Onicomicosi o infecció de les ungles: què n’hem de saber
- Salud Práctica
- Infección por hongos
En aquest article tractarem el tema de l’onicomicosi, la infecció per fongs de les ungles que pot afectar tant els peus com les mans. Parlarem de les seves causes i també del diagnòstic i el tractament, i farem algunes recomanacions per a la seva prevenció i cures.
L’onicomicosi constitueix la causa més freqüent de malaltia de les ungles; representa prop del 50 % de les afeccions unguials i entorn del 30 % de les infeccions fúngiques cutànies, i pot arribar a afectar el 10 % de la població.1, 2
Què és l’onicomicosi?2, 3
L’onicomicosi és una infecció crònica de les ungles causada per fongs. És relativament comuna i no produeix símptomes fins a fases avançades. A més, és una causa freqüent de deformitat de les ungles.
La seva aparició augmenta amb l’edat, ja que el creixement de les ungles s’alenteix amb els anys i afavoreix la infecció. A més, altres condicions augmenten el risc de patir-la, com la immunodepressió o l’existència de factors afavoridors, com la calor i la humitat.
¿Qué causa la onicomicosis?1-5
Les onicomicosis poden estar causades per tres tipus de fongs:
- Fongs dermatòfits
- Llevats
- Fongs filamentosos no dermatòfits
Els fongs dermatòfits són capaços de causar infeccions a la pell, els cabells i les ungles; constitueixen els agents infecciosos més freqüents en les últimes. Són els causants del 75 % de les infeccions de les ungles dels peus i el 20 % en les ungles de les mans.
La infecció de les ungles per fongs dermatòfits s’anomena tinea unguium o tinya unguial.
Els llevats també poden causar onicomicosi, principalment en les ungles de les mans de dones adultes.
Aquestes infeccions per llevats poden ser afavorides per traumatismes a la vora de les ungles, hipersudoració o contacte habitual amb aigua, entre d’altres.
Finalment, hi ha un grup d’onicomicosi causat per fongs no dermatòfits oportunistes que pot suposar el 5-15 % dels casos i que acostuma a afectar persones de més de 60 anys al primer dit del peu.
Entre els factors de risc per a l’aparició d’onicomicosi hi ha la calor, la humitat i el calçat inadequat i oclusiu. Retallar excessivament la cutícula de les ungles també augmenta la possibilitat de contraure infeccions. A més, també hi pot haver certa predisposició genètica.
Respecte de les malalties que poden augmentar la susceptibilitat a l’onicomicosi hi ha, entre d’altres, la diabetis, els problemes vasculars, la immunodepressió i la psoriasi.
Signes i símptomes de l’onicomicosi1, 2
L’onicomicosi cursa amb decoloració i engruiximent de la làmina unguial afectada, amb canvis en la morfologia que li confereixen un aspecte llenyós amb més fragilitat i variacions de color cap a tons blanquinosos, groguencs o marronosos, entre altres manifestacions. Amb el temps, la infecció es va estenent fins a provocar la destrucció total de l’ungla o distròfia unguial, a causa de l’afectació de la matriu (base de l’ungla).
Diagnòstic i tractament de l’onicomicosi1-3, 5-7
El diagnòstic de l’onicomicosi es pot establir amb un alt grau de sospita per l’aparença clínica, però no sol ser suficient i es recomana fer, sempre que sigui possible, un cultiu amb la recollida de mostres de l’ungla afectada.
Així i tot, la comprovació diagnòstica també es pot fer mitjançant l’ús de tècniques de diagnòstic micològic, com el test ràpid de detecció antigènica, que permet iniciar el tractament antimicòtic sense haver d’esperar el resultat dels cultius. També es pot fer una tinció de les mostres d’ungla i valorar la presència de fongs amb microscòpia òptica, el que es coneix com a observació directa o examen en fresc.
Pel que fa al tractament, els objectius han d’incloure la menor durada possible, juntament amb una alta taxa de curació. La tria entre les diferents opcions terapèutiques depèn de les condicions de cada persona.
D’altra banda, no s’ha d’ignorar l’alta taxa de recurrència en l’onicomicosi, que es pot situar entre el 10 i el 53 %, causada, principalment, per la inadequada prescripció o adhesió al tractament i uns hàbits d’higiene deficients.
Hi ha una gran varietat d’antifúngics d’ús tòpic, si bé és recomanable que es reservin per a les onicomicosis superficials, especialment les que afecten l’extrem unguial i no més de quatre ungles. Per assegurar l’eficàcia del tractament, també es pot optar per practicar una extirpació química o quirúrgica de l’ungla afectada, prèvia a l’aplicació del tractament tòpic.
