En aquest post entrevistem Alba Padró, un referent en la lactància materna a escala nacional i internacional.

L’Alba es va convertir en mare amb 23 anys, una etapa que va despertar el seu interès pel món de la lactància materna i el suport a les mares lactants. El 2004 va començar un voluntariat com a assessora en un dels grups de suport de l’Associació Alba Lactància Materna.

Més endavant es va certificar com a IBCLC (consultora de lactància internacional) i va començar a escriure en revistes i blogs especialitzats. A més, l’Alba és formadora i conferenciant en diverses institucions i congressos de lactància en l’àmbit internacional.

En aquests moments és presidenta de l’Associació Alba Lactància Materna i autora del llibre Somos la leche. El 2016, juntament amb Maria Berruezo, va crear LactApp, una aplicació de lactància materna a Espanya que ofereix respostes personalitzades des de l’embaràs fins al deslletament.

Alba, qui és el teu referent en l’ecosistema de professionals de la lactància?

Vaig ser mare per primera vegada fa 23 anys, i en aquell moment no hi havia ningú que fos un referent per a mi en lactància, ni des del punt de vista professional ni familiar. Per això, el meu referent principal eren les mares del grup de suport al qual acudia regularment. Amb elles vaig començar a aprendre sobre lactància materna i a entendre la complexitat d’aquest procés. Posteriorment, va aparèixer el primer llibre del pediatre Carlos González, quan la meva filla ja tenia 4 mesos. Va ser una altra manera de reafirmar-me en la meva decisió i estil de criança.

Què opines sobre la lactància materna?

No crec que la meva opinió de la lactància sigui important. He tingut la sort de gaudir de dues lactàncies com he volgut, m’he sentit respectada i acompanyada. He pogut triar què volia fer i fins a quan volia alletar. I això és el que és important de debò, que cada dona pugui intentar aconseguir la lactància que vol.

Quins són els dubtes principals que es presenten en el moment de decidir la lactància del futur nadó? Com creus que els hem d’afrontar?

Bé, sabem que el 90 % de les dones a escala mundial quan se’ls demana sobre el tipus de tria a l’hora d’alimentar el seu nadó esmenta la lactància materna com la primera opció. M’atreviria a dir que és probable que després posi algun afegitó a aquesta informació, que totes hem dit estant embarassades: “…si puc”, “…si tinc llet”, “…si el bebè s’agafa”, etc.

Per tant, no és necessari convèncer les dones que alletin. Ho volen fer, el que és clau és proporcionar serveis de qualitat que els permetin, quan es trobin en la situació, poder resoldre els dubtes que tinguin, trobar el suport necessari i sentir-se acompanyades.

Durant molt de temps hem repetit a les dones els beneficis de la lactància materna per a elles, per als nadons i fins i tot per al planeta, i sens dubte ho han de saber i tenir en compte. Però si no les podem ajudar a fer que la lactància sigui una experiència majoritàriament satisfactòria, la cantarella dels beneficis no genera res més que culpabilitat. 

Quins són els problemes principals que plantegen les mares a l’hora de lactar? Quins són més recurrents?

El gran problema és la falta de preparació que senten que tenen i les dificultats per trobar un acompanyament adequat en aquesta etapa. De tot això es deriven dificultats en el coneixement del nadó i de la lactància. Si no tenen coneixements de la fisiologia de la lactància els dubtes surten a totes hores.

Si parlem de situacions més recurrents, potser la primera és el dolor. El dolor en la lactància està acceptat de manera general com un peatge innegable que cal passar per alletar. Això fa que les dones esperin a buscar ajuda o que creguin que no han de fer res per solucionar el dolor, ja que s’ha de patir. Dins del dolor, les clivelles i les mastitis són les situacions més habituals que causen que les dones deixin la lactància fins i tot sense voler-ho.

Quins són els mites o les mentides principals sobre la lactància?

No crec que n’hi hagi que siguin principals, n’hi ha a cabassos. I l’era digital ha fet que ens arribin mites dia a dia que no havíem sentit mai.

