Els nounats poden presentar molts tipus de lesions o alteracions bucals. És important conèixer-les per valorar si cal acudir al pediatre o l’odontopediatre en cas que es detecti alguna anomalia fora del normal a la boca del nadó.

Els nòduls de Bohn apareixen a la boca del nadó nounat i no són res més que quistos benignes de queratina, proteïna que trobem a la pell, als cabells i a les ungles. Normalment es localitzen sobre el paladar o a les crestes alveolars tant a la superfície bucal como lingual i, de vegades, apareixen al llarg de la unió entre el paladar dur i el paladar tou.

Nòduls de Bohn: Com identificar-los?

Són quistos petits, no solen superar els 3 mm de mida i tenen una consistència ferma i un color blanc grisós. Aquestes lesions quístiques solen aparèixer en el 85 % dels nounats, normalment entre els 0 i 36 mesos d’edat.

Heinrich Bohn va ser el metge alemany que va descriure aquest tipus de nòduls per primera vegada, d’aquí reben el nom. Però, segons l’origen dels quistos gingivals, diferenciem dos tipus d’alteracions: les perles d’Epstein i els nòduls de Bohn, i tots dos són els quistos gingivals principals que apareixen en el nounat.

Tots dos quistos gingivals són nòduls de queratina, però hi ha algunes diferències significatives que ajuden a diferenciar-les dels nòduls de Bohn. La diferència principal és on solen aparèixer. En el cas de les perles d’Epstein, apareixen només al llarg del rafe palatí mitjà.

Causes dels nòduls de Bohn

La formació tant dels nòduls de Bohn com de les perles d’Epstein s’atribueix a la teoria que, durant la formació intrauterina del paladar, l’epiteli queda atrapat i es forma en contingut quístic. Altres teories suggereixen que la formació del paladar i la formació de les glàndules salivals menors del paladar, en produir-se de manera simultània, provoquen la formació d’aquests quistos d’inclusió quan es produeix el desenvolupament palatí en el nounat.

Com tractar nòduls de Bohn?

Molts pares, en detectar la presència d’aquests nòduls grisos o blanquinosos a la boca del nadó, es poden mostrar nerviosos o amoïnats. Per això és important consultar amb el pediatre o l’odontopediatre per descartar altres lesions que s’hi assemblin, com ara les dents neonatals o les infeccions orofúngiques com la candidiasi.

L’aparició d’aquests nòduls és inofensiva, no presenta cap factor de risc i es cura per si sola. Les lesions desapareixen de manera espontània, normalment durant els 3 mesos d’edat del nadó, quan es trenquen i exposen el contingut de queratina quística a la cavitat oral.

Ni les perles d’Epstein ni els nòduls de Bohn solen presentar inflamació o dolor, i únicament se’n valora l’extirpació si no desapareixen o es fan grans i obstaculitzen l’alimentació del nadó. Això passa molt poques vegades. Sí que és recomanable fer-hi massatges suaus amb el dit per afavorir que desapareguin.