Skip to main content

Share

Prolapse uterí: per què es produeix i com es pot prevenir?

Share
  • Salud Práctica
  • Salud de la Mujer

Prolapse uterí: per què es produeix i com es pot prevenir? - Adeslas Salut i Benestar

En aquest article parlarem sobre el prolapse uterí, les seves causes i factors de risc, com també els principals signes i símptomes, diagnòstic i tractament. Finalment, abordarem algunes recomanacions per a la prevenció i la cura d’aquesta afecció de salut de la dona.

Què és el prolapse uterí?1, 2

L’úter és un òrgan que queda subjecte a la pelvis per diversos músculs, lligaments i altres estructures de sosteniment. Quan aquests teixits es debiliten o s’estiren en excés l’úter cau cap a la via de part i té lloc l’anomenat prolapse uterí. D’aquesta manera, l’úter exerceix pressió a la zona genital i pot arribar a sobresortir per la vagina.

El prolapse uterí s’acostuma a produir després de la menopausa, en dones que han tingut un part vaginal o més d’un.

El tractament és recomanable quan el prolapse uterí causa molèsties o interfereix en la qualitat de vida, mentre que els casos lleus no solen requerir-ne.

Causes i factors de risc del prolapse uterí1, 2

Les causes i factors que poden produir el debilitament de les estructures pelvianes de sosteniment i, per tant, el prolapse uterí, poden incloure:

  • Part vaginal
  • Part amb complicacions o donar a llum un nadó gran de mida
  • Edat tardana en el primer part
  • Disminució excessiva en els nivells d’estrogen després de la menopausa
  • Cirurgies pelvianes prèvies
  • Envelliment
  • Excés de pes
  • Antecedents familiars de debilitat en el teixit connectiu
  • Estrenyiment crònic o fer massa força a l’hora de defecar
  • Tos o bronquitis cròniques
  • Ocupacions en què s’aixequin objectes pesants de forma repetida

Signes i símptomes del prolapse d’úter1-3

Després de donar a llum acostuma a ser habitual el prolapse uterí lleu asimptomàtic. Però, en casos moderats o greus, poden aparèixer els signes i símptomes següents:

  • Sensació de bony genital
  • Pesantor o pressió a la pelvis o a la vagina
  • Sensació de buidament incomplet de la bufeta en orinar
  • Incontinència urinària o ganes sobtades d’orinar
  • Pressió o molèstia a la zona lumbar
  • Problemes en les relacions sexuals
  • Infeccions vesicals continuades
  • Protrusió de l’úter cap a la vagina, amb la possible sensació de frec amb la roba o estar asseguda sobre una pilota petita
  • Sagnat i augment del fluix vaginal
  • Problemes amb la defecació

Diagnòstic i tractament del prolapse uterí2-4

Per establir el diagnòstic de prolapse uterí se n’ha de fer una avaluació correcta mitjançant una anamnesi detallada i una exploració física que pot incloure:

  • Inspecció de genitals externs i interns
  • Exploració ginecològica habitual i de les parets vaginals
  • Test d’esforç per identificar la incontinència urinària associada al prolapse
  • Avaluació del to, de la capacitat contràctil i dels possibles defectes i asimetries dels músculs elevadors de l’anus
  • Exploració anorectal

De vegades caldrà dur a terme proves complementàries com una ecografia ginecològica, analítica d’orina, valoració del residu postmiccional o estudi urodinàmic, entre d’altres.

Pel que fa al tractament, serà necessari si el prolapse uterí causa símptomes molestos. Es pot diferenciar entre tractaments conservadors o quirúrgics. Entre els primers hi ha:

  • Mesures de cura personal: poden contribuir a alleujar-ne la simptomatologia o a evitar que el prolapse empitjori. S’hi inclouen:
    • Exercicis per enfortir els músculs del sòl pelvià o exercicis de Kegel.
    • Baixar de pes, si és el cas.
    • Tractar el restrenyiment.
    • Tractar la tos. Si es deu al tabaquisme, deixar de fumar.
  • Ús d’un pessari: es tracta d’un dispositiu de silicona que es col·loca dins de la vagina per sostenir l’úter a lloc i ajudar a enfortir els teixits debilitats.
  • Tractament hormonal local, si és el cas.

