Gastritis: causes principals, prevenció i tractament
- Salud Práctica
- Gastritis
En aquest article parlarem sobre la gastritis, les possibles causes i els factors de risc, els símptomes que la poden acompanyar i també el seu diagnòstic i tractament. Finalment, abordarem algunes recomanacions per a la prevenció i la cura de la gastritis.
El terme gastritis fa referència al procés inflamatori que afecta l’estómac, i es tracta d’un concepte genèric que pot acompanyar diverses afeccions.1
Què és la gastritis?1
La gastritis és la inflamació del revestiment intern de l’estómac. Quan la barrera mucosa que s’encarrega de protegir la paret de l’estómac es debilita o es lesiona, l’àcid dels sucs digestius pot danyar i inflamar el revestiment estomacal.
Tipus de gastritis, causes i factors de risc1-4
La gastritis es pot presentar de dues maneres:
- Gastritis aguda: quan apareix de manera sobtada i té poc temps de durada.
- Gastritis crònica: quan presenta un curs prolongat i progressiu durant mesos o anys. Es tracta d’una de les malalties cròniques més comunes, greus i persistents que afecten els éssers humans. S’estima que més de la meitat de la població mundial pot arribar a patir aquesta malaltia en algun grau i extensió.
La gastritis aguda sol estar relacionada amb les causes següents:
- Medicaments: ús d’analgèsics antiinflamatoris no esteroidals (AINE), aspirina i medicaments de quimioteràpia.
- Estrès fisiològic: en unitats de cures intensives, politraumatismes, cremades, fallada multiorgànica per cirurgia major o sèpsies, entre altres situacions.
- Consum de substàncies tòxiques: consum excessiu d’alcoholo drogues com ara cocaïna.
- Aliments: menjars picants o molt especiats.
- Infeccions: causades pel virus de l’herpes simple o citomegalovirus, bacterianes (com l’Helicobacter pylori) i parasitàries.
- Reflux biliar alcalí: en què la bilis accedeix a l’estómac i produeix la inflamació.
- Alguns tractaments: com ara radioteràpia per al càncer.
- La ingesta d’agents corrosius: com, per exemple, verins.
La gastritis crònica es relaciona, en la majoria dels casos, amb la infecció per Helicobacter pylori. Aquest tipus de gastritis comporta lesions ulceroses de la mucosa gàstrica i duodenal i està relacionada amb un risc més gran de patir càncer d’estómac. D’aquí ve la importància de l’erradicació de la infecció bacteriana, que comporta la normalització de la mucosa gàstrica.
Altres factors que es relacionen amb un risc més elevat d’aparició de gastritis crònica inclouen:
- Edat avançada: en la gent gran té lloc inflamació i atròfia del revestiment de l’estómac.
- Trastorns immunològics: en la gastritis autoimmune, la inflamació gàstrica es produeix quan el sistema immunitari ataca per error les cèl·lules de l’estómac i aquest es debilita.
- Reflux biliar alcalí: quan és continu perpetua la inflamació gàstrica.
- Altres patologies: pot estar associada a la malaltia de Crohn, la celiaquia, la sarcoïdosi i el VIH o sida, entre d’altres.
Signes i símptomes1, 2, 4
La gastritis pot ser asimptomàtica. Quan n’apareixen signes i símptomes, poden incloure:
- Malestar, dolor o sensació de cremor a la part superior de l’abdomen que pot millorar o empitjorar quan s’ingereixen aliments.
- Pesantor estomacal després d’un àpat o sensació de sacietat precoç.
- Acidesa estomacal.
- Nàusees i vòmits.
- Falta d’apetit.
- Gasos.
- Si la gastritis ocasiona sagnat de la paret de l’estómac, es poden presentar:
- Femtes negres
- Vòmits amb sang
Diagnòstic i tractament2, 3, 5, 6
Per poder establir el diagnòstic de gastritis, l’equip sanitari responsable durà a terme una anamnesi per conèixer els antecedents i un examen físic adequat. Per confirmar-la, es requereix l’estudi histològic per mitjà de la presa de mostres de la mucosa gàstrica mitjançant proves com ara:
- Gastroscòpia: introducció per la boca d’un tub flexible que conté una càmera (endoscopi) per avaluar tot el revestiment de l’esòfag, l’estómac i el duodè.
