En aquest episodi de Sin Cita Previa abordarem les síncopes durant la infància. Alguna vegada algun dels teus fills s’ha desmaiat o ha perdut la consciència temporalment, de manera sobtada, amb una durada curta en el temps i amb una recuperació espontània?

Aquests episodis es coneixen com a síncopes i, en el cas dels que afecten la població infantil, t’expliquem tot el que n’has de saber. Per què es produeixen? Estan relacionades amb el fet que el meu fill no esmorzi al matí? Cal fer alguna prova? Com he d’actuar en aquests casos?

Què és una síncope?

La síncope és la pèrdua brusca, transitòria i de durada breu del coneixement i del to postural, amb una recuperació completa i immediata. S’origina a conseqüència d’una disminució del subministrament de sang al cervell de manera general i transitòria, amb la disminució consegüent de l’aportació d’oxigen.

Això ocorre quan la sang no arriba adequadament al cervell a causa de diverses condicions i situacions, com ara una disminució de la pressió arterial. Les síncopes vasovagals o neuroreflexes són les més freqüents i es produeixen quan la freqüència cardíaca i la tensió arterial no s’adapten correctament a un augment de la demanda de sang per part del cervell. 

Amb quina freqüència ocorren?

Les síncopes a la infància són més freqüents en noies i en edat adolescent, en especial a partir dels deu o onze anys.

Això es deu al fet que durant aquesta etapa experimenten canvis en el sistema cardiovascular amb respostes anòmales a diferents estímuls o situacions. A més, factors com la falta d’una hidratació adequada, sobretot quan fa calor, estar molta estona dret o emocions intenses, entre d’altres, poden desencadenar una síncope.

Les síncopes a l’adolescència tenen un percentatge alt, un de cada quatre adolescents ha presentat, almenys una vegada, un episodi sincopal. Per tant, es tracta d’un procés comú a aquesta edat, que es produeix en infants sans i que genera fins al 3 % de les visites a urgències.

És important consultar un professional de la salut si les síncopes es repeteixen al llarg del temps, ja que en alguns casos poden ser indicatives d’una malaltia subjacent més greu.

A la consulta del pediatre, quan s’ha produït un episodi sincopal, es fa una història clínica detallada del pacient, se l’examina per buscar-hi signes o símptomes específics de malalties subjacents, com ara anèmia, i se li prenen les constants vitals, en especial la tensió arterial.

El més habitual és que l’exploració física i les constants (tensió arterial) siguin normals, tot i que cal indicar que la tensió arterial de les nenes que experimenten síncopes tendeix a estar en el rang baix de la normalitat.

En la majoria dels casos, la història clínica i l’exploració física són compatibles amb una síncope d’origen banal, cas en què no calen més proves.

Així i tot, en algunes situacions es pot optar per fer un seguit de proves complementàries si hi ha sospita que la síncope pot tenir com a origen una malaltia de base que calgui tractar. En aquests casos és fonamental seguir les indicacions del professional sanitari que porti el procés i saber com actuar en cas que la síncope es repeteixi.

Et convidem a escoltar l’episodi del pòdcast sencer. No te’l perdis!

Referències:

¹Síncopes a la infància, de Sin Cita Previa, amb Dos Pediatras en Casa. Març 2024.