La inflamació de les genives o gingivitis és la forma precoç de la malaltia periodontal. A més de caracteritzar-se per la inflamació, altres signes i símptomes comuns de la gingivitis són el sagnat en raspallar-se o mastegar, la sensibilitat i l’envermelliment de les genives.
És una condició molt comuna que afecta la majoria de les persones en algun moment de la vida.
La inflamació de les genives sol produir-se quan la higiene oral és deficient, fet que permet que s’acumuli placa bacteriana sobre les dents, principalment al llarg de la línia de les genives.
La placa bacteriana generalment es pot eliminar amb el raspallat, però si no es fa i s’acumula, pot irritar les genives i causar sagnat i inflamació. La placa bacteriana, si no s’elimina, s’endureix i passa a formar-se càlcul o carrall, que només el pot eliminar a la consulta dental l’odontòleg o l’higienista dental.
Si no es rep tractament per a la gingivitis pot derivar en periodontitis, condició molt més greu que pot desencadenar respostes immunitàries que condueixen a la destrucció del teixit gingival i, en conseqüència, pot provocar complicacions més severes com la pèrdua de peces dentàries.
Però no totes les gingivitis porten a la periodontitis. La majoria de les persones pateixen gingivitis en algun moment, i com que els símptomes solen ser lleus i generalment no fa mal, és fàcil d’ignorar. Sense tractament, la situació pot derivar en problemes més greus per a la boca. La bona notícia és que es pot prevenir o fins i tot revertir simplement raspallant-se les dents, usant fil dental i fent revisions i neteges dentals de manera regular.
Una bona rutina d’higiene bucodental inclou un raspallat prolongat i freqüent i l’ús regular de fil dental per eliminar la placa bacteriana a les zones on el raspall no arriba. L’ús de certs col·lutoris bucals antisèptics també pot ser una bona mesura addicional preventiva, ja que controlen l’emmagatzematge de placa bacteriana.
A més de mantenir una bona higiene bucodental, mantenir una dieta equilibrada i visitar el dentista almenys una vegada a l’any i fer-se neteges dentals professionals, també són mesures per prevenir la inflamació de les genives.
A part de la inflamació de les genives induïda per la falta d’higiene oral, hi ha altres condicions subjacents i factors externs que poden augmentar la formació de placa o el risc d’inflamació de les genives.
Alguns medicaments poden causar un creixement excessiu del teixit de les genives, fet que dificulta l’eliminació de la placa bacteriana i, en conseqüència, es desenvolupa gingivitis. Medicaments per a l’epilèpsia, per a malalties autoimmunes i els bloquejadors dels canals de calci que es prenen per controlar la pressió arterial i les anomalies del ritme cardíac també poden causar aquest creixement excessiu. La ingesta d’alguns medicaments també pot provocar la reducció de la producció de saliva i afectar la salut oral.
El dèficit de certes vitamines, com la vitamina C, també pot causar inflamació de les genives. Els canvis hormonals que poden ocórrer durant la pubertat, la menopausa o l’embaràs poden provocar que les genives es tornin més sensibles, cosa que augmenta el risc d’inflamació. Malalties com ara la diabetis també estan relacionades amb un risc més alt de patir malaltia de les genives.
La inflamació de les genives que no és causada per placa ocorre en un petit percentatge de persones. Les causes inclouen infeccions, al·lèrgies, altres trastorns mèdics i lesions.
Les infeccions virals també poden causar gingivitis. La gingivoestomatitis herpètica aguda és una infecció viral dolorosa de les genives causada pel virus de l’herpes. La infecció fa que les genives es tornin de color vermell brillant i provoca que es formin moltes petites nafres blanques o grogues dins de la boca. En aquest cas, la neteja intensiva no ajuda, de fet, el raspallat ha de ser suau mentre la infecció encara fa mal. El dentista pot recomanar un col·lutori bucal anestèsic per alleujar les molèsties en menjar i beure.
Les infeccions fúngiques també poden causar inflamació de les genives. Els fongs creixen a la boca comunament en quantitats molt petites. L’ús d’antibiòtics o un canvi en la salut general poden fer augmentar la quantitat de fongs a la boca. La candidiasi bucal es pot tractar amb un fàrmac antimicòtic en forma de col·lutori bucal o una pastilla dissenyada per dissoldre’s lentament a la boca. Les dentadures postisses també s’han de desinfectar.
Les reaccions al·lèrgiques i a cossos estranys, com ara l’ús de pròtesis dentals desajustades, també poden causar gingivitis.