En aquest post parlarem sobre la disfàgia. En comentarem els símptomes més freqüents i les causes comunes, com també el tractament per manejar aquest trastorn.

La disfàgia és un trastorn de la deglució que a Espanya afecta prop del 3 % de la població general, i arriba fins al 30 % en les persones de més de 65 anys. Aquesta afecció es deu a una dificultat en el transport de sòlids i líquids de la boca a l’estómac.^1,2

Què és la disfàgia?^1,2,4

La disfàgia és la dificultat per empassar-se o deglutir sòlids o líquids, que s’origina per causes mecàniques o neurològiques que afecten directament l’aparell de la deglució.

L’aparell de la deglució està format per la faringe, els esfínters superior i inferior de l’esòfag i el tub de l’esòfag. Totes les parts treballen juntes per portar el contingut de la boca a l’estómac i impedir-ne el reflux. Si alguna cosa bloqueja o afecta com funcionen aquestes parts, pot ocasionar problemes per empassar i causar la disfàgia.

La disfàgia es classifica, segons on es localitzi, en:

• Disfàgia bucofaríngia o orofaríngia: es refereix a la dificultat de portar el contingut de la boca a l’esòfag a causa de problemes funcionals que ocorren a prop de la boca i la faringe.
• Disfàgia esofàgica: implica la dificultat per transportar aliments per l’esòfag.

Símptomes de disfàgia^1-4

Entre els símptomes associats a la disfàgia hi ha:

• Sensació d’asfíxia o tos a l’hora d’ingerir sòlids o líquids.
• Sentir que el menjar es queda encallat a la gola.
• Regurgitació (el retorn dels aliments a la boca).
• Notar la veu ronca o debilitada. Raspera.
• Nàusees o dolor en empassar.
• Acidesa estomacal.
• Molèsties toràciques.
• Baveig i dificultat per controlar la saliva.

D’altra banda, la disfàgia pot produir, entre d’altres, les complicacions^1,2 següents:

• Deshidratació, desnutrició, debilitat i pèrdua de pes progressiva: la por d’ennuegament entre cuidadors i pacients pot generar rebuig a l’alimentació.
• Risc significatiu de broncoaspiració: el menjar o la beguda passa al tracte respiratori en lloc de fer-ho al digestiu, i això pot causar infeccions respiratòries i hospitalitzacions.

Causes comunes de la disfàgia

Nombroses patologies poden causar disfàgia, però entre les més freqüents hi ha les neurològiques i les oncològiques.¹

En funció del tipus de disfàgia, es presenta una etiologia o una altra.

Entre les causes de la disfàgia bucofaríngia hi ha:^1-4

• Alteracions funcionals: problemes en el funcionament de l’aparell de la deglució.
• Malalties neurològiques: com ara ictus, Parkinson, esclerosi múltiple, tumors cerebrals o demència, entre d’altres.
• Malalties musculars: com polimiositis i dermatomiositis (inflamació dels músculs; en el cas de la dermatomiositis s’acompanya d’afectació cutània) o distròfies musculars, entre d’altres.
• Malalties orgàniques obstructives: com tumors o abscessos.
• Malalties infeccioses: com ara infeccions bacterianes o virals, candidiasi, sífilis, tuberculosi o botulisme.
• Causes iatrogèniques: les degudes a efectes secundaris de medicaments, cirurgies o radiació.

Entre les causes de la disfàgia esofàgica hi ha:^1-4

• Obstrucció mecànica: estrenyiment o inflamació de l’esòfag per reflux gastroesofàgic (RGE), càncer d’esòfag, diverticles (petites bosses o sacs a la paret interna del tub digestiu), cossos estranys o efectes secundaris de determinats tractaments, entre d’altres.
• Malalties neurològiques: les que poden afectar el múscul llis o estriat de l’esòfag i provocar trastorns com l’acalàsia (alteració que impedeix que l’esfínter esofàgic inferior es relaxi adequadament), espasmes esofàgics o disfunció de la motilitat esofàgica, entre d’altres.

D’altra banda, hi ha canvis associats a l’edat que poden afectar la deglució. La gent gran pot experimentar dificultats per empassar a causa de la possible pèrdua de peces dentals, atròfia dels músculs implicats en la masticació, menys producció de saliva i menys peristalsi (contraccions musculars) esofàgica, entre d’altres.^1,2,4

A causa de l’impacte negatiu que té la disfàgia en la qualitat de vida i les complicacions que pot generar, el diagnòstic precoç és essencial. En prop del 80 % dels casos, se’n pot identificar la causa mitjançant una història clínica detallada i un examen físic exhaustiu. En la resta dels casos, podrien caler estudis complementaris com l’endoscòpia alta o una radiografia amb contrast de bari de l’esòfag, l’estómac i el duodè, entre d’altres.^2-4

Tractament de la disfàgia^1,2,4

L’abordatge de la disfàgia ha de ser integral i multidisciplinària. Els objectius del tractament van encaminats a aconseguir que la deglució sigui segura i eficaç. Entre les opcions terapèutiques hi ha:

• Modificacions en la dieta: canviar la consistència del menjar i les begudes per facilitar-ne la deglució, utilitzant espesseïdors o adaptant la textura del menjar perquè siguin fàcils de mastegar o optant per triturats com purés i farinetes.
• Rehabilitació deglutòria: tècniques i exercicis per aconseguir una deglució segura i eficaç.
• Estratègies posturals: adoptar una postura adequada per afavorir la deglució, buscant la verticalitat del pacient. La més utilitzada és la flexió cervical anterior, que consisteix a acostar el mentó al pit per ajudar a protegir la via aèria i disminuir les aspiracions.
• Mesures ambientals: menjar acompanyat amb la supervisió de la família o els cuidadors, respectant el ritme de cada pacient; menjar en un lloc tranquil sense distraccions, no parlar fins a acabar d’empassar del tot i evitar les ingestes en les hores de més somnolència.
• Tractament farmacològic: administració de medicaments per tractar les causes subjacents, como els fàrmacs inhibidors de la bomba de protons (per exemple, els protectors gàstrics) i injeccions d’esteroides.
• Procediments endoscòpics o quirúrgics: en casos d’obstruccions físiques o alteracions estructurals.
• Nutrició enteral: els pacients amb disfàgia greu i aspiració recurrent poden necessitar sondes d’alimentació per subministrar directament els nutrients al tub digestiu.

A més, si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre Servei d’Orientació Mèdica General, en el qual en pots obtenir més informació.

Referències:

¹Día Mundial de la disfagia. Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN). Desembre 2022.

²Disfagia. Manual MSD. Març 2022.

³Pruebas de disfagia. MedlinePlus. Setembre 2021.

⁴Guía de disfagia. Manejo de la Disfagia en AP. Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària (SEMERGEN). Juny 2020.