04/26/2021

Vaig al lavabo a orinar amb més freqüència que fa uns anys, especialment a la nit, i, a més, si me’n venen ganes hi he d’anar urgentment. M’hi he d’amoïnar?

---

En principi no, ja que segurament estaré començant a tenir símptomes del que es coneix com a hiperplàsia benigna de pròstata, una malaltia que afecta una gran part dels homes a partir dels 50 anys.

La hiperplàsia benigna de pròstata és una malaltia molt freqüent entre els homes de més de 50 anys. Segons la SEMERGEN (Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària) i la SEFAC (Societat Espanyola de Farmàcia Clínica, Familiar i Comunitària), fins al 70 % dels homes a partir de la cinquantena van a les consultes d’atenció primària amb símptomes de problemes al tracte urinari inferior provocats per aquesta malaltia.1 De fet, s’estima que fins al 90 % dels homes de més de 80 anys tenen algun tipus d’hiperplàsia (engrandiment) de pròstata, ja que aquesta patologia està molt relacionada amb l’edat².

Quina funció té i on s’ubica?

Tots hem sentit a parlar alguna vegada de la pròstata, però sabem realment quina funció té, on s’ubica i per què provoca aquests símptomes? Per descomptat, és un òrgan que només tenen els homes, i té com a funció produir part del líquid seminal.

Està ubicada a sota de la bufeta i pel centre hi passa la uretra (el conducte que transporta l’orina cap al penis i l’exterior). Si es produeix un engrandiment de la pròstata, la mida de la qual és, en condicions normals, la d’una nou, la uretra pot quedar comprimida, moment en què es comencen a produir els símptomes de la malaltia³.

Símptomes de la hiperplàsia benigna de pròstata

Els símptomes varien en funció de cada pacient i de la mida de la pròstata en el moment del diagnòstic. En molts casos, els símptomes estan avançats, a que, tot i ser una malaltia molt freqüent, el pudor i la vergonya fan que molts homes no vagin al metge davant dels primers símptomes i s’endarrereixi la consulta a quan es veu que la qualitat de vida està afectada. Els símptomes principals que han de fer sospitar que es pot estar desenvolupant una hiperplàsia benigna de pròstata són:

• Necessitat d’orinar amb més freqüència.

• Augment de les miccions nocturnes.

• Urgència a l’hora d’orinar.

• Dificultat a l’hora de començar a orinar.

• Flux d’orina dèbil, que, de vegades, fa que s’aturi la micció i que calgui fer força per continuar orinant.

• Degoteig després d’orinar.

• Sensació de buidat incomplet de la bufeta.

Altres símptomes menys freqüents de la malaltia però que cal tenir en compte són:

• Infeccions d’orina més freqüents.

• Aparició de sang a l’orina.

• Impossibilitat per orinar.

Com passa amb altres malalties, hi ha factors que incrementen el risc de desenvolupar-la: edat, herència genètica, ser diabètic, tenir alguna patologia cardíaca i estar en tractament amb betablocadors (ajuden a un funcionament adequat del cor), i també tenir sobrepès i obesitat.

Com se n’estableix el diagnòstic

La història clínica és la base del diagnòstic clínic, és a dir, especificar quines malalties es pateixen, quina medicació es pren, si hi ha hagut una operació prèvia i el motiu i, també, i molt important, el tipus de vida que es porta. Per descomptat, cal explicar-ne detalladament els símptomes, com són i des de quan es pateixen.

D’altra banda, l’especialista farà una exploració física que pot incloure una palpació d’abdomen, un examen dels genitals externs i un tacte rectal, que permet valorar la mida, la consistència i la superfície prostàtica.

Amb aquest escenari, l’especialista obté un “esbós” de la salut del tracte urinari inferior que es pot completar amb altres proves:⁴:

• Anàlisi d’orina: serveix per detectar la presència de sang, i també per descartar una possible infecció.

• Analítica de sang: té com a finalitat valorar la funció renal i mesurar l’antigen prostàtic específic (conegut com a PSA), que ajuda a valorar la mida de la pròstata, l’evolució de la malaltia i la resposta a certs fàrmacs.

• Ecografia renovesical: proporciona resultats sobre la mida de la pròstata i la salut de la bufeta (presència de pedres, residus d’orina, etc.) i els ronyons (permet descartar dilatacions a la via urinària si hi ha residus després de la micció).

• Fluxometria: permet mesurar el cabal urinari i conèixer el grau d’obstrucció del fluix de l’orina.

En funció dels resultats, l’uròleg pot prescriure altres proves,3 com ara una ecografia transrectal, una biòpsia prostàtica, estudis urodinàmics o bé una cistoscòpia.

Aquesta bateria de proves proporcionaran un diagnòstic i una pauta de tractament, que pot ser farmacològic o quirúrgic.

Canvis en els hàbits de vida

En els casos més lleus i detectats precoçment, canviar alguns hàbits de vida pot ajudar a reduir els símptomes del pacient sense necessitat de cap altre tractament⁴.

• Reduir la ingesta de líquids a última hora del dia i abans d’anar-se’n al llit per tal d’evitar les miccions nocturnes.

• Practicar la doble micció per buidar completament la bufeta. Després de la primera micció, romandre al bany de peu uns minuts i fer una altra micció.

• No prendre cafeïna ni alcohol. A més, evitar els àpats picants i rics en greixos.

• Fer activitat física per no tenir sobrepès u obesitat.

• Evitar l’estrenyiment i l’exposició al fred.

• Informar de la medicació que es pren normalment, ja que hi ha fàrmacs que propicien la freqüència de micció.

• Intentar allargar el temps entre les miccions i controlar les ganes d’anar al lavabo mitjançant tècniques de relaxació i distracció de la ment per augmentar la mida de la bufeta.

Com que és una patologia de caràcter benigne, però que afecta la qualitat de vida, és recomanable anar a l’especialista davant dels primers símptomes, per tal de minimitzar les possibilitats que s’hagi de recórrer a un tractament farmacològic o a una cirurgia. A més, és important que a partir dels 50 anys es vagi de manera periòdica a l’uròleg per detectar precoçment qualsevol malaltia urogenital, com ara el càncer de pròstata, que és el tipus de tumor més freqüent en els homes.
 

Referències:

¹ SEFAC y SEMERGEN publican un documento de manejo compartido de la hiperplasia benigna de próstata. Societat Espanyola de Farmàcia Clínica, Familiar i Comunitària. Juliol 2020. 

² Agrandamiento de la próstata. Biblioteca Nacional de Salud de EEUU. MedlinePlus. Julio, 2019. 

³ Hiperplasia prostática benigna. Clínica Mayo. Març, 2019. 

⁴ María Montlleó González. aeuExp Experiencia del Paciente en Salud Urológica. Societat Espanyola d’Urologia. Pàgina consultada el 23 de març de 2021.