En aquest post explicarem què és i per què es produeix l’astènia primaveral. En comentarem la simptomatologia i algunes recomanacions per abordar-la.

L’astènia primaveral és una sensació de debilitat i falta d’energia física i mental que repercuteix negativament en el rendiment i la qualitat de vida de les persones afectades. Sol manifestar-se durant la primavera, en dur a terme activitats quotidianes, sense necessitat d’haver fet cap esforç important. No està catalogada com a malaltia, si bé hi ha certa discussió sobre si es tracta d’un quadre patològic que cal tractar.

Es pot considerar com una síndrome inclosa dins dels anomenats trastorns afectius estacionals, la incidència dels quals els últims anys sembla haver experimentat un creixement important.^1,2

Causes de l’astènia primaveral^1-4

L’astènia primaveral apareix al començament de la primavera, amb les típiques oscil·lacions de temperatura, pressió atmosfèrica i humitat.

La canalla i la gent gran sembla que són més sensibles a aquests canvis. També es creu que té més impacte entre els 20 i 50 anys, i afecta més dones que homes. No obstant això, la inespecificitat dels símptomes i la dificultat de diagnosticar-la fan complicat identificar el tipus de pacient més afectat per l’astènia.

Tot i que les evidències són escasses, alguns investigadors atribueixen l’increment en els casos d’astènia primaveral al ritme de vida que imposa la societat actual, amb una càrrega d’estrès elevada, ansietat, sobrecàrrega laboral, etc. Tot això pot repercutir en l’estat d’ànim i reduir la capacitat adaptativa de l’organisme.

Hi ha altres factors relacionats amb la predisposició a patir astènia primaveral, com ara les hores de llum solar i la relació que tenen amb el sistema endocrí. També s’apunta un possible component immunològic relacionat amb l’al·lèrgia, com també factors vírics, factors alimentaris i deficiències nutricionals.

D’aquesta manera, l’astènia primaveral pot aparèixer quan coincideixen un seguit de factors ambientals, incloent-hi canvis meteorològics i estacionals, amb pujada de les temperatures i oscil·lacions en la pressió atmosfèrica, augment de les hores de llum solar i el canvi d’hora i les modificacions que es produeixen en les rutines diàries.

Totes aquestes circumstàncies poden alterar la regulació dels ritmes circadiaris amb la implicació de determinades hormones, com ara el cortisol i la melatonina, entre d’altres.

En condicions normals, l’astènia primaveral tendeix a desaparèixer sola al cap d’unes quantes setmanes, quan l’organisme ja s’ha adaptat a les noves circumstàncies.

Símptomes de l’astènia primaveral^1-3

Els símptomes que tenen lloc amb l’astènia primaveral no acostumen a ser greus i tenen una durada curta. En cas que no desapareguin al cap de poques setmanes és recomanable consultar un metge perquè pugui indagar-ne les possibles causes, que podrien estar relacionades amb una altra patologia.

Els signes i símptomes de l’astènia primaveral més freqüents inclouen:

• Cansament, fatiga i debilitat general
• Hipotensió i marejos
• Dolor muscular i articular
• Cefalees
• Dificultat de concentració
• Irritabilitat i canvis de l’estat d’ànim
• Anorèxia o pèrdua de gana
• Problemes digestius
• Disminució del desig sexual
• Falta de motivació
• Trastorns del son

De vegades, l’astènia també es pot associar amb quadres d’ansietat, situacions d’estrès elevat i trastorns depressius.

Diagnòstic de l’astènia primaveral³

No hi ha cap prova objectiva que permeti establir un diagnòstic d’astènia primaveral, sinó que es basa en una correcta anamnesi del pacient tenint en compte els antecedents personals i l’avaluació de la intensitat i la durada dels símptomes, com també en una correcta exploració física. Si cal, també es poden fer proves complementàries.

Recomanacions per abordar l’astènia primaveral^1-5

Com hem comentat, l’astènia primaveral no és un estat patològic pròpiament dit i, per tant, no existeix un tractament específic per abordar-la. Així doncs, quan l’astènia no té una causa orgànica específica que la motivi es fa necessari alleujar-ne o disminuir-ne els símptomes promovent l’adaptació de l’organisme.

Algunes investigacions assenyalen el potencial de l’exposició lumínica per al tractament de diverses condicions clíniques, entre les quals hi ha l’astènia primaveral.

En qualsevol cas, els experts coincideixen a destacar que la clau principal per combatre l’astènia primaveral no són els tractaments farmacològics, sinó mantenir uns hàbits de vida saludables.

Entre les recomanacions per prevenir i atenuar els efectes de l’astènia primaveral hi ha:

• Enfocar l’adaptació als canvis derivats de la nova estació de manera progressiva.
• Mantenir horaris estables per als àpats i el descans nocturn, a més de les hores suficients de son.
• Promoure l’activitat física regular i l’exercici físic moderat, ja que poden contribuir a accelerar el procés d’adaptació i reduir els nivells d’estrès.
• Mantenir una correcta hidratació, principalment amb aigua.
• Fomentar les activitats intel·lectuals pot servir de motivació i estímul positiu.
• Seguir una alimentació equilibrada, aportant tots els grups d’aliments i tots els nutrients, especialment vitamines i minerals. Alguns aliments poden ser més efectius per combatre els símptomes de l’astènia primaveral, ja que són rics en nutrients que contribueixen a optimitzar el funcionament del sistema immunològic. Alguns exemples d’aquests aliments són:
  • Fruita rica en vitamina C i antioxidants com cítrics, maduixes, kiwi i fruita vermella.
  • Els bolets i xampinyons: són rics en antioxidants, seleni, vitamines del grup B i vitamina D (si han estat exposats al sol).
  • Llavors i fruita seca: són riques en zinc, vitamines E i B3 i triptòfan.
  • Alls, cebes i crucíferes com la col o el bròcoli: contenen antioxidants ensofrats, fibra i folats.
  • Aliments rics en ferro com la carn, el peix i els llegums.
• En cas que hi hagi carències, se’n podria recomanar la suplementació, però sempre per prescripció.

A més, si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible els nostres Pla del son, Pla d’alimentació i Pla d’Activitat Física, en els quals en pots obtenir més informació.

Referències:

¹Astenia primaveral. Elsevier. Maig 2015.

²¿Existe la Astenia Primaveral? Societat Española de Metges Generals i de Família (SEMG). Consultat el febrer del 2024.

³Trastorn depressiu. Clínic Barcelona. Abril 2018.

⁴Astenia primaveral. Perspectiva nutricional. Elsevier. Abril 2009.

⁵Functional connectivity of brain networks with three monochromatic wavelengths: a pilot study using resting-state functional magnetic resonance imaging. Nature Scientific Reports. Setembre 2022.