En aquest post explicarem què és el vincle afectiu o aferrament, i com es pot crear un vincle segur i mantenir-lo al llarg del temps. 

El vincle afectiu entre pares i fills és una predisposició natural que apareix després del naixement del fill. Aquest llaç té un triple objectiu per al nadó: la supervivència física, la construcció de la personalitat i el desenvolupament emocional equilibrat. Es comença a establir des del naixement i, si el seu desenvolupament és adequat, permetrà que, quan creixi, l’infant pugui establir relacions de confiança amb els altres.^1-4 

Què és el vincle afectiu i per què és important? 

Es coneix com a vincle afectiu el sentiment intens d’aferrament que sorgeix amb el naixement del nadó i que augmenta i es consolida amb el pas del temps. Aquesta relació afectiva, d’estima tan especial i única entre pares i fills, no es crea de manera automàtica, sinó que es va desenvolupant a poc a poc amb la relació diària i el temps que comparteixen plegats.^1,2,4,5 

La importància d’aquest vincle radica en el fet que proporciona seguretat al nadó, l’ajuda a desenvolupar l’autoestima i li marcarà la manera de relacionar-se i d’establir vincles amb altres persones quan sigui gran.^4,5 

Els nadons tenen la necessitat de vincular-se i estan preparats per fer-ho des del primer moment, mentre que els pares poden sentir aquest fort arrelament de manera immediata, els primers dies després del naixement, o tardar una mica més a forjar el sentiment.⁵ 

El vincle que es crea entre pares i fills no sempre és igual, sinó que depèn del tipus de relació que s’estableix entre el nadó i les persones que en tenen cura cada dia.^2,3

Un vincle segur i confiat és el que crea una relació afectiva saludable, proporciona a l’infant un sentiment de seguretat, protecció i pertinença relacionat amb la presència dels pares i deixa una empremta profunda que el marcarà en el futur. Tot i que el nadó busca la proximitat amb els pares, un nen amb un vincle segur es deixa tranquil·litzar per un estrany en absència dels pares, i quan tornen, manté un estat emocional positiu.^2,3 

La creació d’un aferrament adequat durant la infància és la base del desenvolupament emocional equilibrat de l’infant, i l’ajudarà a establir relacions positives amb els altres i a afrontar amb seguretat els reptes als quals s’enfronti durant la vida.^2,3 

Els nens que reben estima i se senten atesos pels pares aprenen a confiar en les persones i a sentir-se segurs en l’entorn que els envolta.^2,3 

Així i tot, alguns nadons se senten insegurs i intranquils, sigui perquè no reben prou mostres d’estima o perquè els pares són poc sensibles, estan poc presents o actuen de manera erràtica davant de situacions semblants. Tot això propicia que s’estableixi un vincle insegur entre pares i fills. Els infants que han establert aquest tipus d’aferrament tenen més risc de presentar problemes en el desenvolupament emocional, cognitiu i social, i poden ser nens emocionalment insegurs, amb baixa autoestima, un nivell de maduresa superior o inferior al que correspon a l’edat i poques habilitats per relacionar-se amb els altres.^2,3

Per aconseguir establir un vincle segur amb els fills és fonamental demostrar-los com ens els estimem, ser sensibles a les seves necessitats i estar disponibles per atendre-les amb estima. El nen ha de tenir la certesa que sempre compta amb adults cuidadors, que el consolaran quan plori, l’ajudaran si cau o es fa mal i el confortaran si està trist o té por.^2,3

Consells per fomentar un vincle afectiu òptim amb el teu fill des del naixement 

El paper de les mares i els pares en l’establiment d’un vincle segur amb els fills és fonamental. El vincle es va establint de manera gradual a través de la relació quotidiana i de les cures i les activitats que comparteixen. De mica en mica, el nadó reconeix qui l’alimenta, el mira, el banya, l’acaricia i li parla, i hi confia. A més, relaciona la presència dels pares amb sensacions agradables, per això la seva presència li anuncia benestar i relaxació i enforteix el llaç afectiu entre ells.⁴

