Els dispositius electrònics portàtils de consum que ofereixen dades sobre la salut es perfilen com una eina útil en el control d’esdeveniments cardiovasculars.
L’OMS 1 situa les malalties cardiovasculars com a causa principal de la mortalitat mundial: la cardiopatia isquèmica i l’accident cerebrovascular són responsables del 16 % i l’11 %, respectivament, del total de morts al món. Per poder diagnosticar un atac cardíac i, per tant, tractar de prevenir-lo, els metges han de buscar un patró distintiu en un seguiment de l’activitat elèctrica del cor; per fer-ho, utilitzen una prova coneguda com a electrocardiograma de 12 derivacions o ECG. Un estudi del qual s’ha fet ressò la Harvard Medical School2 suggereix que les lectures d’ECG preses amb un rellotge intel·ligent poden ser tan precises com una ECG tradicional feta en un entorn mèdic.
Un estudi prometedor
Per dur a terme aquest treball, un equip de científics del Departament de Cardiologia de la Magna Graecia University, Catanzaro (Itàlia), van fer mesuraments d’ECG amb un rellotge intel·ligent, situant-lo en vuit ubicacions específiques (al pit i a l’abdomen) de 81 persones que van buscar atenció per un possible atac cardíac en una clínica italiana des de l’abril del 2019 fins al gener del 2020. Dos terços eren homes i la mitjana d’edat era de 61 anys. Per tal de comparar dades, es van fer proves d’ECG amb rellotge intel·ligent i amb aparells mèdics estàndards en 19 persones sanes.
D’acord amb els resultats, els rellotges intel·ligents tenien una precisió del 93 % al 95 % per identificar i distingir correctament entre els diferents tipus d’atacs cardíacs. Entre les persones sanes, la precisió del rellotge per notar correctament l’absència d’un atac cardíac va ser del 90 %. L’estudi es va publicar a JAMA Cardiology3.
Altres exemples d’eficàcia dels smartwatch
Les tendències recents d’estil de vida i els canvis ambientals creixents han afectat la salut del cor en general, i ha fet que cada vegada hi ha més afectats joves per malalties cardiovasculars. L’augment del nivell d’estrès, la contaminació, els mals hàbits alimentaris, el tabaquisme, el consum d’alcohol i la reducció de l’exercici i el son en són alguns.
Tal com relaten al blog de World Economic Forum 4: “Quan, el 2017, un jove de Nova York de 28 anys va veure que al seu rellotge intel·ligent la freqüència cardíaca se li disparava, no va dubtar a acudir a l’hospital, on li van fer una tomografia que va revelar que tenia un coàgul de sang als pulmons.”
No era la primera vegada que un d’aquests dispositius salvava la vida del seu usuari: el 2016, un home de 42 anys de Nova Jersey va patir una convulsió i els metges d’emergència que el van atendre van descobrir que tenia batecs irregulars. Fent servir les dades de freqüència cardíaca del seu rellotge intel·ligent van poder determinar si es tractava d’una afecció crònica o si els batecs cardíacs irregulars havien començat just abans de la convulsió. “Gràcies al dispositiu vam poder determinar exactament quan la freqüència cardíaca normal del pacient va passar de 70 a 190”, va declarar en un comunicat sobre el cas Alfred Sacchetti, del Centre Mèdic Our Lady of Lourdes de Nova Jersey.
Mesuradors eficaços, però limitats
Segons investigadors de la Universitat d’Iowa5, aquest tipus de dispositius presenten certs problemes relacionats, principalment, amb la seguretat::
- La majoria d’aquests dispositius no requereixen cap contrasenya: si es perden, les dades confidencials es poden veure compromeses.
- És molt fàcil fer fotos, vídeos i gravar àudio amb aquests aparells, per la qual cosa es pot capturar la informació privada d’algú sense el seu permís.
- Aquests dispositius es connecten als telèfons intel·ligents de l’usuari tota l’estona, de manera que el telèfon pot ser vulnerable a possibles atacs.
- No hi ha cap regulació respecte del maneig de seguretat en aquests dispositius: continua sent responsabilitat del fabricant i no de l’empresa de telefonia mòbil.
Situació a Espanya
Segons les dades ofertes a l’e-Congrés SEC 2020 de la Salut Cardiovascular, la malaltia cardiovascular encara és la primera causa de mort al nostre país, amb 120.859 defuncions registrades a l’any (dades de l’Institut Nacional d’Estadística 2018)6. A més, d’acord amb un estudi en què han participat 75 hospitals espanyols, la mortalitat hospitalària per infart de miocardi s’ha duplicat durant la pandèmia de la COVID-19 7. Segons aquest treball, les raons principals d’aquest augment de casos és l’increment del temps d’isquèmia (els minuts que transcorren des que comencen els símptomes fins a la primera assistència mèdica), que ha passat de 200 a 233 minuts, i la disminució del nombre de pacients que han acudit a l’hospital amb sospita d’infart, que al principi de la pandèmia va ser del 40 % però que s’ha estabilitzat els mesos següents en un 28 % menys de pacients amb símptomes compatibles amb infart que no van ser assistits.
Atès que els rellotges o polseres intel·ligents han resultat eficaces per detectar la fibril·lació auricular (freqüència cardíaca accelerada i irregular que pot augmentar el risc de patir un accident cerebrovascular), la insuficiència cardíaca i altres complicacions relacionades amb el cor, el seu ús es perfila com una referència més per prevenir aquests esdeveniments cardiovasculars en un futur.
Referències:
1 Las 10 principales causas de defunción. OMS. Desembre 2020.
2 Can a smart watch diagnose a heart attack? Harvard Medical School. Desembre 2020.
3 Spaccarotella, Carmen Anna Maria. Multichannel Electrocardiograms Obtained by a Smartwatch for the Diagnosis of ST-Segment Changes. JAMA Cardiology. Agost 2020.
4 Brandon, Simon. A smartwatch just saved a man from having a heart attack. World Economic Forum. Octubre 2017.
5 Tiwari, Ashish. "Role of Consumer Electronics in Heart Disease Prediction" (2019). Iowa State University. Primavera 2019.
6 Por cada muerte por COVID-19 se producen al menos tres o cuatro por enfermedad cardiovascular. Societat Espanyola de Cardiologia. Octubre 2020.
7 La mortalidad hospitalaria por infarto de miocardio se ha duplicado durante la pandemia de la COVID-19. Societat Espanyola de Cardiologia. Setembre 2020.
