Malalties transmeses per mosquits

Mosquits com a vectors de transmissió de malalties^1-5

Els mosquits poden actuar com a transmissors d’infecció quan piquen una persona infectada i, posteriorment, una persona sana. Així i tot, només algunes poques espècies de mosquit de les 3.500 que hi ha són responsables de la transmissió de patògens i paràsits a humans i animals, i s’estima que més de la meitat de la població mundial està exposada a aquest tipus de patologies.

A Espanya han arribat a circular malalties transmeses per mosquits de forma endèmica, incloent-hi la malària, el dengue i la febre groga, tot i que es van erradicar en el passat. En l’actualitat, aquestes malalties estan presents sobretot en zones tropicals i subtropicals.

Malgrat això, espècies invasores de mosquit, capaces d’adaptar-se a entorns urbans i suburbans, són responsables de la transmissió de diferents malalties infeccioses exòtiques a Europa i Espanya, com la febre del Nil Occidental o el dengue.

Els signes i símptomes provocats per moltes de les patologies transmeses per mosquits solen estar limitats a quadres febrils amb dolor articular i muscular. Però en algunes ocasions poden arribar a ser greus i requerir l’hospitalització de les persones afectades.

La previsió és que, els anys vinents, amb la globalització i el canvi climàtic, el contagi de malalties a través de mosquits transmissors serà un fenomen en augment.

Malalties transmeses per la picada de mosquits

Dins de les malalties infeccioses més rellevants que són transmeses per mosquits a escala global i al nostre territori es poden incloure:

Malària³

La malària (o paludisme) és una malaltia que es transmet, en la majoria dels casos, per la picada del mosquit Anopheles infectat pel paràsit Plasmodium, però les transfusions de sang i les puncions amb agulles contaminades també la poden transmetre. No es transmet de persona a persona i es dona sobretot en països tropicals, especialment a l’Àfrica.

Els símptomes poden ser lleus, i inclouen febre, calfreds i mal de cap, o greus, amb fatiga, confusió, convulsions i dificultat per respirar, que poden culminar fatalment.

Es tracta d’una malaltia que es pot prevenir, mitjançant la prevenció de les picades dels mosquits, i que es pot curar, ja que hi ha medicaments que poden evitar que els casos lleus empitjorin. Aquests fàrmacs antipalúdics es poden prendre de manera profilàctica abans que es produeixi la infecció.

Finalment, en l’actualitat es disposa de vacunes antipalúdiques que s’estan distribuint en programes d’immunització infantil sistemàtica a tot l’Àfrica. Les vacunes han mostrat reduir significativament la incidència de la malària i la forma greu i letal de la malaltia en infants petits.

Febre groga⁴

La febre groga és una malaltia infecciosa provocada per un arbovirus que es transmet als humans per la picada de mosquits Aedes i Haemagogus infectats, que piquen durant el dia i es poden reproduir en àmbits domèstics i selvàtics.

La malaltia és endèmica a l’Àfrica, l’Amèrica Central i del Sud.

En molts casos, la infecció és asimptomàtica. Quan n’apareixen símptomes inclouen un quadre febril amb mal de cap i muscular, pèrdua de gana, nàusees i vòmits, que duren de 3 a 4 dies.

Alguns casos entren en una segona fase més tòxica, amb febre elevada i afectació d’òrgans, juntament amb icterícia, dolor abdominal, vòmits i hemorràgies, entre d’altres. La meitat dels pacients que entren en fase tòxica moren en un termini de 7 a 10 dies.

No hi ha tractament antiviral específic per a la malaltia. Malgrat tot, hi ha la possibilitat de prevenir la febre groga gràcies a la vacunació. Una sola dosi és capaç de conferir protecció de per vida.

Dengue^{2, 5, 6}

El dengue és causat per un virus del gènere Flavivirus. Es transmet per la picada de mosquits del gènere Aedes infectats, fonamentalment Aedes aegypti, vector principal a escala mundial, o Aedes albopictus o mosquit tigre.