Potser si parlem dels més universals trobem la por que la llet sigui dolenta o de mala qualitat, acceptar que la lactància fa mal i pensar que la lactància només dura uns mesos.

La lactància té un gran component social i cultural, i per això cada cultura o societat té mites i creences sobre la lactància i el seu transcurs. La majoria d’aquests mites el que fan és minar la confiança de les mares. Entren en un bucle de por que causa que el pes de totes les prohibicions i mals auguris les faci renunciar a la lactància per passar a la lactància artificial, que té una aura de precisió científica.

És molt important que les dones puguin expressar aquests mites, que puguem validar la por que causen i, posteriorment, racionalitzar-los amb l’evidència científica de la qual disposem.

Què aconselles a una mare que ha de tornar a la feina i vol continuar lactant?

En la lactància, com en tot, la clau es troba en la informació. La informació actualitzada i personalitzada et permet prendre decisions informades sobre el procés. I, en aquest cas, la planificació és clau per aconseguir-ho. La planificació ens permetrà disposar d’un banc de llet, aprendre a triar i utilitzar un tirallets, conèixer les situacions que es poden donar a la feina, els comportaments que pot tenir el nadó quan no hi siguem i no tingui el pit, la gestió del pit durant les hores de separació, les reaccions que pot tenir el cuidador…

A més, de vegades, es planteja la tornada a la feina com un esdeveniment dicotòmic en què o tornes a treballar mantenint al 100 % la lactància materna o deslletes. I, com en tot, en la lactància hi ha grisos. Tenim la possibilitat de fer un deslletament parcial, per exemple, o oferir al nadó aliments quan no hi siguem si ja té l’edat per començar amb els sòlids.

Per tot això és clau que les dones trobin qui les acompanyi, a qui puguin preguntar per disminuir l’ansietat que sol causar el fet d’afrontar la separació del nadó i veure l’organització d’aquesta nova situació.

A quins problemes principals s’enfronta una mare a l’hora del deslletament?

El primer, que potser no és un problema però sí una realitat, són els sentiments de culpa. Hi ha mares que se senten culpables amb el simple fet de pensar a deslletar els fills. Senten que els traeixen i que estan fent alguna cosa d’amagat.

El deslletament és l’aneguet lleig de la lactància, l’etapa oblidada a la qual no es presta atenció. La recomanació quan una mare vol deslletar és simple: “Deixa de donar el pit.”

I, en la majoria dels casos, no és tan fàcil. Deslletar és un dels temes que requereix personalitzar la informació al màxim. Perquè sigui més fàcil entendre-ho, quan una mare té una obstrucció li podem donar les mateixes indicacions que donaríem a qualsevol altra dona. En canvi, en un deslletament, hem de tenir en compte l’edat del nadó, el temps en què la mare vulgui fer el deslletament, el tipus de deslletament que vol fer, si té ajuda familiar o no…

I, d’altra banda, moltes dones tenen por de consultar pautes de deslletament. Suposen que els professionals que ens encarreguem d’oferir informació sobre la lactància no l’oferim. I aquest error de concepció de la nostra feina fa que les dones visquin soles el deslletament, i els queda un gust ben amarg de l’experiència.

El deslletament forma part de la lactància i, per tant, els i les professionals que acompanyem les dones ho fem en tot moment i etapa, sigui quina sigui.

Com descriuries LactApp?

LactApp és una eina tecnològica que permet estar present en la presa de decisions informades de les dones en l’etapa de lactància o criança. Ens enorgulleix posar sempre la dona al centre, deixar que sigui ella la que decideixi què vol fer i com ho vol fer, i simplement prestar-li la seguretat perquè ho pugui fer. A LactApp no volem convèncer les dones que alletin, el que volem és presentar-los la informació personalitzada, rellevant i actualitzada que els permeti prendre les seves pròpies decisions.

Si ets assegurat d’Adeslas, t’acompanyem en la criança del teu fill. Accedeix als plans del nounat i el lactant, o apunta’t al servei de coaching infantil. I si tens cap dubte, utilitza el nostre servei d’orientació mèdica infantil.