En aquest post explicarem per què les persones amb diabetis han de prestar una atenció especial a la salut dels peus i quina és la millor manera de cuidar-los.

Les persones que pateixen diabetis han de manejar múltiples aspectes de la salut relacionats amb la malaltia, incloent-hi l’alimentació i els nivells de glucosa en sang, l’activitat física i els tractaments farmacològics, entre d’altres.¹ Es pot pensar que la cura dels peus no hauria de figurar a la llista de les prioritats principals, però, malgrat això, dins de les complicacions greus derivades de la diabetis hi ha les afeccions dels peus. Aquestes afeccions inclouen un conjunt de síndromes en què la presència de neuropatia, isquèmia i infeccions pot produir lesions ulceratives originades per petits traumatismes i donar lloc a l’aparició del “peu diabètic”. En casos extrems fins i tot pot ser necessària l’amputació de l’extremitat.^{2, 3} Per impedir-ho, la cura diària dels peus és una de les millors eines per als pacients amb diabetis.¹

Què és el peu diabètic i quines en són les conseqüències?^2-4

La malaltia del peu diabètic és una complicació greu que afecta el 3-4 % de les persones amb diabetis mellitus arreu del món.

Aquesta situació té lloc quan hi ha alteracions neurològiques i malaltia vascular perifèrica, juntament amb la infecció i la destrucció de teixits profunds a l’extremitat inferior de les persones amb diabetis.

El peu diabètic suposa un gran patiment per al pacient, i augmenta de 10 a 20 vegades el risc de patir una amputació del membre inferior respecte d’una persona que no pateix diabetis. Aquesta situació s’associa, a més, a una mortalitat més alta després de l’amputació a curt i mitjà termini.

Causes del peu diabètic^{1, 2, 5, 6}

Les causes del peu diabètic són multifactorials, és a dir, són el resultat d’interaccions entre factors patològics, com la neuropatia perifèrica, els problemes vasculars o les infeccions, i els comportaments inapropiats relacionats amb els peus, com l’ús de calçat inadequat.

Fins a la meitat de les persones amb diabetis de tipus 2 presenten neuropatia i peus amb un risc elevat. Aquesta afectació dels nervis perifèrics provoca insensibilitat i, de vegades, deformitat del peu.

La conseqüència principal de la falta de sensibilitat és la impossibilitat de sentir dolor als peus quan s’hi produeixen talls, butllofes, nafres o altres problemes.

Un traumatisme menor causat per un calçat inadequat, caminar descalç o una lesió aguda pot provocar una úlcera crònica. A més, la pèrdua de la sensibilitat, la deformitat del peu i la mobilitat reduïda de les articulacions poden donar lloc a una càrrega biomecànica anòmala en el peu que tingui com a conseqüència un enduriment de la pell (aparició d’ull de poll), i això fa que augmenti encara més la càrrega anòmala i, sovint, l’aparició d’una hemorràgia subcutània.

Són diversos els factors que poden propiciar un augment del risc d’aparició de neuropatia en el pacient amb diabetis:

• Glucèmia descontrolada
• Diabetis de llarga durada
• Excés de pes
• Edat superior a 40 anys
• Hipertensió arterial
• Colesterol alt

A més de la neuropatia, la malaltia vascular perifèrica, una altra complicació de la diabetis que provoca problemes de circulació sanguínia, augmenta el risc d’aparició d’úlceres als peus, que poden infectar-se o no cicatritzar adequadament. Aquesta situació es pot produir amb l’absència de símptomes. S’estima que la malaltia arterial perifèrica està present en més de la meitat dels pacients amb úlceres del peu diabètic.

Finalment, dins dels agents causals es poden incloure les infeccions bacterianes i per fongs que poden afectar els peus i els traumatismes i microtraumatismes.

Prevenció del peu diabètic^{4, 5, 7}

S’estima que almenys el 75 % de tots els casos de peu diabètic es podrien evitar mitjançant una atenció preventiva de qualitat. Comportaments del mateix pacient per reduir el risc de desenvolupar el peu diabètic inclouen la inspecció diària dels peus i la comunicació immediata d’irregularitats als professionals de la salut.