Es tracta de la malaltia viral transmesa per mosquits més important al món: durant les últimes dècades se n’ha multiplicat significativament la incidència, amb una ràpida expansió a zones que no estaven afectades. En l’actualitat, s’estima que més de la meitat de la població mundial està en risc de contraure la malaltia.

El dengue està distribuït de manera generalitzada en zones tropicals i subtropicals de tot el món; les regions més afectades són Amèrica, l’Àsia Sud-oriental i el Pacífic Occidental, però també representa un risc de salut pública per a territoris no endèmics en els quals estan presents mosquits del gènere Aedes, incloent-hi diversos països d’Europa com França o Espanya.

Pel que fa a la malaltia, les infeccions asimptomàtiques són freqüents, i poden representar més de la meitat dels casos. Quan n’apareixen símptomes solen incloure:

Chikungunya^{2, 5}

El chikungunya pertany al serocomplex del virus del bosc Semliki dins del gènere Alphavirus en la família Togaviridae.

El virus és transmès per mosquits del gènere Aedes, principalment les espècies Aedes aegypti i Aedes albopictus (mosquit tigre). S’han descrit com altres vies de transmissió el trasplantament de teixits i òrgans, i la transmissió vertical (de mare a fill), i també es considera com a possible la transmissió per sang i els seus components.

La malaltia circula principalment per l’Àfrica i l’Àsia, però també està present a Europa, Amèrica i diferents illes de l’oceà Índic.

El 15 % dels casos són asimptomàtics. Quan n’hi ha símptomes els més habituals inclouen febre abrupta, mal de cap, muscular i articular, erupció cutània i nàusees o vòmits.

No hi ha tractament específic ni vacuna per a la malaltia.

Zika^{2, 5}

El virus del Zika pertany a la família Flaviviridae, gènere Flavivirus.

Es transmet per mosquits del gènere Aedes, principalment Aedes aegypti, i en menor mesura Aedes albopictus (mosquit tigre).

També es pot transmetre de la mare al fetus durant l’embaràs, per contacte sexual, transfusió de sang i trasplantament d’òrgans.

S’han registrats brots de la malaltia per aquest virus a l’Àfrica, Amèrica, el Carib, l’Àsia i el Pacífic.

A Europa, Aedes albopictus i Aedes japonicus podrien transmetre la malaltia, especialment durant l’estiu i la tardor. Per fer-ho, el virus l’ha d’introduir un viatger infectat.

La majoria de les persones infectades són asimptomàtiques. Quan tenen lloc els símptomes, acostumen a ser lleus, i inclouen:

Virus del Nil Occidental (West Nile)^{2, 5}

El virus del Nil Occidental és un arbovirus que pertany a la família Flaviviridae, gènere Flavivirus, i s’inclou en el serocomplex del virus de l’encefalitis japonesa. Va ser identificat per primera vegada al districte West Nile d’Uganda el 1937.

En l’actualitat, el virus està present gairebé a tot el món, incloent-hi l’Àfrica, l’Àsia, Europa, gran part d’Amèrica i part d’Oceania, i es considera el virus transmès per artròpodes més estès al món.

Es transmet per la picadura de mosquits del gènere Culex. Les aus estan implicades en la transmissió d’aquest virus. La seva introducció a Europa va ser per aus migratòries procedents de l’Àfrica. Els mosquits poden servir de pont entre aus i mamífers, principalment humans i cavalls.

La majoria de les infeccions són asimptomàtiques, però el 20 % dels afectats poden desenvolupar un quadre clínic que cursi com una síndrome gripal inespecífica. Així i tot, menys de l’1 % dels infectats desenvolupen una forma neuroinvasiva que causa encefalitis, meningitis i pseudopoliomielitis. Prop del 10 % de les formes neurològiques poden ser mortals.

No hi ha tractament antiviral específic ni vacuna per a la infecció.

Precaucions i recomanacions per a la prevenció de malalties transmeses per mosquits^{2, 6, 7}

La prevenció de malalties transmeses per mosquits requereix mesures de prevenció comunitària que poden incloure elements com ara: