En aquest post abordem què és el reflux vesicoureteral, la diferència que hi ha amb la hidronefrosi i els seus símptomes i tractament amb el Dr. Juan I. Martínez-Salamanca, uròleg especialista en patologia prostàtica, andrologia i medicina sexual.

El reflux vesicoureteral (RVU) és un trastorn de la salut que està relacionat amb la possibilitat de patir infeccions a les vies urinàries. És una complicació freqüent en la població pediàtrica, i fins i tot es pot arribar a diagnosticar prenatalment (abans del naixement) mitjançant l’ús de l’ultrasò.

El Dr. Martínez-Salamanca, com a expert, ens aclareix els conceptes més importants sobre la patologia en aquesta entrevista.

Què és reflux vesicoureteral?

El reflux vesicoureteral és el flux anormal d’orina des de la bufeta cap als conductes (urèters) que connecten els ronyons amb la bufeta, quan l’orina hauria de fluir des dels ronyons, a través dels urèters, cap a la bufeta.

La importància clínica d’aquesta condició resideix en el fet que predisposa els pacients a una pielonefritis aguda (infecció al ronyó), ja que es transporten bacteris des de la bufeta fins a aquest òrgan. Una dolència d’aquest tipus pot provocar cicatrització renal, hipertensió i malaltia renal crònica.

Es tracta d’un trastorn hereditari?

Hi ha múltiples estudis que han documentat un risc significatiu de reflex vesicoureteral en familiars de pacients amb aquest trastorn. El risc de reflux entre germans oscil·la entre el 27 % i el 34 %, mentre que fins al 66 % dels fills de dones amb reflux també en tenen. Per tant, sí que es pot afirmar que hi ha una predisposició genètica.

Quina diferència hi ha amb la hidronefrosi?

La hidronefrosi és la dilatació per inflamació d’un ronyó, deguda a l’acumulació d’orina, i pot afectar un ronyó o tots dos. La hidronefrosi es produeix quan l’orina no es pot drenar del ronyó a la bufeta a causa d’un bloqueig o obstrucció. El reflux vesicoureteral podria causar una hidronefrosi, però la hidronefrosi també pot tenir altres causes.

Mentre que el reflux vesicoureteral és habitual en la població pediàtrica, en la població adulta la hidronefrosi sol estar causada, per exemple, per tenir pedres als ronyons, per l’embaràs o pel creixement prostàtic.

Quines conseqüències té per als infants aquest trastorn?

En molts casos, el reflux vesicoureteral es diagnostica a una edat precoç, durant els primers anys de vida, quan pateixen infeccions de vies urinàries de repetició, o de nounats, en el cribratge neonatal.

Això suposa que la majoria dels infants tenen una qualitat de vida normal gràcies al fet que es diagnostica i es tracta a temps. Si no es produeix el diagnòstic i no es tracta a temps, aquest trastorn pot tenir una repercussió seriosa en la salut i la qualitat de vida.

Quins símptomes ens poden fer sospitar de l’existència d’un reflux vesicoureteral?

En general, la sospita apareix quan es detecten infeccions d’orina, que es delaten per l’aparició de dolor, cremor, sang a l’orina o micció freqüent. Aquestes infeccions poden ser de repetició i estar associades a febre o no.

Quin és el tractament per al reflux vesicoureteral?

El tractament en canalla té com a objectiu prevenir la infecció renal, el dany renal i les complicacions derivades. Les opcions de tractament inclouen vigilància, teràpia mèdica i teràpia quirúrgica.

Hi ha molts factors que influeixen en el resultat del tractament, com ara l’edat, el sexe, el grau de reflux (I-V), la lateralitat, els antecedents d’infeccions urinàries, etc. En general, els graus lleus (I-II) s’acostumen a resoldre de manera espontània i, per tant, la vigilància és l’opció més adequada en aquests pacients.

Preguntes freqüents dels meus pacients

Sovint, a la consulta, els pacients em pregunten certes qüestions que es repeteixen. M’agradaria compartir-les.

Quan cal recórrer a la teràpia quirúrgica per tractar el reflux vesicoureteral?

Això depèn del grau de severitat del reflux, el gènere i l’edat del pacient. Per exemple, els nens tenen més probabilitat de resolució espontània dins del primer any de vida que les nenes.

Si agafem l’exemple d’un nen de 2 a 5 anys amb reflux vesicoureteral de grau III (només a un ronyó), té entre un 13,4 % (al cap d’un any) i un 51,3 % (al cap de 5 anys) de probabilitat de resolució espontània del trastorn. Un nen de 5 a 10 anys amb reflux vesicoureteral de grau III (a tots dos ronyons) té entre un 2,6 % (al cap d’un any) i un 12,5 % (al cap de 5 anys) de probabilitat de resolució espontània.

Són els IV i V, els considerats severs, els que generalment requereixen recórrer a la cirurgia per corregir aquesta patologia.

Hi ha cap pauta d’alimentació que hagi de seguir el pacient pediàtric amb RVU?

En l’actualitat, no hi ha cap règim dietètic que ajudi a tractar el reflux vesicoureteral. De vegades, els pacients també solen presentar restrenyiment, cas en què es recomana una dieta alta en fibra que es pot combinar amb un ablanidor de femtes per millorar la funció intestinal.

Si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre Servei d’Orientació Mèdica General, en el qual en pots obtenir més informació.

El Dr. Juan I. Martínez-Salamanca és especialista en urologia i va completar la seva formació als Estats Units, a l’Hospital Presbiterià de Nova York, el Weill Medical College de la Universitat de Cornell i a la Facultat de Medicina de Harvard.

És fundador i director mèdic de Lya Institut d’Urologia, fellowship del Consell Europeu d’Urologia i del Consell Europeu de Medicina Sexual, doctor en Medicina i Cirurgia amb menció europea i premi extraordinari per la Universitat Autònoma de Madrid.