En aquest post t’explicarem què són les altes capacitats, com pots identificar si els teus fills en tenen i què pots fer per ajudar-los.

Es consideren persones d’altes capacitats les que són capaces de manejar alhora intel·ligències múltiples diferents, com ara lògiques, numèriques, espacials, de memòria, verbals i creatives, o bé que destaquen de manera excepcional en una o diverses¹.

Què és ser superdotat o tenir altes capacitats?

El quocient intel·lectual (CI) es mesura a través de tests estandarditzats, en què s’obté una puntuació que indica el grau d’intel·ligència general. El quocient intel·lectual mitjà és d’entre 90 i 110 punts; les persones que estan per sota de 70 se les considera amb disfunció intel·lectual, mentre que les que superen els 130 punts, persones d’altes capacitats. Però els especialistes, a més de tenir en compte aquesta puntuació, també consideren altres aspectes com la creativitat, l’estil d’aprenentatge o el desenvolupament evolutiu de l’infant².

Hi ha una equivalència entre el percentil de CI i la puntuació del CI. Es diu que una persona està en un percentil 60 de CI quan, de 100 persones de les seves mateixes característiques, 59 estan per sota d’aquesta puntuació i 40 estan per sobre.

Les persones que estan per sobre del percentil 75 es consideren d’altes capacitats. En podem identificar tres grups diferents segons les seves característiques³:

• Sobredotació intel·lectual: són les persones que tenen un quocient intel·lectual que supera el percentil 75 i destacades en capacitats intel·lectuals com el raonament lògic, la gestió de la percepció, la gestió de la memòria, el raonament verbal i matemàtic o l’aptitud espacial. A més, solen destacar també en creativitat.
• Talents simples: són els que destaquen molt per sobre de la mitjana en un àmbit intel·lectual concret, amb un percentil superior al 95.
• Talents complexos: són els que tenen una capacitat intel·lectual que supera el percentil 80 en tres aptituds o més: verbals, matemàtiques, lògiques, creatives, etc.

Com puc saber si el meu fill és superdotat?

Els alumnes superdotats destaquen per tenir actituds (procediments que condueixen a un comportament) semblants a nens amb trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), d’aquí ve que de vegades es puguin confondre, però, a diferència d’aquests, aquest tipus de comportaments no els manifesten en totes les situacions o ambients. Les actituds que comparteixen tots dos són⁴:

• Poden semblar despistats.
• Expressen una autoestima baixa.
• Mostren inestabilitat emocional.
• Són agressius i desobedients.
• Tenen una mala relació amb els companys.
• O són menys treballadors.

Malgrat tenir aquest tipus d’actituds, els superdotats destaquen per^2,4:

• Tenir intervencions excel·lents a classe.
• Proposar qüestions complexes.
• Mostrar-se molt observadors i curiosos.
• Tenir bona memòria.
• Disposar d’una capacitat d’atenció excel·lent.
• Demostrar una gran habilitat de raonament.
• Ser hàbils en la resolució de problemes.
• Tenir un aprenentatge ràpid.
• Tenir una gran capacitat d’imaginació.
• Ser perfeccionistes.
• Expressar una sensibilitat emotiva.
• I preferir treballar amb adults.

Què has de fer si creus que el teu fill és superdotat?

En el 98 % dels casos, són els pares els que detecten les altes capacitats dels fills. Per això, si creus que el teu fill pot ser superdotat, és aconsellable^1,5:

• Demanar una Avaluació Psicopedagògica a l’Equip d’Orientació Educativa i Psicopedagògic (EOEP) a través de l’escola perquè li facin les proves pertinents i poder obtenir un diagnòstic.
• Fer que rebi una educació adequada a les seves característiques personals: quan s’hagi determinat que l’alumne té altes capacitats, els pares han de demanar a l’especialista que faci un informe en què s’incloguin unes orientacions educatives que han de seguir tant ells com el centre educatiu.
• Comunicar-ho a l’escola: parlar amb els professors sobre les necessitats de l’infant, perquè reorientin les classes i evitar-li la frustració i l’ansietat que li puguin provocar.

Per atendre i adaptar les necessitats curriculars, els centres educatius poden aplicar diferents models⁵:

• Adaptació curricular horitzontal o no significativa: l’educació es du a terme en el mateix grup classe que atén l’alumne, però s’amplia el temari. Es poden tenir en compte programes d’enriquiment extracurricular, és a dir, ampliar les classes fora de l’horari escolar.
• Adaptació curricular vertical o significativa: es manté l’alumne al seu curs, però es fan almenys dues assignatures d’un curs superior.
• Flexibilització de cursos: consisteix a avançar de curs l’alumne.

El suport dels pares és essencial en les primeres etapes del desenvolupament d’aquests nens, és important diagnosticar-ho al més aviat possible, que se sentin entesos i amb suport, per evitar que pateixin fracàs escolar.

Referències:

¹ Alumnado con Altas Capacidades Intelectuales. Govern de les Canàries. Consultat el febrer del 2022.

² Altas capacidades o superdotados. AEST. Consultat el febrer del 2022.

³ ¿Qué son las Altas Capacidades? Altas Capacidades Málaga. Consultat el febrer del 2022.

⁴ Niños con altas capacidades intelectuales. Signos de alarma, perfil neuropsicológico y sus dificultades académicas. El Sevier. Febrer 2011.

⁵ Guía científica de las altas capacidades. Instituto Madrileño de las altas capacidades. Gener 2014.