En aquest episodi de Sin Cita Previa abordarem un tema transcendent en pediatria: les hèrnies umbilicals i inguinals en la canalla. Aquests problemes són dels més comuns pels quals un infant podria necessitar atenció del cirurgià pediàtric. Encara que totes dues comparteixen el nom d’hèrnia, els tractaments i les atencions difereixen considerablement.

Les hèrnies, en general, apareixen quan un òrgan o teixit intern sobresurt a través d’una obertura al múscul o el teixit que el conté.

En infants, les més freqüents són les hèrnies inguinals i umbilicals. Mentre que les hèrnies inguinals acostumen a requerir intervenció quirúrgica per prevenir complicacions, les hèrnies umbilicals sovint es resolen espontàniament.

Identificació i tractament d’hèrnies en canalla

Les hèrnies són bàsicament la protrusió d’un òrgan o teixit a través d’una estructura que normalment l’hauria de contenir. En els infants, solen presentar-se a la paret abdominal a causa de defectes congènits en el tancament de la paret abdominal durant el desenvolupament fetal.

Aquí expliquem els dos tipus més comuns que es presenten a la consulta pediàtrica:

Hèrnia inguinal

L’hèrnia inguinal ocorre quan una part de l’intestí protrudeix a través d’una debilitat de la paret abdominal a l’àrea de l’engonal. És més comuna en nens que en nenes i s’ha de tractar amb cirurgia per evitar complicacions greus.

Hèrnia umbilical

D’altra banda, l’hèrnia umbilical es caracteritza per una inflor del melic. Aquest tipus d’hèrnia, en la qual protrudeix una part de l’intestí, és especialment comuna en nadons i, sovint, es tanca sense tractament a mesura que el nen creix, generalment abans dels 3 o 4 anys d’edat.

Maneig i tractament de les hèrnies en canalla

El maneig de les hèrnies en infants depèn significativament del tipus d’hèrnia i de la presència de símptomes o complicacions afegides, com ara l’estrangulament de l’intestí herniat.

Quan una hèrnia és de tipus umbilical, la majoria dels metges acostumen a recomanar esperar fins que la criatura fa 3 o 4 anys per veure si es tanca sola, fet que sol ocórrer amb freqüència. Després d’aquesta edat, s’avalua si l’hèrnia requereix intervenció quirúrgica.

Les hèrnies inguinals les ha d’avaluar amb cura un especialista, atesa la probabilitat més gran de complicacions que tenen. Amb aquest tipus d’hèrnies, en gairebé tots els casos es recomana la cirurgia per prevenir el risc d’estrangulament de l’intestí.

En tots dos tipus d’hèrnies, és crucial el seguiment regular amb un pediatre i, quan calgui, amb un cirurgià pediàtric. Els pares i mares han d’estar atents i buscar atenció mèdica si noten que el bony es torna dur, si la criatura presenta dolor o si hi ha canvis en el color de la pell que hi ha sobre l’hèrnia, ja que poden ser signes de la presència de complicacions.

Et convidem a escoltar l’episodi complet al nostre pòdcast Sin Cita Previa per obtenir una guia detallada sobre aquest tema tan important en la salut infantil. No te’l perdis!

Referències:

¹Hèrnies en la infància, de Sin Cita Previa, amb Dos Pediatras en Casa. Juny 2024.