En aquest post t’expliquem què és la síndrome del túnel carpià, te n’expliquem les causes i podràs saber si tens factors de risc de patir-ne.

La síndrome del túnel carpià és una neuropatia¹. Es tracta de la compressió del nervi mitjà al canell quan passa pel canal carpià. Amb el temps, el pinçament del nervi pot fer que es lesioni².

Aquesta síndrome és la compressió nerviosa més freqüent¹. Pot afectar totes dues mans, tot i que la predominant (dreta o esquerra en funció de si som dretans o esquerrans) sol ser la més afectada².

La raó per la qual es lesiona el nervi és un augment de la pressió dins del túnel que produeix un conflicte d’espai; això fa que s’inflin les beines tendinoses dels tendons flexors dins seu i disminueix el risc sanguini del nervi mitjà. Aquest increment de la pressió provoca molèsties tant al canell com a la mà², ja que hi ha una disminució de la funció del nervi¹.

Causes de la síndrome del túnel carpià

La síndrome del túnel carpià està reconeguda com una malaltia relacionada amb la feina, ja que està inclosa a la llista de la Unió Europea de malalties professionals¹. Tot i que tradicionalment s’ha associat fonamentalment a feines d’oficina, un estudi recent publicat al Journal of Occupational and Environmental Medicine recull que les feines manuals que requereixen aixecar, subjectar i moure el canell tenen taxes més altes d’incidència de la síndrome del túnel carpià que les feines amb ordinador³.

Les causes de la síndrome del túnel carpià també poden ser traumàtiques, com per exemple²:

• Malalties inflamatòries, com ara l'artritis reumatoide.
• Causes degeneratives, com l’artrosi i l’artritis degenerativa.
• Fractures de canell.
• Tumors intrínsecs o extrínsecs a la zona del carp.

Factors de risc

Hi ha múltiples factors que poden influir en l’aparició de la síndrome del túnel carpià:

• L'edat: se sol diagnosticar entre els 40 i els 60 anys².
• El sexe: és més freqüent en les dones, ja que tenen la zona del túnel carpià més petita^1,2.
• La feina: els llocs que inclouen moviments repetitius de canell i dits, postures forçades del canell, recolzar-se de manera prolongada sobre el taló de la mà, etcètera^1,2,3.
• Altres malalties: algunes malalties cròniques, com ara la diabetis¹, augmenten el risc de lesió dels nervis. Les malalties inflamatòries poden afectar el revestiment dels tendons del canell i exercir pressió sobre el nervi mitjà².
• Obesitat: l’obesitat és un altre factor de risc¹.
• Retenció de líquids: augmenta la pressió dins del túnel carpià i això irrita el nervi. Malalties com les insuficiències cardíaques o renals provoquen retenció de líquids².
• Canvis hormonals: durant l'embaràs¹, la lactància o la menopausa, a més de malalties com l’hipotiroïdisme².
• Medicaments: la cortisona o els anticonceptius per via oral, entre d’altres².

Quins símptomes presenta

Els símptomes apareixen de mica en mica i en diferents fases a mesura que avança la malaltia²:

• Formigueig i entumiment de la mà i dolor al canell i a la mà. Apareix de manera intermitent, fonamentalment a la nit. Pot arribar a despertar la persona.
• Més endavant es pot reduir la sensibilitat a la mà, concretament a la meitat exterior (la zona més propera al dit petit).
• A mesura que progressa la síndrome del túnel carpià, pot aparèixer debilitat a la mà. Per exemple, a la persona li poden començar a caure objectes de les mans.

Com es diagnostica

Per fer el diagnòstic, el metge es basa tant en un examen físic de la sensibilitat i la força de la mà i els dits com en maniobres que puguin desencadenar-ne els símptomes². A més, fa un estudi de la història clínica, utilitza qüestionari i demana que es faci un electromiograma¹. Així i tot, és complicat per al professional sanitari fer aquest diagnòstic¹, ja que hi ha altres malalties com la fibromiàlgia o la vasculitis que presenten símptomes semblants².

Tractament

Si ens han diagnosticat la síndrome del túnel carpià, podem canviar alguns hàbits i seguir algunes pautes per evitar que la malaltia avanci²:

• Modificar les activitats manuals que poden provocar la compressió del nervi.
• Si treballem davant d’un ordinador, l’ús de teclats especials o suports de canell poden ser molt útils.
• Utilitzar fèrules de mantinguin el canell en posició neutra, especialment durant la nit.
• Rehabilitació.
• Exercicis d’estiraments i enfortiment de la zona del canell per millorar la mobilitat i disminuir el dolor.

A més, hi ha opcions de tractaments farmacològics i intervencions quirúrgiques per als casos més greus que, si ho considera necessari, el metge et pot recomanar.

Si tens aquests símptomes, no ho dubtis i consulta-ho amb el professional sanitari, que serà l’encarregat d’orientar-te sobre els passos que has de seguir.

Referències:

¹ Análisis de factores de riesgo en síndrome de túnel carpiano. Revista Medicina del Trabajo. Setembre 2016.

² Causas del STC. Hospital Clínic. Consultat el setembre del 2021.

³ El STC no es solo para los oficinistas. Estudi Henry Ford. Abril 2021.