Aquest vincle podria tardar més a establir-se si, per exemple, l’infant ha hagut de passar uns dies a cures intensives o es tracta d’una adopció, però amb el pas dels dies junts i aquests consells, s’anirà establint i consolidant el vincle:^1,5 

• Alimenteu-lo: si heu decidit oferir-li lactància materna, l’olor, el tacte i el contacte durant les preses ajudarà a aconseguir i motivar el vincle. Si heu decidit oferir lactància artificial, a l’hora de donar-li el biberó també tindreu un contacte molt pròxim i estareu promovent el vincle afectiu.
• Agafeu-lo en braços i bressoleu-lo. Poseu-vos-el també sobre el tors perquè les vostres pells estiguin en contacte (pell amb pell).
• Mireu-lo i somrieu-li sovint.
• Feu-li gestos i expressions facials amb la cara, provarà d’imitar-los.
• Imiteu els seus moviments i balbuceigs. Jugueu-hi.
• Parleu-li, llegiu-li i canteu-li: els nadons gaudeixen escoltant veus humanes, i encara més les de les seves figures d’aferrament i cuidadors principals.
• Ateneu-lo quan plori. Recordeu que es comunica a través del plor quan té alguna necessitat, per això és important atendre’l de manera sensible, eficaç i amb estima.
• Gaudiu junts del moment del bany, amb estima i carícies tant en la higiene com en els massatges.
• També el podeu portar (sempre de manera segura amb un dispositiu adequat i ergonòmic). El portament assegura un contacte constant.

Com mantenir i enfortir el vincle afectiu a mesura que creix el nen

Tot i que el vincle es comença a crear en el naixement, cal mantenir-lo i enfortir-lo. Hi ha diferents etapes en el vincle d’aferrament:⁴ 

• Fins als tres mesos: el nadó s’interessa pels cuidadors que l’envolten, però encara no té una preferència perquè el cuidi una persona determinada. Va creant l’aferrament i unió tan especial quan els pares hi passen temps, l’atenen quan plora i s’ocupen de les seves necessitats quotidianes.
• Dels tres als sis mesos: el nadó comença a reconèixer els cuidadors principals, per això són uns mesos fonamentals per enfortir el vincle i demostrar-li la confiança que li cal. 
• Dels sis mesos a l’any: el vincle d’aferrament amb els pares s’acaba de consolidar i comença a aparèixer un sentiment d’angoixa o ansietat davant de persones desconegudes.
• A partir del primer any: el nadó encara busca seguretat en els pares davant de situacions o persones desconegudes, però està disposat a jugar i explorar noves coses de manera confiada i tranquil·la, perquè el vincle s’ha consolidat. 
• Després del segon any: l’infant té una personalitat més definida i un paper més actiu en les relacions amb els altres. És més autònom i s’obre a noves relacions, però encara busca l’ajuda de les persones amb qui ha generat més aferrament quan necessita alguna cosa.

Recorda que l’estima incondicional, la sensibilitat i l’eficàcia per respondre a les necessitats del nadó són fonamentals per crear un vincle segur. Aquest procés no és instantani, sinó que requereix temps i la receptivitat dels pares. Establir un vincle segur amb el teu fill l’ajudarà a desenvolupar una personalitat i una afectivitat adequades.^2,4,5 

A més, si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre Pla de l’infant sa, en el qual en pots obtenir més informació.    

Referències:

¹Crear lazos afectivos con el recién nacido. Medline Plus. Febrer 2021. 

²Martínez González C. Desarrollo del vínculo afectivo. Introducción. A: AEPap ed. Curso de Actualización Pediatría 2008. Madrid: Exlibris Ediciones; 2008. p. 299-301. 

³Vínculo afectivo y sus trastornos. AVPAP. Maig 2012. 

⁴Cómo establecer un buen apego. Programa de Salut Infantil i Adolescent d’Andalusia. Consultat el març del 2023. 

⁵Vinculación con su bebé. KidsHealth. Juny 2018.