Les intervencions sanitàries bàsiques per a la prevenció del peu diabètic que s’estableixen mitjançant equips multidisciplinaris han d’incloure:

• Identificació de pacients en risc per a l’aparició d’úlceres als peus. L’absència de símptomes en una persona amb diabetis no exclou del risc de malaltia del peu.
• Inspecció i exploració periòdiques del peu de risc.
• Educació sobre la cura dels peus per al pacient, la família i els cuidadors, a més de la formació continuada dels professionals sanitaris.
• Assegurar l’ús de calçat apropiat. Quan calgui, s’han d’incloure plantilles i ortesis per evitar punts de pressió anòmala al peu.
• Tractament de qualsevol factor de risc modificable. Això inclou retirar l’excés de callositat, protegir les butllofes o drenar-les, tractar les ungles encarnades o l’engruiximent unguial i prescriure antifúngics per a les infeccions causades per fongs. En pacients amb úlceres recurrents a conseqüència de deformitats al peu cal valorar la intervenció quirúrgica per corregir-les.

Quan apareix el peu diabètic és fonamental una atenció integral del pacient, que inclogui el seguiment i la continuïtat de les cures, tant en atenció primària com en les unitats especialitzades de peu diabètic.

Recomanacions per mantenir els peus sans^{1, 2, 6}

Amb l’objectiu de mantenir els peus en bon estat, es poden establir un seguit de recomanacions per al pacient amb diabetis, com ara:

• Revisar-se els peus cada dia per buscar-hi ferides, butllofes, ulls de poll, dureses o algun altre canvi a la pell o les ungles. Es pot fer servir un mirall per inspeccionar la planta dels peus.
• Rentar-se els peus cada dia amb aigua tèbia i sense deixar-los en remull. Cal eixugar-los amb tocs sense friccionar la pell, amb cura i minuciosament, sobretot a les zones interdigitals (entre els dits).
• Mantenir hidratats els peus aplicant loció hidratant sobre la pell, excepte a les zones interdigitals.
• No caminar descalç per evitar lesions (ni a casa ni a la platja o la piscina). Revisar sempre l’interior del calçat perquè estigui net, llis i suau.
• Utilitzar calçat de la talla adequada, flexible i suau per evitar lesions amb l’ús. És preferible emprovar-se les sabates noves cap al final de la tarda, ja que és quan els peus estan més grossos, per valorar-ne adequadament la idoneïtat abans de la compra.
• Si es fan servir sabates noves, acostumar-s’hi progressivament, utilitzant-los al principi poques hores al dia, fins que resultin del tot còmodes.
• Utilitzar sempre mitjons o mitges amb el calçat, preferiblement de fibres naturals i amb les costures cap a fora o optant pels que no en tenen. Els mitjons o les mitges s’han de canviar cada dia.
• Tallar-se les ungles dels peus en línia recta i llimar-ne suaument les asprors. Quan hi hagi dificultats per tallar-se les ungles és recomanable acudir al podòleg.
• No treure’s un mateix els ulls de poll i les dureses, i no utilitzar productes sense recepta que podrien ser abrasius per a la pell.
• Promoure la circulació sanguínia dels peus alçant-los sovint quan s’està assegut i movent amb freqüència els dits.
• Acudir periòdicament a la revisió dels peus, segons la prescripció del metge.
• Fer activitat física mitjançant activitats que no suposin un risc per als peus, com caminar, anar en bicicleta, nedar, etc.

Si s’observa qualsevol anomalia als peus, és molt important comunicar-ho immediatament als professionals sanitaris perquè la puguin valorar i abordar de manera precoç.

A més, si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponibles els nostres Plans de diabetis, en els quals en pots obtenir més informació.

Referències:

¹ La diabetes y los pies. Centres per al Control i la Prevenció de Malalties. Desembre 2022.

² Guía para la Prevención y cuidado del pie del paciente diabético. Institut Nacional de Gestió Sanitària. Ministeri de Sanitat. Consultat l’abril del 2024.

³ Abordaje del pie diabético. Estrategia de diabetes del Sistema Nacional de Salud. Informes, Estudios e Investigación 2022. Ministeri de Sanitat. Consultat l’abril del 2024.

⁴ Documento de consenso sobre acciones de mejora en la prevención y manejo del pie diabético en España. Endocrinología, Diabetes y Nutrición. 2020.

⁵ Perceptions and experiences of diabetic foot ulceration and foot care in people with diabetes: A qualitative meta-synthesis. International Wound Journal. Novembre 2018.

⁶ Guía práctica y específica para el tratamiento y la prevención del pie diabético. Societat Espanyola de Diabetis (SED). Consultat l’abril del 2024.

⁷ Guías del IWGDF para la prevención y el manejo de la enfermedad de pie diabético. International Working Group on the Diabetic Foot (IWGDF) Guidelines. Maig 2019.