La soledat no desitjada i les conseqüències que té per a la salut
- Actualitat
- Soledad no deseada
En aquest article parlarem de la soledat no desitjada, què la pot provocar, els efectes que té en la salut i recomanacions per prevenir-la i manejar-la.
Què és la soledat no desitjada?1-6
La soledat no desitjada és el sentiment negatiu que apareix quan una persona percep que té menys relacions socials, o que són de pitjor qualitat, del que li agradaria. Es tracta d’una sensació subjectiva que pot anar acompanyada, o no, d’aïllament social real i objectiu.
La solitud no desitjada, com a forma de desconnexió social, ha generat els últims anys una preocupació creixent des del punt de vista social i de salut pública, ja que es tracta d’un fenomen que pot afectar qualsevol persona. L’estil i el ritme de vida actuals poden reduir la quantitat i la qualitat de les relacions socials i, per tant, augmentar la soledat que experimenten cada vegada més persones.
En l’actualitat, el 20 % de la societat espanyola refereix patir soledat no desitjada. Aquesta xifra augmenta fins al 70 % quan es fa referència no tan sols al present, sinó a haver-ne patit en alguna etapa o moment al llarg de la vida.
Causes i factors de risc per a la soledat1-4, 6, 7
El deteriorament de la quantitat i la qualitat de les relacions socials i la seva influència en el sentiment subjectiu de soledat és un problema multicausal. Entre els diversos factors que hi poden influir hi ha:
- Convivència intergeneracional: a causa de l’envelliment de la població i el ritme de vida actual, hi pot haver menys interacció entre persones de diferents generacions.
- Estat civil solter, divorciat/separat o vidu.
- Edat avançada i adolescència: hi ha més presència d’aquest fenomen en les persones més joves i en les de més edat.
- Discapacitat o declivi funcional augmentat: menys autonomia i problemes d’accessibilitat determinen un risc més gran de soledat subjectiva.
- Gènere: és un fenomen més freqüent en dones que en homes.
- Absència o excés de digitalització: l’ús estès d’internet pot generar un sentiment potencial d’exclusió i soledat entre les persones que no participen d’aquesta digitalització. Però cal tenir en compte que l’ús excessiu de la tecnologia també pot fomentar la soledat.
- Estat de salut: percebre’s amb pitjor salut pot augmentar el sentiment de soledat, com també l’autopercepció d’una qualitat de vida més baixa.
- Nivell educatiu i socioeconòmic baix: a causa de les dificultats per afrontar situacions quotidianes de la vida.
Com la soledat percebuda afecta la salut?1-3, 5-7
Quan la soledat no és buscada ni desitjada pot contribuir al deteriorament físic i mental, i també a un risc més gran de patir diverses patologies. Entre les situacions que es relacionen amb l’impacte de la soledat en la salut hi ha:
- Més risc de patir hipertensió, malalties cardiovasculars i diabetis.
- Deteriorament de la funció immunitària.
- Deteriorament de la funció cognitiva i demència.
- Empitjorament de l’estat anímic, ansietat, depressió, apatia i insatisfacció, entre d’altres.
- Interacció limitada amb l’entorn.
- Disminució de la qualitat de vida, tant real com percebuda.
- Més probabilitat d’adoptar conductes perjudicials per a la salut: com ara un consum més elevat de tabac, estils de vida sedentaris amb un nivell més baix d’activitat física o més obesitat, entre d’altres.
- Increment de l’ús de l’atenció sanitària i consum de fàrmacs.
- Augment de la mortalitat de manera comparable a factors com el tabaquisme, el consum excessiu d’alcohol, el sedentarisme, l’obesitat i la contaminació atmosfèrica.
Solitud no desitjada en la gent gran2, 7
El nombre de persones de més de 65 anys està augmentant i alguns estudis estimen que el 59 % de les persones d’aquest grup que viuen soles senten soledat i aïllament.