- Biòpsia gàstrica: es fa en el moment de l’endoscòpia. Consisteix en l’extracció d’una mostra de teixit gàstric per detectar l’Helicobacter pylori, com també zones irregulars o amb signes d’inflamació per a l’anàlisi histològica.
Altres proves complementàries que es poden fer són:
- Detecció d’infecció per Helicobacter pylori: a través d’una anàlisi de femtes o una prova de l’alè. L’examen de femtes també permet identificar la presència de sang, que podria ser indicatiu d’hemorràgia digestiva.
- Radiografia: les imatges radiogràfiques de l’esòfag, l’estómac i l’intestí prim poden ajudar a detectar anomalies, com per exemple lesions ulceroses.
- Anàlisi de sang: per detectar anèmia o alguna altra alteració com la presència d’anticossos autoimmunes.
Pel que fa al tractament de la gastritis, s’ha d’establir de manera individualitzada en funció de la causa específica que tingui, i pot incloure:
- Supressió d’agents agressors: com és el cas de tractaments amb aspirina i analgèsics antiinflamatoris o el consum d’alcohol.
- Prescripció de tractament farmacològic que pot incloure:
- Antibioteràpia: en el cas d’infecció per H. Pylori, la teràpia d’erradicació consisteix a prendre antibiòtics, juntament amb els inhibidors de la bomba de protons.
- Inhibidors de la bomba de protons: disminueixen la producció d’àcid a l’estómac, redueixen la inflamació i promouen la reparació de la mucosa gàstrica.
- Antihistamínics o blocadors d’àcid: també són capaços de reduir l’àcid alliberat a l’estómac.
- Antiàcids: neutralitzen l’àcid estomacal, fet que aporta un alleujament ràpid dels símptomes.
Complicacions de la gastritis1-3
Sense un tractament adequat, la inflamació persistent pot danyar en profunditat la mucosa gàstrica i causar erosions i úlceres, que poden arribar a sagnar o perforar-se. En el cas de la gastritis crònica, principalment per H. Pylori o autoimmune, la mucosa es pot atrofiar, cosa que implica la pèrdua de glàndules gàstriques i les seves funcions, amb menys producció d’àcid i enzims que comporten un dèficit d’absorció de ferro i vitamina B12, entre d’altres.
De manera poc habitual, la gastritis, especialment la de tipus crònic, pot augmentar el risc de càncer d’estómac.
Recomanacions per a la prevenció i la cura de la gastritis2, 4, 5, 6
Hi ha un seguit de recomanacions i cures que poden contribuir a prevenir i millorar els símptomes i les molèsties derivats de la gastritis. Entre aquests destaquen:
- Seguir una alimentació saludable, evitant els aliments irritants per a l’estómac, com picants, àcids, greixosos o fregits, les salses, les espècies i les begudes alcohòliques, i fent 5 àpats al dia.
- Gestionar i manejar l’estrès.
- Evitar prendre analgèsics antiinflamatoris de manera freqüent, capaços d’augmentar el risc de gastritis, i també valorar el canvi d’analgèsia prescrita, si és el cas i és possible, sempre amb la indicació i la supervisió de l’equip sanitari responsable.
En resum, la gastritis és la inflamació de l’estómac, de caràcter agut o crònic, que es pot produir per diferents causes, incloent-hi el consum d’irritants, el tractament amb certs medicaments o la infecció per Helicobacter pylori, entre d’altres. El tractament ha de ser individualitzat, tot abordant les causes de la gastritis, i la prevenció ha d’incloure una alimentació saludable i la revisió d’agents irritants per a l’estómac.
A més, si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre Servei d’Orientació Mèdica General, en el qual en pots obtenir més informació.
Referències:
1 Gastritis. Síntomas y causas. Mayo Clinic. Maig 2024.
2 Gastritis. MedlinePlus. Gener 2023.
3 Chronic gastritis. Scandinavian Journal of Gastroenterology. Abril 2015.
4 Gastritis. Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI). Consultat el juliol del 2025.
5 Gastritis. Diagnóstico y tratamiento. Mayo Clinic. Maig 2024.
6 Gastritis crónica. Clínica Universitat de Navarra (CUN). Consultat el juliol del 2025.