En aquest post parlarem sobre el trígon retromolar i la relació que té amb el càncer oral.

El trígon retromolar és una regió anatòmica de gran importància en odontologia i cirurgia oral. Aquesta àrea, ubicada darrere del tercer molar a la regió posterior de la mandíbula, presenta unes característiques anatòmiques i unes consideracions clíniques que requereixen una atenció especial per part dels professionals de la salut bucal.

Anatomia del trígon retromolar

El trígon retromolar és a la regió distal de l’última peça dental a l’arc dental inferior, és a dir, darrere de la tercera molar o queixal del seny. Aquesta àrea està delimitada per la superfície interna de la branca ascendent de la mandíbula i la seva vora posterior. A més, es troba molt a prop d’estructures importants com el múscul pterigoidal lateral, el nervi lingual i el conducte dentari mandibular.

Importància clínica

Atesa la seva ubicació anatòmica, el trígon retromolar és de gran importància en la pràctica clínica. L’extracció de la tercera molar pot donar lloc a l’exposició del trígon retromolar, fet que pot portar a complicacions com ara lesions del nervi lingual, hemorràgies, infeccions o lesions del múscul pterigoidal lateral. A més, aquesta àrea és crucial en la planificació d’implants dentals, ja que la seva morfologia i dimensions poden afectar la viabilitat i l’èxit de la col·locació d’implants en aquesta regió.

Consideracions quirúrgiques

Quan s’extreu la tercera molar o es planifica la col·locació d’implants a la regió retromolar per falta d’os en zones més anteriors, és fonamental tenir en compte les consideracions anatòmiques i quirúrgiques específiques de l’àrea. La comprensió detallada de la morfologia i la topografia del trígon retromolar és essencial per minimitzar el risc de complicacions durant els procediments quirúrgics.

Càncer oral

La incidència del càncer de la cavitat oral es troba al sisè lloc dins de totes les neoplàsies malignes que es produeixen. Dels tumors malignes que es donen al cap i el coll, en representa el 30 %. Apareix amb més freqüència en homes que en dones.

La relació que hi ha entre l’aparició de càncer oral i el trígon retromolar no és més que la zona està relativament oculta dins de la boca, fet que provoca que la detecció del càncer es produeixi en estadis avançats, quan ja ha afectat la mandíbula i els músculs masticatoris i provoca dolor i trisme (impossibilitat d’obrir la boca).

El càncer de boca pot presentar diversos símptomes i senyals d’alerta, que poden incloure:

• Úlceres bucals que no cicatritzen.
• Taques blanques o vermelles a les genives, la llengua, les amígdales o el revestiment de la boca.
• Dificultat per mastegar o empassar.
• Dolor persistent a la boca o la gola.
• Canvis en la veu, com ronquera persistent.
• Dificultat per moure la mandíbula o la llengua.
• Inflamació persistent a la mandíbula, fet que pot causar molèsties o dolor.
• Pèrdua de pes sense causa aparent.

És important tenir en compte que aquests símptomes poden ser causats per afeccions diferents del càncer, però és fonamental buscar atenció mèdica si persisteixen durant un període prolongat.

El diagnòstic precoç és crucial per al tractament exitós del càncer de boca. Els mètodes de detecció del càncer de boca inclouen:

• Exàmens físics i bucals regulars fets per un dentista o un metge, que poden incloure la inspecció de la boca, la llengua i la gola per buscar-hi anomalies.
• Biòpsia: si s’identifica una lesió sospitosa durant l’examen físic, se’n pot fer una biòpsia, que implica agafar una mostra de teixit per analitzar-la al microscopi.
• Proves d’imatge, com radiografies, tomografies computeritzades (TC) o ressonàncies magnètiques (RM), que poden ajudar a determinar l’extensió del càncer.
• Tincions especials o exàmens amb llum especial que poden ajudar a identificar àrees anòmales a la boca.

Com ja s’ha indicat, és molt important tenir en compte que la detecció precoç és fonamental, per la qual cosa es recomana que les persones se sotmetin a exàmens regulars per detectar qualsevol possible signe o símptoma de càncer oral.

Tot i que no es poden prevenir tots els casos de càncer de cavitat oral (boca) i orofaringe (gola mitjana), sí que es pot reduir el risc de desenvolupar-lo considerablement si es prenen mesures per evitar-ne certs factors de risc, com ara:

• Evitar el consum de tabac en totes les formes, incloent-hi el cigarret, el tabac de mastegar, els puros i la pipa.
• Limitar o evitar el consum d’alcohol.
• Mantenir una bona higiene oral, que inclogui el raspallat regular, l’ús de fil dental i visites periòdiques al dentista.
• Consumir una dieta equilibrada, rica en fruita i verdura, i limitar el consum d’aliments processats i rics en sucre.
• Utilitzar protecció solar als llavis, especialment en climes assolellats o durant l’exposició prolongada al sol.
• Fer exàmens bucals regulars i estar atent a qualsevol canvi o símptoma inusual a la boca.

Aquestes mesures poden reduir el risc de desenvolupar càncer bucal i promoure la salut general de la cavitat oral.

A més, si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre Servei d’Orientació Mèdica General, en el qual en pots obtenir més informació.