Si bé les investigacions indiquen que la solitud no desitjada tendeix a incrementar-se a partir dels 75 anys, per diverses situacions que acostumen a ocórrer en aquesta etapa, cal evitar l’estigma que relaciona automàticament envelliment i soledat.
Per poder actuar i prevenir els problemes que acompanyen la soledat no desitjada, és important esbrinar fins a quin punt les persones grans se senten soles i quins són els factors que es relacionen amb aquests sentiments.
D’aquesta manera, la solitud no desitjada en la gent gran té l’origen, principalment, en la disminució de les xarxes socials de relació, contacte i suport a causa de les pèrdues que s’han produït en aquesta etapa.
Recomanacions per prevenir i manejar la soledat no desitjada7, 8
Són diverses les mesures que es poden establir, des d’un punt de vista comunitari, familiar i individual, per prevenir i manejar la solitud no desitjada i l’aïllament social. Entre aquestes mesures hi ha:
- Potenciar l’autocura: adoptar uns hàbits de vida saludables que inclouen fer activitat física de manera regular, seguir una alimentació saludable per prevenir l’excés de pes i les carències nutricionals, dormir de 7 a 9 hores al dia i manejar i gestionar l’estrès.
- Fomentar una vida social activa i satisfactòria: les persones que participen en activitats grupals o en programes de voluntariat poden experimentar una millora en l’estat anímic, el benestar i la funció cognitiva.
- Buscar una activitat o reprendre una afició per gaudir i conèixer altres persones amb interessos semblants.
- Parlar amb persones de confiança i compartir els sentiments.
- Enfortir i sustentar les relacions existents d’una manera activa. Es pot programar temps cada dia per posar-se en contacte amb familiars i amics, sigui en persona, per telèfon o xarxes socials o bé altres mitjans.
- Utilitzar mitjans tecnològics de comunicació, en funció de les capacitats de cada persona, per mantenir-se en contacte i ocupat.
- Si no es tenen habilitats tecnològiques, es pot valorar apuntar-se a una formació per aprendre a manejar les xarxes socials i aplicacions electròniques.
- Si es disposa de les condicions i els mitjans adequats, adoptar una mascota pot ser una font de companyia excel·lent.
- Informar-se sobre els programes i les activitats dels centres comunitaris, centres socials o de gent gran a escala municipal i autonòmica.
- Fomentar la resiliència pot constituir un factor amortidor enfront de la soledat.
En resum, l’augment de la soledat és un problema que experimenten cada vegada més persones, especialment durant la joventut i les últimes etapes de la vida. Es tracta d’una font de patiment que impedeix participar activament en la societat, a més de tenir conseqüències negatives per a la salut física i mental.
A més, si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre Servei d’Orientació Mèdica General, en el qual en pots obtenir més informació.
Referències:
1 The societal cost of ‘unwanted’ loneliness in Spain. The European Journal of Health Economics. Setembre 2024.
2 La solitud no desitjada en les persones grans. L’Observatori Social. Fundació ”la Caixa”. Setembre 2021.
3 La soledad no deseada en España: un problema para la gestión de la Salud Pública y los cuidados familiares. Revista Española de Salud Pública (RESP). Març 2024.
4 Informe Barómetro de la soledad no deseada en España 2024. Observatorio Estatal de la Soledad No Deseada. Fundació ONCE i Fundació AXA. Juny 2024.
5 Salud mental y conexión social. Organització Mundial de la Salut (OMS). Gener 2025.
6 Soledad no deseada, salud y desigualdades sociales a lo largo del ciclo vital. Gaceta Sanitaria. Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària. Setembre-octubre 2021.
7 Soledad no deseada y las personas mayores: Situación y orientaciones para el diseño de estrategias de acción en la Comunidad de Madrid. Col·legi Oficial de la Psicologia de Madrid. Consultat el maig del 2025.
8 Soledad y aislamiento social: Sugerencias para mantener las conexiones sociales. National Institute on Aging (NIA) (EUA). Novembre 2024.