D’altra banda, al llarg dels últims anys hi ha hagut una tendència més gran a l’ús d’antifúngics per via oral, perquè són més efectius que els agents tòpics i determinen més adhesió al tractament. Abans de prescriure’ls, és recomanable i important revisar les possibles interaccions amb altres fàrmacs prescrits, i també fer proves de funció hepàtica a la persona.
En qualsevol cas, la millor opció acostuma a ser el tractament combinat, que proporciona una part de tractament tòpic i una altra de tractament sistèmic.
Altres mètodes terapèutics poc invasius inclouen el tractament amb làser, que ha mostrat efectivitat en alguns casos.
Recomanacions i cures per a l’onicomicosi
Les infeccions per fongs causants d’onicomicosi es poden veure afavorides per diverses circumstàncies que cal tenir en compte per a la seva prevenció, com ara:2, 8
- El contacte mantingut amb l’aigua, ja que deteriora la làmina unguial i la cutícula.
- L’ús regular de piscines i dutxes públiques en centres esportius i gimnasos.
- En els casos de “peu d’atleta” en què no es rep tractament o se’n presenta recurrència, es pot estendre la infecció a les ungles.
- Les tasques domèstiques són especialment agressives per a les ungles.
- La retallada excessiva de la cutícula en una manicura agressiva afavoreix l’obertura de l’espai entre la làmina i el replec unguial, fet que augmenta la possibilitat de contraure infeccions. La cutícula constitueix un protector natural.
- Les persones que treballen dretes tot el dia que fan servir sabates tancades.
- L’ús de pròtesis unguials ornamentals (ungles postisses) no està recomanat.
D’altra banda, les recomanacions següents poden contribuir a evitar el contagi d’infeccions a les ungles:1, 2, 8
- Porta una higiene correcta de la pell, incloent-hi rentar-te els peus amb sabó antisèptic de pH àcid o de clorhexidina.
- Eixuga’t bé i meticulosament els peus, amb una tovallola individual o amb l’assecador amb aire fred.
- Canvia’t els mitjons o les mitges diàriament.
- Opta per l’ús de mitjons de fibres naturals per afavorir la transpiració i calçat no oclusiu i net.
- Controla l’excés de sudoració.
- Elimina la brutícia que s’acumula sota la vora de les ungles.
- Tracta correctament les malalties predisposants (diabetis, immunodepressió, etc.).
- Cal acudir al podòleg per a la cura dels peus, especialment en persones d’edat avançada amb trastorns circulatoris.
- Davant d’una onicòlisi o separació de l’ungla del llit unguial, evita els factors desencadenants d’infecció, com la calor i la humitat continuades, talla’t les ungles al màxim possible i mantén-les netes.
Per últim, quan ja s’ha produït l’onicomicosi, es recomana:1, 2
- Després de fer exercici, dur a terme una higiene correcta dels peus i aplicar-hi el tractament prescrit.
- Airejar els peus al màxim temps possible i fer banys de sol.
- Posar-se la roba interior amb precaució per evitar el contagi a altres zones del cos, com les engonals.
- Buscar consell sanitari professional: l’absència de dolor en la majoria dels casos, la seva evolució lenta i ser considerat com un simple problema estètic són causa habitual d’endarreriment diagnòstic.
- No interrompre el tractament prescrit voluntàriament.
En resum, l’onicomicosi és una afecció freqüent de les ungles causada per fongs que es pot veure afavorida per diverses circumstàncies, com ara comorbiditats o condicions higièniques deficients. Davant de qualsevol sospita és recomanable consultar l’equip sanitari responsable per valorar-ho.
A més, si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre Servei d’Orientació Mèdica General, en el qual en pots obtenir més informació.
Referències:
1 Guía práctica clínica en onicomicosis y dermatomicosis del pie. Consell General de Podologia d’Espanya. Octubre 2023.
2 Onicomicosis. Actualización en Medicina de Familia. Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (semFYC). Març 2018.
3 Onicomicosis. Mi piel. Publicación para la formación dermatológica en Atención Primaria. Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG). Juny 2020.
4 Onicomicosis: diagnóstico y tratamiento. Informació Terapèutica del Sistema Nacional de Salut. Any 2008.
5 Aspectos clínicos, diagnósticos y terapéuticos de las dermatofitosis. Enfermedades Infecciosas y Microbiología Clínica. Març 2011.
6 Diagnóstico de onicomicosis. La utilidad del test rápido de detección antigénica en comparación con el cultivo. Actas Dermo-Sifiliográficas. Gener 2025.
7 Tratamiento de las onicomicosis con láser. Medicina Estética. Revista Científica de la Sociedad Española de Medicina Estética (SEME). Juny 2014.
8 Procesos micológicos y sus cuidados. Associació Nacional d’Infermeria Dermatològica i Investigació del Deteriorament de la Integritat Cutània (ANEDIDIC). Consultat el gener del 2025.