Dins de les opcions quirúrgiques, indicades quan el prolapse és simptomàtic i afecta la qualitat de vida de la persona, es poden trobar, entre d’altres, els procediments següents:

  • Extirpació de l’úter o histerectomia.
  • Tècniques reconstructives. Persegueixen el millor resultat anatòmic i funcional. La via d’abordatge pot ser vaginal, abdominal oberta o laparoscòpica.
  • Colpocleisi o tancament de l’obertura vaginal per contenir el prolapse. S’acostuma a fer servir en persones d’edat avançada.

Recomanacions per a la prevenció i la cura del prolapse uterí1, 2, 4, 5

Per reduir el risc de patir un prolapse uterí, i també per tenir-ne cura si ja ha passat, es poden establir diverses mesures preventives i de cura, entre les quals hi ha:

  • Prevenir el restrenyiment: es recomana potenciar la ingesta de líquids, principalment aigua, i incloure aliments rics en fibra, com fruita, verdura, llegums, fruita seca, cereals integrals i llavors.
  • Evitar aixecar objectes pesants de manera inadequada: per aixecar pes correctament s’ha d’utilitzar la força de les cames i no la de la cintura o l’esquena.
  • Controlar la tos: no fumar i buscar tractament per a la tos crònica o la bronquitis.
  • Evitar l’excés de pes: portar una alimentació equilibrada, fer exercici amb regularitat i consultar un professional sanitari per baixar de pes, si cal.
  • Enfortir els músculs del sòl pelvià: un sòl pelvià fort proporciona un millor sosteniment per als òrgans pelvians, de manera que es poden alleujar els símptomes associats al prolapse uterí. Els exercicis de Kegel poden contribuir-hi. Entre les recomanacions per executar-los correctament hi ha:
    • Fer-los asseguda, tot i que es poden fer en qualsevol postura, fins a tenir dominada la tècnica.
    • Col·locar el maluc en una posició neutra.
    • Relaxar el cos, en especial els abductors i els glutis, ja que són músculs que es tendeix a contraure en lloc del sòl pelvià.
    • Contraure els músculs del sòl pelvià com si s’estigués intentant evitar l’expulsió de gasos o d’orina.
    • Respirar amb normalitat. No s’ha de contenir la respiració mentre es fa la contracció.
    • Mantenir la contracció durant uns segons i relaxar-la per un període semblant.
    • Pot ser efectiu fer 8-12 contraccions mantingudes durant 6-8 segons, 3 vegades al dia (matí, tarda i nit, per exemple).
    • Una vegada que s’aprenen a fer els exercicis de Kegel de manera correcta es poden practicar discretament en qualsevol lloc.

En definitiva, el prolapse uterí ocorre quan l’úter llisca cap a la vagina per la debilitat dels músculs, els lligaments i altres estructures de sosteniment del sòl pelvià. Seguir les recomanacions per prevenir-lo si hi ha factors de risc, i també aplicar les cures indicades si ja s’ha produït, pot contribuir a evitar o pal·liar la simptomatologia d’aquesta afecció de salut de la dona.



 

A més, si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre Servei d’Orientació Mèdica General, en el qual en pots obtenir més informació.




 

Referències:

1 Prolapso uterino. MedlinePlus. Desembre 2023.

2 Prolapso uterino. Síntomas y causas. Mayo Clinic. Setembre 2022.

3 Prolapso de los órganos pélvicos. Progresos de Obstetricia y Ginecología. Any 2020.

4 Prolapso uterino. Diagnóstico y tratamiento. Mayo Clinic. Setembre 2022.

5 Puntos clave en los ejercicios de Kegel. Medicina de Familia Andalucía. Abril 2018.