En aquest post parlarem sobre què és la tríada de l’atleta, quins en són els símptomes, el diagnòstic i algunes recomanacions per tractar-la.

Fer exercici, igual que alimentar-se correctament, és essencial per mantenir una vida equilibrada i saludable. Però portar aquests hàbits a l’extrem pot provocar problemes de salut com, per exemple, la tríada de l’atleta, un trastorn que afecta dones esportistes que se senten excessivament pressionades per complir determinats cànons.¹

La tríada de l’atleta és més comuna en els esports en què les esportistes es categoritzen per pes corporal, com el rem o les arts marcials, i en aquells en què estar primes és important, com la gimnàstica rítmica o el ballet. També pot afectar dones que practiquen esports en els quals el volum corporal no està relacionat amb el rendiment, però que se senten pressionades per no complir certs estereotips.¹

Què és la tríada de l’atleta?^1-3

La tríada de l’atleta és una síndrome que afecta dones esportistes que volen millorar el seu rendiment esportiu o la forma física al màxim. Està composta per tres afeccions que es poden combinar entre elles de maneres diferents:

• Alteració de la conducta alimentària amb una ingesta energètica escassa: les esportistes afectades consumeixen menys calories de les que l’organisme necessita per desenvolupar-se, fer exercici al nivell que el fan i mantenir la salut. Tot i que els seus objectius són millorar la forma física i el rendiment perdent pes, el que aconsegueixen amb aquestes restriccions és perjudicar-los, a més d’augmentar les probabilitats de patir lesions i malalties. Aquesta alteració de la conducta alimentària amb consum insuficient d’energia es pot manifestar amb:
  • Un afany per perdre greix i pes corporal per millorar l’aparença o el rendiment esportiu.
  • Una pèrdua de gana a causa de la pràctica excessiva d’exercici.
  • Una evitació o reducció del consum de carbohidrats o greixos de la dieta.
  • Un trastorn de la conducta alimentària (TCA), com l’anorèxia nerviosa o la bulímia.
• Amenorrea i irregularitats en la menstruació: no consumir les calories que l’organisme necessita pot provocar alteracions de la menstruació, fins i tot la retirada (amenorrea). Això es deu al fet que l’organisme no és capaç de produir les hormones sexuals necessàries per regular el cicle menstrual. Els problemes menstruals que afecten les esportistes que restringeixen el consum calòric són:
  • Amenorrea primària: inici dels períodes menstruals després dels 15 anys d’edat.
  • Amenorrea secundària: absència de tres períodes o més consecutius en una dona que prèviament havia menstruat i tenia un cicle regular.
  • Oligomenorrea: cicles menstruals de més de 35 dies.

Una irregularitat menstrual en una dona esportista no sempre es deu a la tríada de l’atleta, sinó que també pot estar relacionada amb altres afeccions mèdiques o amb un embaràs.

• Debilitat òssia i osteoporosi: les baixes concentracions d’estrògens secundàries a la restricció calòrica i les deficiències alimentàries, com el consum escàs de calci, també afecten el desenvolupament dels ossos, amb formació insuficient de massa òssia i pèrdua de densitat mineral òssia. Els ossos cada vegada són més fràgils i la probabilitat de patir osteoporosi, fractures i lesions és més gran.

Símptomes i diagnòstic¹

A més de l’alteració de la conducta alimentària, les alteracions menstruals i la debilitat òssia, la tríada de l’atleta també es pot manifestar amb altres símptomes com:

• Cansament
• Disminució de la capacitat de concentració
• Fractures per sobrecàrrega i altres lesions

A més, es poden observar altres signes característics dels trastorns de la conducta alimentària:

• Alimentació o dieta estricta, malgrat haver perdut pes.
• Preocupació excessiva pel pes o el menjar.
• Consum de laxants.
• Visites freqüents al bany després dels àpats.
• Ungles i cabells dèbils.
• Intolerància al fred.
• Càries dental secundària al desgast de l’esmalt dental causat per l’àcid dels vòmits de repetició.
• Freqüència cardíaca baixa i irregular.
• Tensió arterial baixa.
• Dolor toràcic.

Davant una sospita d’aquest tipus de síndrome, el metge ha d’indagar a fons i fer algunes comprovacions:

• Reconeixement físic detallat.
• Antecedents mèdics, en especial l’estil de vida: alimentació, exercici, menstruació, imatge corporal i consum de medicaments.
• Anàlisi de sang per determinar la presència d’anèmia o altres problemes secundaris a una mala alimentació.
• Valoració de la densitat mineral òssia.

Com es tracta la tríada de l’atleta?

Quan s’estableix el diagnòstic de tríada de l’atleta, cal modificar la dieta i la rutina d’exercicis perquè l’organisme es pugui recuperar i tornar a funcionar correctament. La recuperació és gradual. Per exemple, la regulació de la menstruació sol demorar-se un mes com a mínim i poden transcórrer sis mesos fins a observar canvis en la densitat òssia.^2,3

Durant el període de recuperació, la persona afectada, entre altres recomanacions, ha de:³

• Consumir prou calories i tenir una alimentació variada, que inclogui quantitats adequades de carbohidrats, greixos, proteïnes, vitamines i minerals: aquest procés el pot fer acompanyada d’un nutricionista, que l’aconsellarà com reorientar els seus hàbits fins a recuperar la menstruació.
• Disminuir l’activitat esportiva: reduir la intensitat o la durada de l’exercici fins que la menstruació es reprengui. Una vegada estabilitzada, es pot augmentar l’activitat física de manera progressiva, alhora que s’augmenta la ingesta d’aliments.
• Consumir calci i vitamina D: les atletes amb irregularitats menstruals han de consumir cinc racions diàries de lactis, que els aportaran el calci necessari per millorar la massa òssia. Una ració de lactis correspon a un got de llet, un iogurt o una porció de formatge. A més, també cal la vitamina D, ja que ajuda en l’absorció i la retenció del calci; així doncs, si cal, se’n pot prescriure la suplementació.

En cas que sigui necessari, es pot demanar ajuda a un professional sanitari de la salut mental durant el procés de recuperació.³ També és important treballar conjuntament amb els monitors, entrenadors, família i persones de suport de les esportistes afectades.¹

A més, si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre Pla d’activitat física, en el qual en pots obtenir més informació.

Referències:

¹La triada de la atleta. Teens Health. Gener 2014.

²La tríada de la atleta: un fenómeno metabólico. Redalyc. Març 2014.

³Triada de atletas o mujeres deportistas. Healthy Children. Febrer 2018.