El 29 de març celebrem el Dia Nacional del Trasplantament i aprofitem per compartir algunes recomanacions sobre alimentació per a les persones a qui han trasplantat un òrgan.

Una persona trasplantada és aquella a qui li han substituït un òrgan que no funcionava adequadament per un altre que sí que ho fa. El mal funcionament es pot deure a una malaltia o a una lesió. Per poder fer un trasplantament d’òrgan és imprescindible la donació per part d’una altra persona, i un dels riscos principals és el rebuig de l’òrgan rebut, per la qual cosa la persona trasplantada ha de prendre medicaments la resta de la seva vida.¹

L’alimentació és important, i després d’un trasplantament, sempre cal valorar quina dieta és adequada a les necessitats de la persona trasplantada en funció de l’òrgan trasplantat i de les necessitats individuals. És recomanable comptar amb la col·laboració d’un professional mèdic i un nutricionista, ja que hi ha molts factors que s’han de considerar, com ara l’impacte de la medicació que el pacient pren o si té alguna malaltia de base.^2,3 

Una alimentació saludable i equilibrada sempre és recomanable, però en el pacient trasplantat es recomana encara més la moderació a causa del risc que el sobrepès pugui convertir-se en obesitat i suposar un problema seriós, ja que en aquest tipus de pacients la medicació pot propiciar l’augment de pes.^2,3

També és important controlar el colesterol en sang, que pot augmentar pels immunosupressors, i els nivells de potassi, que també es poden veure alterats per algunes medicacions.³

Consells a l’hora d’establir una dieta^2-6

Quins aliments són més saludables: 

• Les proteïnes: són importants perquè contribueixen a la reparació de teixits, i per això, després d’un trasplantament, pot ser recomanable consumir-ne més de l’habitual. Per exemple:
  • Carn blanca com ara pollastre, gall d’indi o conill
  • Ous, però limitant-ne la quantitat setmanal
  • La llet desnatada o semidesnatada, sempre pasteuritzada
  • Formatge i iogurts desnatats o semidesnatats
  • Llegums
  • Fruits secs
• Verdura i hortalisses: molt recomanables pel seu contingut en fibra i vitamines. 
• Peix.
• Cereals: millor si són integrals. 
• Fruita: millor amb pell si està en bones condicions. 

Quins aliments cal evitar: 

• La sal: pot empitjorar la retenció de líquids que provoquen alguns medicaments i incrementar la pressió arterial.
• El sucre i els aliments rics en hidrats de carboni: perquè els immunosupressors poden propiciar l’elevació de la glucosa sanguínia.
• Els productes ultraprocessats.
• L’excés d’aliments fregits.
• Els guisats, estofats, embotits i els greixos animals en general.
• La mantega i la margarina no vegetal.
• L’aranja i la magrana: poden interaccionar amb alguns medicaments.  
• Els aliments crus: com el tàrtar, el sushi o el ceviche, o els preparats casolans crus com la maionesa. 

A més, és recomanable evitar el consum d’alcohol. 

Recomanacions per a la neteja, preparació i conservació dels aliments^3,4,5

• Cal rentar-se bé les mans abans de manipular cap aliment, que també s’ha de rentar adequadament abans de consumir-lo o cuinar-lo. En aquest sentit, cal evitar consumir aliments crus fora de casa quan no es pugui tenir la certesa que s’han netejat adequadament. 
• Cal cuinar bé els aliments rics en proteïnes i evitar el peix o la carn crus, incloent-hi els embotits curats, que són aliments crus. 
• Els aliments s’han de consumir poc després d’haver estat cuinats i cal evitar el consum d’aliments reescalfats que portin moltes hores sense refrigeració. 
• Cal descartar els envasos oberts, com ara els brics, si han passat més de 4 hores sense refrigeració, o de 24 hores refrigerats. 
• Els aliments s’han de refrigerar al llarg de les dues hores següents d’haver-los cuinat a l’hivern i abans d’una hora a l’estiu. 
• Cal mantenir separats els productes crus i els cuinats, i fer servir diferents estris per manipular-los. 
• No es pot consumir un aliment envasat l’envàs del qual no estigui en bones condicions. 
• No es pot tornar a congelar un aliment descongelat. 

Què s’ha de fer si la persona trasplantada:^3,4

• Té poca gana: ha de menjar menys quantitat, però més vegades al dia i aliments més calòrics. Es pot substituir l’aigua per llet o sucs. 
• Té sensació d’estar atipada: ha d’evitar aliments que puguin generar gasos i no ingerir líquids durant els àpats. 
• Té nàusees: ha de consumir aliments freds, però amb un alt contingut en proteïnes. S’han d’evitar els aliments amb olors fortes. Els aliments com la pasta, els cereals, el pa o la fruita, amb un contingut alt en carbohidrats, hi poden ajudar. També el suc de llimona i l’aigua amb gingebre. 
• Té diarrea: cal evitar aliments crus i ingerir més líquids. 
• S’aprecia retenció de líquids: s’han d’evitar els aliments processats i limitar la sal. 

La delicada situació del pacient trasplantat requereix adoptar mesures adequades de prevenció i cura. L’alimentació és clau per evitar riscos que posin en perill la recuperació i el manteniment de la salut. Comptar amb el suport d’un professional sanitari pot ser clau a l’hora de valorar interaccions entre la medicació i l’alimentació.

A més, si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre servei d’Orientació Mèdica General, en el qual en pots obtenir més informació. 

Referències:

¹Trasplante de órganos. MedlinePlus. Consultat el febrer del 2023. 

²Dieta y Trasplante. National Kidney Foundation. Consultat el desembre del 2022. 

³La vida después del Trasplante Cardíaco.  Hospital Clínic de Barcelona. Consultat el gener del 2023. 

⁴Nutrición después del trasplante. The University of Columbia and Cornell. Consultat el desembre del 2022.