un bolquer i abans de cuinar o menjar.
- Desinfectar les zones comunes i els articles compartits, com per exemple les joguines.
- Netejar els xumets dels nadons amb freqüència.
- Ensenyar bons hàbits d’higiene a la canalla des de petits.
- Aïllar les persones que poden tenir la patologia tant com sigui possible per evitar que contagiïn altres membres de la família o companys de l’escola infantil.
I si el nen ja està contagiat, és fonamental controlar que begui líquids per evitar la deshidratació, ja que pot produir dolor en empassar. En cas que no vulgui beure, és important consultar-ho amb el metge, i també cal anar-hi si es nota un empitjorament dels símptomes inicials2.
Referències:
1 Enfermedad boca-mano-pie. Associació Espanyola de Pediatria. Març 2014.
2 Enfermedad de manos, pies y boca. Mayo Clinic. Juliol 2021.
3 Hand, foot, and mouth disease in a hospital in Callao in 2016. Scielo. Gener-març 2017.
4 Enfermedad de boca-mano-pie en la planta de los pies. ADAM Enciclopedia Multimedia. Juny 2021.
